El G-20 arriba a un consens per mencionar Ucraïna en la declaració final

BarcelonaEls caps d'estat i de govern que han arribat aquest divendres a l'Índia s'hi han trobat flamants carreteres noves, majestuoses instal·lacions d'art i llargues tanques de ciment amb missatges de benvinguda de colors llampants. Narendra Modi està decidit a fer que la cimera del G-20 sigui un èxit i a aconseguir que els seus convidats s'enduguin una imatge de l'Índia com una superpotència mundial. El que no veuran els líders de les principals potències econòmiques del món seran els suburbis de barraques que s'amaguen darrere d'aquelles tanques o els que han desaparegut sota els buldòzers enviats per les autoritats índies.

Entre abril i juliol s'han dut a terme almenys 49 demolicions en barris de barraques al voltant de Nova Delhi, com el que al maig va tirar a terra el Janta Camp, un suburbi pobre a només 500 metres de l'espai on tindrà lloc la cimera del G-20. Són xifres del govern indi, que les desvincula de la cimera i assegura que es tracta de desmantellaments de colònies il·legals. Però alguns dels residents expulsats hi vivien des de fa més de 13 anys, i tant ells com les organitzacions humanitàries hi veuen un objectiu clar: embellir la ciutat amagant la pobresa extrema de l'Índia davant dels ulls dels convidats il·lustres. El defensor dels drets humans Harsh Mander ha xifrat en prop de 300.000 "les persones que han estat desplaçades per la força de les seves llars".

El que ja és el país més poblat del món, després de superar la Xina fa tot just uns mesos, acull per primer cop una cimera del G-20 i el govern del populista Modi pretén treure tot el rèdit polític possible. Però el context internacional no l'hi posa fàcil. La guerra d'Ucraïna manté encara dividits els membres del club i amenaçava amb ser el punt que fes descarrilar l'acord final. Però en el primer dia de cimera, Modi ha anunciat que s'havia arribat finalment a un consens que permetria emetre una declaració final conjunta. No inclou una condemna explícita de la invasió, com demanaven moltes potències occidentals, però sí que denuncia "l'ús de la força per prendre territoris i contra la integritat territorial", una referència que va ser lloada per la UE i altres membres del grup.

Aquest G-20, però, està marcat per dues grans absències, la del president rus, Vladímir Putin, amb una ordre de detenció per crims de guerra pel Tribunal Penal internacional (tampoc no ha assistit a les últimes dues trobades), i la del president de la Xina, Xi Jinping.

La guerra d'Ucraïna, element de divisió

La menció d'Ucraïna era el principal motiu de bloqueig en la declaració final, però aquest dissabte s'ha aconseguit desencallar. "Tots els estats han d'abstenir-se d'amenaçar o utilitzar la força per buscar l'adquisició territorial contra la integritat territorial i la sobirania o la independència política de qualsevol estat", diu el text acordat sobre la guerra d'Ucraïna, i també qualifica d'"inadmissible" l'"ús o l'amenaça de l'ús d'armes nuclears".

"L'era d'avui no ha de ser de guerra", diu el text, que advoca pel diàleg i per actuacions d'acord amb "la carta de l'ONU", tot i que admet que "hi ha diferents veus i valoracions respecte de la situació" a Ucraïna entre els membres del club. Països com França reclamaven, de fet, que la declaració inclogui una condemna a la invasió russa d'Ucraïna. Però ni Rússia, representada a l'Índia pel seu ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, ni la mateixa Xina no ho acceptaven.

La declaració és un pas endavant respecte del llenguatge de l'anterior cimera de Bali, l'any passat, quan la menció a Ucraïna es va centrar exclusivament en el vessant humanitari per no entrar en terreny conflictiu. "L'Índia no té gens d'interès en sortir d'aquest paper ambivalent que ha jugat fins ara", apunta l'analista sobre Àsia del Cidob Inés Arco. Al cap i a la fi, afegeix l'experta, aquesta és una posició que també el distingeix com a portaveu dels països del Sud Global que veuen aquest com un conflicte aliè que els està afectant econòmicament. Però tot i això, l'acord final fa un pas cap a les posicions del bàndol occidental, que es mostrava en general "satisfet" amb l'acord, tal com han expressat aquest dissabte els líders de França, Alemanya i la UE, entre d'altres.

L'absència de Xi Jinping

El govern indi ha volgut treure ferro a l'absència de Xi Jinping i remarca que "no és un fet inusual" (el president xinès ja va faltar el 2021 a la cimera de Roma). El govern xinès no ha donat una explicació oficial i s'ha limitat a dir que hi assistirà el primer ministre, Li Qiang, en el seu lloc. "Una de les raons per les quals es creu que la Xina no hi va és perquè en el seu nou mapa oficial, publicat la setmana passada, Pequín inclou com a propis dos territoris a la frontera amb l'Índia" que estan en disputa des de fa molt de temps, explica l'especialista en Àsia de la Universitat Blanquerna Irene Martínez.

Les relacions entre les dues potències emergents han estat molt tibants des que el 2020 un enfrontament en aquestes regions en disputa a l'Himàlaia va acabar amb la mort de 20 soldats indis. Però el nou mapa de la Xina també s'autoassigna totes les illes en disputa al mar del Sud de la Xina, i això ha indignat altres estats presents a la trobada, com Indonèsia, i molts dels que van assistir aquesta setmana a la cimera de l'associació de països del sud-est asiàtic ASEAN. "A Xi Jinping no li agradaria que es pogués veure en alguna foto com es queda aïllat o com algú se li enfronta i prefereix no anar-hi", diu Martínez. L'analista descarta que l'absència respongui a cap mena de solidaritat amb Putin. Sobretot és una forma de negar-li a Modi un gran èxit com a amfitrió d'un club, el G-20, que la Xina "ja no veu com una prioritat" per a la seva política exterior.

Unió Africana, un triomf per a Modi

Un dels acords que sortirà també de la cimera és la integració de la Unió Africana com a membre del G-20, al mateix nivell que ho és ara la Unió Europea. És una proposta de Modi que precisament s'inscriu en la seva voluntat d'erigir-se en líder de l'anomenat Sud Global. Per això Martínez ho interpreta com "un gol" que el líder indi li marca a Xi Jinping. Aquest moviment és una nova mostra de la importància que tant l'Índia com la Xina donen a la seva capacitat d'influència en el continent africà.

Aquest dissabte al matí una abraçada entre Modi i el president de la UA, Azali Assoumani, segellava l'acord, tot just abans que s'incorporés un nou lloc a la taula de reunions per fer-hi seure el nou membre. La UA era ja una de les organitzacions multilaterals regionals associades al G-20, que –sense ella– engloba el 85% del PIB mundial i el 60% de la població mundial.

Dificultats d'acord en la lluita climàtica

Un altre dels esculls en la declaració final era la referència als combustibles fòssils. Del G-20 n'havia de sortir una crida contundent de cara a la pròxima cimera contra el canvi climàtic de l'ONU, la COP28, que se celebra a Dubai al desembre. Però la pressió d'alguns participants, com l'Aràbia Saudita, ha aigualit molt les crides a abandonar els combustibles fòssils que sortien en els primers esborranys de declaració conjunta. El text final només crida a "reduir gradualment el carbó no reduït d'acord amb les circumstàncies nacionals", en referència al carbó que no utilitza captura de carboni en el seu procés de producció. No es parla de tots els combustibles fòssils ni d'eliminar, sinó només "reduir".

L'acord també "anima a triplicar la capacitat d'energia renovable global" abans del 2030 també "d'acord amb les circumstàncies nacionals de cada estat. Un llenguatge clarament poc ambiciós i gens alineat amb el que demana la ciència. L'Índia també ha defensat sempre el seu dret a desenvolupar-se econòmicament sense renunciar a les mateixes fonts d'energia que han fet rics els països occidentals, apunta Arco. En aquest sentit, el text final també reclama "finançament de baix cost per ajudar els països en vies de desenvolupament" en la transició energètica i apunta "la necessitat de 5,8-5,9 bilions de dòlars" per a aquests països abans del 2030.

Reforma financera i altres qüestions

En general, l'agenda que ha marcat l'amfitrió Modi per a aquesta cimera va molt en la línia de defensar els interessos del Sud Global, amb l'ajuda humanitària i els problemes de seguretat alimentària com a temes destacats. En la part del text referent a Ucraïna, es fa una crida tant a Kíiv com a Moscou per "assegurar lliuraments de gra immediats i sense obstacles, material alimentari i fertilitzants".

Un altre dels punts clau que s'hi debat és la reforma del sistema financer global, en especial el Banc Mundial, amb la qüestió del deute dels països en vies de desenvolupament sobre la taula. "Protegirem els vulnerables, mitjançant la promoció del creixement equitatiu i la millora de l'estabilitat macroeconòmica i financera", diu el text final. També emplaça governs i bancs centrals a posar en marxa un "full de ruta" per tractar de regular l'impacte de les criptomonedes.