De què fugen els refugiats malians arribats a Tossa de Mar?

Ouagadougou (Burkina Faso)Ismael Isaac és un cantant de reggae ivorià que té una cançó que es diu Lampedusa i parla sobre la migració. “Abans la mort al mar que la vergonya davant la meva mare; me’n vaig”, diu una de les frases que canten milers de joves provinents de l’Àfrica occidental. Segurament els refugiats malians que han arribat a Tossa de Mar aquesta setmana també la coneixen, la seva mare és lluny i han marxat a contracor del seu país. 

Mali és un dels països més grans del continent africà. De fet, és gran com dues vegades la península Ibèrica i el seu sòl posseeix una de les reserves més importants d’or del món. Mali ha vist créixer "la perla del desert", o "la ciutat dels 333 sants", Tombuctú, una ciutat erudita i eix comercial entre la zona del Sahel i el nord de l'Àfrica. També ha sigut la capital de l’emperador més ric de tots els temps, Mansa Musa, que va encarregar al poeta i arquitecte andalús Abu Ishaq Ibrahim al-Sahili dissenyar edificis emblemàtics del segle XIV, com la mesquita de Djingareyber, actualment a la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill; una zona que fa almenys una dècada que els mateixos malians no poden trepitjar per risc de ser assassinats, segrestats o extorsionats per grups terroristes. 

Pots fugir d’un país, però no de la seva història. La intervenció de l'OTAN el 2011 a Líbia, que va acabar amb l’assassinat del president libi Moammar al-Gaddafi, va ser un terratrèmol per a la regió. Quan va acabar la guerra de Líbia les armes van començar a entrar a Mali pel nord i va sorgir la quarta rebel·lió tuareg, liderada en aquell moment pel Moviment Nacional per l’Alliberament de l’Azawad (MNLA). L’Azawad és un territori semidesèrtic del nord de Mali històricament reclamat pels pobles tuaregs.

En aquell moment la rebel·lió tuareg també es va començar a barrejar amb l’arribada i formació de grups terroristes com Al-Qaeda del Magreb Islàmic o Ansar Dine, que van començar a imposar la xaria, la recaptació d’impostos, el control de carreteres i van posar els més joves entre l’espasa i la paret: o ets dels nostres o vas contra nosaltres. El 2013 el govern de Mali va demanar suport estranger per recuperar el nord del país en mans de membres de MNLA i grups terroristes. 

Epicentre del terrorisme mundial

L’11 de gener del 2013 començaria l’operació Serval, liderada per l’exèrcit francès, en què es van recuperar les principals ciutats del nord de Mali –Gao, Kidal i Tombuctú– fins a firmar el 2015 l’Acord d’Alger entre el govern de Mali i la Coordinació de Moviments de l’Azawad. No obstant això, fins avui el conflicte continua persistent i agreujat per la presència i l’activitat dels grups terroristes afins a Al-Qaeda i l'Estat Islàmic.

Segons l’Índex Global de Terrorisme, Mali és el segon país del món que més pateix els atacs terroristes, només per darrere de la seva veïna Burkina Faso. El Sahel s’ha convertit en l’epicentre del terrorisme mundial, a més d’un nou camp de batalla on ja s’ha traslladat, també, la guerra d’Ucraïna. 

Segons l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA en les sigles en anglès), un 32% de la població de Mali necessita ajuda humanitària imminent, 2 milions de persones no tenen accés als aliments bàsics i almenys 500.000 persones no tenen una casa on viure perquè han hagut de fugir de la violència terrorista. A més, des del 2021, diverses organitzacions de drets humans han denunciat les massacres perpetrades pel grup rus Wagner. Es coneix la massacre de Moura, on segons l’ONU van ser executats 500 civils i unes 60 dones van ser violades per mercenaris russos i soldats malians. 

Un conflicte crònic agreujat per la crisi climàtica

“És més que una guerra, es tracta de la cronificació d’un conflicte, de la inseguretat persistent i de persones que viuen en condicions d’extrema vulnerabilitat i lluiten per satisfer les seves necessitats més bàsiques”, explica a l’ARA un treballador humanitari present a Bamako, capital de Mali.

La situació humanitària també es veu agreujada per l’efecte del canvi climàtic. La junta militar liderada pel coronel Assimi Goïta, que va arribar al poder després d’un cop d’estat el 2021, ha declarat l’estat de catàstrofe nacional per inundacions. Segons xifres oficials, des de l’1 d’agost les pluges han causat 54 morts, 111 ferits i 71.800 persones s'han quedat sense casa. “La resposta humanitària està centrant els esforços a donar una resposta a la crisi de desplaçats, que a la vegada agreuja l’accés a la terra i, així, a la falta d’alimentació i de feina”, afegeix la font humanitària.

“Soc lliure, em quedo per construir l'Àfrica”, és la frase amb què acaba la cançó d’Ismael Isaac. Una opció molts cops impossible quan la vida està en perill. Només el 2023 van ser assassinades 753 persones a Mali a mans de grups terroristes.