Frontex admet que Líbia no té les condicions per rescatar pasteres

Brussel·lesL’Organització Internacional de les Migracions ha denunciat en repetides ocasions que les condicions dels migrants a Líbia són denigrants: molts són tancats en centres de detenció on pateixen tortures i vexacions. Ahir, però, ho va admetre el mateix director de Frontex, Fabrice Leggeri. O sigui, el responsable de l’agència europea que gestiona les fronteres de la UE.

“Sabem que les condicions de recepció i acollida de refugiats [a Líbia] no compleixen els requisits des del punt de vista humanitari que caldria esperar […]. La situació no és gaire bona”, va dir textualment Leggeri en una compareixença davant els eurodiputats de la comissió de llibertats civils del Parlament Europeu. Malgrat les paraules de Leggeri, la UE està finançant i entrenant els guardacostes libis perquè precisament evitin l’arribada de migrants a les costes europees. I la Comissió Europea fins i tot té previst obrir un centre de rescat marítim a Trípoli, finançat amb fons europeus, per assegurar-se que els migrants es queden al país àrab.

De fet, ahir Leggeri va fer pinya amb Itàlia en el conflicte que manté amb l’ONG Open Arms per no haver entregat desenes de migrants rescatats a una patrullera líbia que els amenaçava. Tot i així, preguntat de forma insistent per l’eurodiputada italiana Barbara Spinelli (Esquerra Europea) i pel català Ernest Urtasun (ICV-Verds), Leggeri va reconèixer que és molt difícil que Frontex cooperi amb el servei de guardacostes libis i va rebutjar també que l’agència europea reconegui l’existència d’una zona de cerca i salvament líbia. És a dir, una zona on només puguin actuar els guardacostes d’aquell país.

Líbia té actualment tres governs sobre el paper -dos a Trípoli i un a Tobruk-, mentre que centenars de grups armats es disputen el control del territori. Un d’aquests governs, l’encapçalat pel primer ministre Fayez al-Sarraj -que és el que té el suport de la UE i de l’ONU però només controla un terç del país-, va declarar el juliol passat que assumia la gestió de la zona de rescat i salvament (coneguda com a SAR) de Líbia, cosa que suposa de facto que les seves embarcacions poden actuar a 80 milles de distància de la costa (uns 150 quilòmetres).

Una zona no adquirida

“No crec que la zona SAR sigui un fet adquirit, va ser una declaració unilateral feta el 2017 [pels libis], que va generar una situació que no sé exactament com qualificar -va arribar a declarar Leggeri-. No hi ha contactes entre Frontex i el servei de guardacostes libi. No creiem que [la SAR] sigui una cosa definitiva ni adquirida”, va insistir.

Quan el 2011 Líbia va caure en el caos després de la mort del dictador Muammar al-Gaddafi, Itàlia va assumir la responsabilitat d’actuar en la zona SAR de Líbia, que és la mateixa àrea on les ONG de rescat operen en l’actualitat en coordinació amb el centre marítim de Roma. Tanmateix, quan Líbia va anunciar que tornava a assumit la gestió de la seva pròpia zona de cerca i salvament (SAR), Itàlia ho va aplaudir perquè va creure que això evitaria que les embarcacions amb migrants sortissin de les costes del país àrab.

La reocupació del SAR per part de Líbia va fer baixar dràsticament l’arribada de pasteres a aigües internacionals, i ha obligat les ONG a operar més lluny de la costa de Líbia, a fins a 24 milles, per evitar entrar en les aigües que els guardacostes libis poden reclamar de la seva jurisdicció. Com va passar amb l’ Open Arms el 15 de març passat, diverses ONG han patit amenaces de guardacostes libis que volen impedir que qualsevol vaixell estranger s’hi endinsi. El fundador de l’organització Proactiva Open Arms, Oscar Camps, que va assistir ahir a la compareixença de Leggeri al Parlament Europeu a Brussel·les, va denunciar que s’ha iniciat “una campanya de desacreditació i criminalització” de les ONG acusant-les de connivència amb les màfies.

Camps va declarar un cop més que les ONG s’han convertit en “testimonis incòmodes”, i que Itàlia està desbordada i prefereix “que Líbia s’encarregui dels migrants”, encara que no siguin rescatats i morin al mig del mar o se’ls obligui a tornar a un país on són tractats de forma denigrant.

A l’organització badalonina, que té immobilitzat el seu vaixell Open Arms al port de Pozzallo, a Itàlia, se l’acusa d’afavorir la immigració il·legal per haver participat en una complicada operació de rescat de 218 persones el 15 de març passat al Mediterrani central.