Drets de les dones

Gàmbia, a prop de reprendre la mutilació genital femenina tot i vetar-la el 2015

L'Assemblea Nacional vota una mesura que pot revocar la prohibició d'una pràctica contra els drets humans

Una noia ugandesa reposa, entre mantes, després que li hagin practicat la mutilació genital.
Ruth McLean (The New York Times)
22/03/2024
4 min

Dakar (Senegal)Els legisladors de Gàmbia han votat a favor d'una mesura que pot suposar la revocació de la prohibició de mutilar genitals femenins, fet que fa témer que altres països del continent africà puguin seguir el mateix camí. Dels 47 membres de l'Assemblea Nacional present dilluns passat durant la votació del projecte de llei, 42 es van inclinar a favor de remetre'l per anul·lar la prohibició, cosa que eliminaria les proteccions legals per a milions de nenes, a una comissió governamental perquè faci una consideració final abans de la votació definitiva.

Experts en drets humans, advocats i defensors dels drets de les dones i els infants asseguren que anul·lar la prohibició posaria fi a dècades de feina contra aquella pràctica. La mutilació genital femenina és un ritual centenari lligat a idees de puresa sexual, obediència i control. Dels 58 parlamentaris del país, només cinc són dones, si bé són una mica més del 50% de la població. Quatre de les cinc diputades hi van votar en contra i una es va abstenir.

Si el projecte de llei s'aprova, el petit estat de l'Àfrica Occidental es convertirà en el primer del món a revocar la protecció contra l'ablació. L'esmentada comissió podria proposar algunes esmenes abans que el text de la llei torni al Parlament per a una última revisió, d'aquí uns tres mesos. Però els analistes coneixedors de la matèria creuen que ja s'ha superat l'etapa clau i que els defensors de la mutilació femenina poden acabar imposant de nou el brutal procediment.

Protestes davant del Parlament

Gàmbia va prohibir la mutilació genital femenina el 2015. Però fins a l'any passat no va fer complir la prohibició, quan tres persones que la van practicar van rebre fortes multes. Un imam molt influent en un país de majoria musulmana va assumir la causa i ha encapçalat crides per derogar la prohibició, al·legant que aquest mètode, que a Gàmbia sol implicar l'extirpació del clítoris i dels llavis menors de les nenes d'entre 10 i 15 anys, és una obligació religiosa molt rellevant culturalment.

Els opositors a la derogació es van aplegar dilluns al matí davant del Parlament, a Banjul, la capital del país. Però la policia va instal·lar barricades i va impedir que molts hi entressin, mentre que sí que va permetre l'accés als líders religiosos que defensen la pràctica, segons Fatou Baldeh, una de les activistes que s'hi oposa. "Va ser molt trist presenciar tot el debat i veure com els homes intentaven justificar per què cal continuar mutilant dones", afirmava Baldeh després de la votació. I assegurava que si els "extremistes" que lideren el procés tenen èxit, "després intentaran revocar altres lleis, com una que prohibeix el matrimoni infantil".

Baldeh tenia 8 anys quan la van vexar. Però quan va sentir per primera vegada el terme mutilació genital femenina, mentre estudiava un màster en salut sexual i reproductiva, no va reconèixer el que li descrivien amb el que ella havia patit, perquè ho considerava com a part de la seva cultura. La seva àvia, de fet, s'hi dedicava. Baldeh afirma que la violència verbal dels imams en suport de la mutilació ha fet forat entre molts homes gambians, fins a l'extrem que s'ha desencadenat un torrent d'abús a internet contra les dones que es pronuncien en contra de la pràctica.

Enemics de l'islam

D'acord amb testimonis presencials, un dels arguments a favor que es va sentir al Parlament va ser: "Si es detenen persones per practicar la mutilació genital femenina, se'ls priva del dret a practicar la religió", va dir el diputat Lamin Ceesay. En contra s'hi va fer sentir la veu de Gibbi Mballow: "Protegim les nostres dones. Soc pare i no puc donar suport a aquest projecte de llei. La religió diu que no hem de fer mal a les dones".

L'expresident i dictador de Gàmbia, Yahya Jammeh, durant una pretesa cura d'un seropositiu amb els seus "poders sobrenaturals" davant el ministre de Medicina del país, en una imatge del 2012.

La mutilació pren diferents formes i és més comuna a l'Àfrica, tot i que també està molt estesa en parts d'Àsia i l'Orient Mitjà. En tot cas, és reconeguda internacionalment com una greu violació dels drets humans, i sovint provoca greus conseqüències per a la salut de les víctimes, com infeccions, hemorràgies i dolor intens. És, també, una de les principals causes de mort als països on es porta a terme.

A tot el món, la mutilació genital femenina creix malgrat les campanyes per aturar-la, principalment a causa del creixement de la població als països on és comú. Més de 230 milions de dones i nenes l'han patida, d'acord amb les dades d'Unicef, un augment de 30 milions de persones des de l'última vegada que l'agència va fer una estimació, l'any 2016.

Des del 1994 fins al 2016, Gàmbia va ser dirigida per un dels dictadors més sanguinaris de la regió, Yahya Jammeh. Una comissió de la veritat va concloure el 2021 que va cometre tota mena de violacions dels drets humans contra la població del seu país, incloent-hi la tortura i l'assassinat. Yahya Jammeh considerava que aquells que lluiten per acabar amb la mutilació genital femenina són "enemics de l'islam".

stats