Com funciona la campanya de pressió de Trump a les universitats?

Quan va acabar de dinar al menjador privat fora del Despatx Oval l'1 d'abril, el president dels EUA, Donald Trump, va plantejar una proposta sorprenent: què passaria si el govern simplement cancel·lés cada dòlar dels gairebé 9.000 milions promesos a la Universitat de Harvard? La campanya de l'administració dels Estats Units per eliminar la ideologia woke dels campus universitaris ja havia obligat la Universitat de Colúmbia a arribar a un acord. Ara, la Casa Blanca mirava cap a la universitat més antiga i rica del país.

"I si no els paguem mai?", va preguntar Trump com qui no vol la cosa, segons una persona coneixedora de la conversa, que va descriure la discussió privada en condició d'anonimat. "No seria genial?" Aquell moment va deixar clar l'enfocament agressiu i ad hoc que configura una de les polítiques més rellevants de la nova administració nord-americana. Trump i els seus principals assessors estan exercint el control d'enormes sumes de diners federals per a la investigació per canviar la inclinació ideològica del sistema d'educació superior, que consideren hostil als conservadors i decidit a perpetuar el liberalisme.

Aquest esforç el van motivar les protestes del campus contra la resposta d'Israel a l'atac terrorista de Hamàs de l'octubre del 2023, manifestacions durant les quals de vegades es va assetjar estudiants jueus. Poc després de prendre possessió del càrrec, Trump va formar un grup de treball per combatre l'antisemitisme que està escodrinyant les principals universitats per detectar possibles violacions dels drets civils i que serveix com a punt d'entrada per pressionar els centres educatius perquè reavaluïn les seves polítiques.

Aquest procés opac està capgirant els campus universitaris a tot el país i deixant les institucions d'elit —que durant molt de temps han estat acostumades a operar amb relativa llibertat respecte a Washington— desconcertades per un atac polític contundent que encapçala una batalla cultural més àmplia. El grup de treball està format per una vintena de funcionaris de l’administració, la majoria dels quals el govern no ha identificat públicament al·legant possibles riscos per a la seguretat. Es reuneixen cada setmana en una seu diferent d’agències federals a Washington per discutir informes sobre discriminació als campus universitaris, revisar subvencions a universitats i redactar conclusions i recomanacions per a Trump.

Paral·lelament, alguns assessors influents de l'Ala Oest de la Casa Blanca han intentat bloquejar el finançament a grans institucions sense passar formalment pel grup de treball. Aquests assessors han parlat en privat de fer caure una universitat preeminent per demostrar que van de debò, segons dues persones familiaritzades amb les converses. I, segons les mateixes fonts, ja han suspès parcialment el finançament per a la recerca a més del doble d’universitats que no pas el grup de treball.

La Casa Blanca va aconseguir una victòria inicial el mes passat quan la Universitat de Colúmbia va cedir davant d'una llista d’exigències, que incloïa l’enduriment de les polítiques disciplinàries i la instauració d’un nou sistema de supervisió per al departament d’estudis del Pròxim Orient, del sud d’Àsia i d’Àfrica. Des d’aleshores, l’administració Trump ha ampliat el seu focus a sis de les universitats més exclusives del país, inclosa Harvard. I el Departament d’Educació ha advertit 60 universitats que podrien enfrontar-se a conseqüències arran d’investigacions pendents per acusacions d’antisemitisme.

Procés opac contra la llibertat acadèmica

Els dirigents universitaris s’han quedat estupefactes per l’atac fulminant, sense tenir clar com l’administració Trump tria els seus objectius, d'acord amb què formula les sancions, ni com poden respondre-hi. Molts interpreten l’ofensiva com un atac generalitzat contra la llibertat acadèmica, amb l’objectiu d’afeblir la influència de l’educació superior. "Mai no havia vist un grau tan alt d’intromissió del govern en la presa de decisions acadèmiques", diu Lee C. Bollinger, que va ser president de la Universitat de Colúmbia durant 21 anys i va dirigir també la Universitat de Michigan durant més de cinc.

Per la seva banda, els funcionaris de l’administració Trump i els seus aliats afirmen que intenten fer rendir comptes a un sistema que cada any rep uns 60.000 milions de dòlars en fons federals per a la recerca mentre educa uns 15 milions d’estudiants universitaris. "No volem només presentar demandes judicials, volem forçar un canvi cultural en la manera com es tracta els jueus americans als campus universitaris", va dir en una entrevista la fiscal general Pam Bondi, membre del grup de treball.

Tanmateix, l’ofensiva ha anat més enllà de combatre l’antisemitisme, i ara també apunta a programes de diversitat i al suport a esportistes transgènere. Segons alguns dels assessors més propers a Trump i donants clau, l’esquerra ha pres el control de les institucions més poderoses dels Estats Units —incloses les universitats—, i recuperar aquest poder és, a parer seu, clau per al futur de la civilització occidental. "Les universitats semblen totpoderoses i han actuat com si ho fossin, i finalment estem demostrant que podem colpejar-les allà on fa més mal", va dir en una entrevista Christopher F. Rufo, activista conservador que ha estat un dels principals impulsors d’aquesta estratègia.

Escarment als centres d'elit

El grup de treball es va anunciar l’1 de febrer, amb l’objectiu declarat d’"erradicar l’assetjament antisemita a les escoles i als campus universitaris". Tanmateix, els criteris exactes per mesurar-ne el progrés continuen sense estar clars.

Els membres del grup van anunciar que centrarien l’atenció especialment en deu universitats: Colúmbia, George Washington, Harvard, Johns Hopkins, N.Y.U., Northwestern, la Universitat de Califòrnia a Berkeley i a Los Angeles, Minnesota i la Universitat del Sud de Califòrnia. Van dir que visitarien cada centre i es reunirien amb administració, estudiants, responsables de les forces de seguretat locals i membres de la comunitat. Atacant primer Colúmbia i Harvard, el grup ha marcat una pauta clara. L’objectiu, segons un alt càrrec de l’administració, era escarmentar centres d’elit per intimidar altres universitats.

Segons fonts coneixedores del procés, la Casa Blanca també s'ha fixat en altres universitats, com Brown, Cornell, Pensilvània i Princeton. Tots aquests centres han patit la suspensió de milions de dòlars en finançament federal, fet que amenaça projectes, laboratoris i llocs de treball, i trenca amb un pacte intergeneracional entre el govern i les universitats. Des de la Segona Guerra Mundial, les universitats han estat un pilar central del sistema de recerca nord-americà.

La quantitat de finançament per a la recerca que s’ha suspès en cada universitat varia molt, i no està clar com es determinen les xifres concretes. Un membre del grup de treball va explicar que els imports es decideixen durant les deliberacions internes, tenint en compte el volum de subvencions i contractes assignats a cada universitat, les desigualtats en les polítiques disciplinàries i la disposició de la institució a aplicar canvis. En última instància, el grup recomana a Trump si el govern hauria de tallar el finançament, com ja va fer el mes passat quan va cancel·lar contractes amb Colúmbia.

"La decisió de Harvard ha sigut l’única possible", l'opinió de Masha Gessen

Dificultat per defensar-se

Algunes universitats es van assabentar que estaven sota escrutini quan van començar a rebre ordres de suspensió de projectes de recerca finançats pel govern federal. Alguns responsables universitaris han afirmat que la manca de transparència ha complicat la possibilitat de presentar recursos legals als tribunals.

En un intent de defensar-se, alguns dirigents han buscat el suport d’activistes jueus per oposar-se a la definició d’antisemitisme de l’administració, que consideren excessivament àmplia. Altres centres han optat per establir contactes amb Trump a través dels seus aliats. Harvard, per exemple, ha contractat com a lobista Brian Ballard, exresponsable de finances de la campanya de Trump. Però no està clar fins a quin punt aquests contactes poden resultar útils, tenint en compte que els responsables claus d'aquesta qüestió són considerats combatents culturals de línia dura, poc receptius a les pressions externes.

A llarg termini, l’objectiu de Trump i els seus aliats és desestabilitzar de manera permanent el món elitista de l’educació superior. "Volem fer-los retrocedir una o dues generacions", va dir Christopher Rufo.

Copyright de The New York Times

Trump castiga Harvard i li congela 2.200 milions de dòlars en subvencions