Londres obre les fronteres de bat a bat, però només als científics

El Regne Unit dividirà en tres classes els immigrants que vulguin entrar després del Brexit

Frontera del Regne Unit a l'aeroport de Heathrow, a l'oest de Londres
Quim Aranda
27/01/2020
4 min

LondresImmigrants de primera, de segona i de tercera. El Regne Unit es prepara per modificar les normes d'entrada al país del post-Brexit, i el sistema que proposa el govern de Boris Johnson –basat en punts i en la qualificació laboral dels aspirants, com ho és l'australià– perfila tres categories bàsiques de potencials aspirants a ser residents legals.

Els grans privilegiats, que en formaran la primera, seran els científics i "les persones de talent excepcional", com els ha definit aquest dilluns el portaveu de Downing Street. Ho ha fet després que l'executiu hagi fet públic l'entrada en vigor, a partir del 20 de febrer, d'un programa de concessió molt ràpid de visats de feina, que té com a objectiu "atraure les ments més brillants del món –en paraules del 'premier', Boris Johnson– per donar-los suport per convertir les seves idees en realitat".

La iniciativa és un intent d'esvair els dubtes sobre el futur de la investigació al país que la comunitat científica ha posat de manifest, un cop s'hagi consumat l'imminent divorci amb la Unió Europea (UE) divendres vinent. En el cas dels científics, a diferència de la resta de potencials immigrants, no serà el ministeri de l'Interior que supervisi el procés d'entrada. Seran les institucions, empreses o universitats que els ofereixen un lloc de feina les encarregades de controlar la validesa de les qualificacions professionals que els permetran recórrer la catifa vermella que ara se'ls ofereix.

Especialistes i temporers

A partir del darrer dia del període de transició (31 de desembre del 2020), si la llei que ho ha de regular s'ha aprovat a Westminster, hi haurà dos tipus més d'immigrants, sempre basant-se en aquesta qualificació laboral. Es tracta dels treballadors especialitzats, que podrien establir-se al país si tinguessin una oferta de feina; i treballadors no qualificats, als quals només se’ls concediria visats a curt termini en sectors amb manca de mà d'obra: feines del camp o l'hostaleria podrien ser-ne exemples, així com en feines específiques del Sistema Nacional de Salut (NHS).

Però les propostes del govern han estat àmpliament criticades pels empresaris, que han advertit que l'enduriment de les condicions podria repercutir en una manca de personal en sectors com els esmentats.

La setmana vinent el ministeri de l'Interior té previst fer públic les recomanacions d'un grup d'experts que, entre altres aspectes, ha de definir si els treballadors especialitzats (segona categoria) han de tenir un mínim d'ingressos per poder instal·lar-se amb la família. Durant el govern de Theresa May, Sajid Javid, llavors ministre de l'Interior i ara d'Economia, proposava uns ingressos de, com a mínim, 35.000 euros anuals. Però tenint en compte que una infermera del NHS comença cobrant-ne poc més de 22.500, aquesta condició suposaria un obstacle insalvable per atraure personal estranger especialitzat i format que cal per omplir els buits que ja hi ha.

En qualsevol cas, en una entrevista a Sky News, la ministra de l'Interior, Priti Patel, ha assegurat aquest diumenge que "les noves regles permetran al govern controlar els nivells d'immigració no qualificada". Alhora, ha animat als empresaris del país a "invertir més en [la formació dels] treballadors britànics en lloc de confiar en mà d’obra poc qualificada i barata de la UE".

Demanda escocesa

Però un dels problemes que generarà el nou sistema són els diferents desequilibris territorials, ja que no són les mateixes les necessitats migratòries del nord d'Anglaterra, que les de Londres o Escòcia. Coincidint amb l'anunci de la via ràpida per als científics, la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha demanat la transferència dels poders a Holyrood, el Parlament escocès, per establir un sistema de "visat escocès", dissenyat per impulsar la immigració al país.

Sturgeon vol un enfocament "a mida" que compensi l'envelliment de la població d'Escòcia. Londres, però, no pensa cedir uns poders reservats a Westminster.

Nigel Farage, el juny del 2016, durant la presentació del pòster que acusava als immigrants de constituir una potencial amenaça d'invasió per al Regne Unit

El debat sobre la immigració va ser un aspecte clau durant la campanya del referèndum del Brexit, i serà un dels aspectes que definiran el futur del país: en termes econòmics i d'eficiència i sosteniment dels serveis socials i les pensions públiques. En aquest sentit, els diferents estudis que s'han fet a posteriori han demostrat que "els que van votar a favor de sortir de la UE ho van fer, principalment, a causa de la preocupació per la immigració", diu a l'ARA el professor Gwilym Pryce, de la Universitat de Sheffield. De fet, una de les imatges més recordades –i també indignants– de la campanya del referèndum del 2016 va ser la del pòster alertant del perill d'invasió de refugiats i immigrants que el llavors líder del Partit Independent del Regne Unit (UKIP), Nigel Farage, va utilitzar per a la campanya del Brexit. Ras i curt, la UE era culpable de la potencial invasió. El missatge va fer forat.

stats