Els fronts oberts del Pròxim Orient

La resposta de l’Iran, Hezbollah i grups aliats als recents assassinats selectius d’Israel i la creixent agressivitat de Tel-Aviv fan témer de nou una conflagració regional

El CaireEl Pròxim Orient s’ha tornat a veure abocat aquesta setmana al caire de l’abisme arran de la darrera bateria d’assassinats selectius d’Israel a la regió. Primer va ser un atac dimarts a Beirut contra un alt càrrec de Hezbollah, Fuad Shukr, que també va matar quatre civils. Hores després, el líder polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, va ser assassinat en una explosió a Teheran atribuïda a Israel. I dijous, Tel-Aviv van anunciar la mort del comandant del braç militar de Hamàs, Mohammed Deif, en un bombardeig de juliol a Gaza que va deixar uns 90 morts. Es tracta de les tres figures de més rang assassinades des del 7 d’octubre.

Ara, les mirades tornen a estar centrades en la resposta que tindran aquestes accions. La majoria encara creu que ni Israel, ni l’Iran ni Hezbollah estan interessats en una guerra. Però, alhora, cap d’ells es mostra disposat a trencar l’actual espiral de violència, que està conduint a un intercanvi de cops cada vegada més arriscats en un intent mutu de redefinir constantment les regles del joc i de dissuadir la banda rival. Els precedents indiquen que una eventual desescalada de la tensió és l’escenari més plausible. Però el risc que un pas en fals o un error de càlcul desemboqui en un conflicte regional és cada cop més alt.

Els fronts oberts d’Israel al Pròxim Orient
Grups armats aliats de l’Iran a la zona i últims atacs
Cargando
No hay anuncios

L'Eix de la Resistència

L’assassinat de Haniyeh en una residència de la Guàrdia Revolucionària a Teheran el dia en què se celebrava la presa de possessió del nou president del país, Masoud Pezeshkian, ha exhibit greus bretxes de seguretat i suposa una humiliació per a les autoritats locals. El Consell Suprem de Seguretat Nacional iranià, màxim òrgan del país en matèria de defensa i política exterior, va reunir-se d’emergència ja dimecres en presència del líder suprem, Ali Khamenei, i tot indica que Teheran té planejada una represàlia contra Israel.

Fins ara, però, l’Iran ha demostrat que la seva estratègia no va lligada a la sort de Hamàs, així que s’espera que la resposta escollida busqui dissuadir Israel de nous atacs intentant evitar una escalada més gran. A l’abril Teheran ja va respondre a l’assassinat d’un alt càrrec de la Guàrdia Revolucionària a la seva ambaixada a Damasc amb una ràfega d’uns 300 míssils i drons contra Israel, però llançats amb prou marge perquè una aliança defensiva regional en bloquegés la major part, fet que va permetre refredar la tensió.

Cargando
No hay anuncios

Hezbollah s’ha regit fins ara per una lògica similar. Des de l’octubre, Israel i el moviment libanès han intercanviat cops gairebé diàriament, amb l’exèrcit israelià com a responsable de la majoria d’atacs i morts. Tot i això, Hezbollah ha tendit a mostrar-se pacient i més aviat interessat a estudiar les debilitats de les defenses aèries israelianes, que podria tornar a posar a prova ara amb un atac de més envergadura. Quan al gener Israel va matar a Beirut un altre alt càrrec de Hamàs, Saleh al-Arouri, Hezbollah va respondre-hi amb contenció.

Un altre front que es tem que podria reactivar-se en el context d’agitació actual és el que conformen milícies aliades de l’Iran a l'Iraq i Síria. Dimarts a la nit, en una acció que va passar més desapercebuda, l’exèrcit dels Estats Units va atacar posicions d’una poderosa milícia iraquiana, Kataeb Hezbollah, al centre de l'Iraq, al·legant que estaven preparant un atac amb un avió no tripulat que representava una amenaça per a les seves forces.

Kataeb Hezbollah va declarar que estudiaria amb altres milícies una resposta apropiada, i mitjans sirians han informat que grups armats iraquians han enviat ara forces cap al nord-est de Síria, on els Estats Units tenen soldats desplegats. Milícies iraquianes properes a l’Iran van realitzar més de 150 atacs contra forces estatunidenques a l’Iraq i Síria entre l’octubre i el gener pel seu suport a Israel, però des d’aleshores han mantingut un perfil més baix.

Cargando
No hay anuncios

El rol més incert en aquesta equació és el que podria assumir el moviment dels houthis al Iemen. A finals de juliol, Israel va bombardejar l’estratègica ciutat portuària iemenita de Hodeida, en un atac en què van matar sis persones i que va ser dut a terme un dia després que els houthis reivindiquessin un atac amb un avió no tripulat a Tel-Aviv en què van matar un civil. Des d’aleshores, el grup iemenita no ha llançat nous atacs, en la seva pausa més prolongada des que va començar a atacar vaixells al mar Roig al novembre.

Gaza i Israel

Tot i que els atacs d’Israel en diferents punts de la regió han redirigit les mirades cap a altres indrets, la clau de volta continua sent la guerra a Gaza, ja que es considera que una treva a la Franja ajudaria a desactivar per ara la resta de fronts. Ara, però, queda per veure com afectarà les negociacions entre Israel i Hamàs l’assassinat de Haniyeh, que era una figura important en les converses indirectes entre les dues parts, però no tant en la presa de decisions, que queda relegada principalment al líder del grup a Gaza, Yahya Sinwar.

Cargando
No hay anuncios

Alhora, malgrat que l’atenció està centrada en la resposta de l'Iran i Hezbollah, el que més incertesa genera són els plans d’Israel i del seu primer ministre, Benjamin Netanyahu. En aquest sentit, els assassinats selectius d’aquesta setmana han estat lloats a Israel com dues mostres de les grans capacitats militars i d’intel·ligència del país. Però es tracta d’accions incendiàries que es produeixen enmig d’un gran buit estratègic de Tel-Aviv, de manera que la seva utilitat, més enllà d’injectar una efímera dosi d’orgull patriòtic, és dubtosa.

Netanyahu fa mesos que demostra que no té inconvenient en prolongar la guerra a Gaza i en arriscar-se a un conflicte regional si això li permet continuar al capdavant del govern, endarrerir els judicis per corrupció que té oberts i postergar una investigació i un procés de rendició de comptes pels errors que van permetre la matança de Hamàs del 7 d’octubre. En els darrers dies, a més, alguns líders polítics i generals israelians han filtrat que estan considerant combatre Hezbollah obertament en un enfrontament curt però intens, tot i que es tem que, si s'acabés fent, els riscos d’una guerra prolongada i devastadora serien molt elevats.

Ara, a més, el Parlament israelià està en recés durant tres mesos i unes eventuals eleccions anticipades requeririen un període electoral de 90 dies més, així que Netanyahu té marge per maniobrar fins a l’any vinent. Les enquestes electorals, alhora, mostren que el seu partit, el Likud, continua guanyant terreny a l’oposició. I per primera vegada des de l’octubre, un sondeig d’un mitjà que no és un altaveu propagandístic de Netanyahu va preveure a finals de juliol que el Likud guanyaria avui uns comicis, tot i que sense poder formar govern.