Pascale Coissard: "A Gaza és el primer lloc on deixo les coses pitjor que a l'arribar"

BarcelonaPascale Coissard (França, 1984) acaba de tornar de la seva segona missió a la franja de Gaza, on ha treballat com a coordinadora d’emergències de Metges Sense Fronteres. S’ha ocupat de dirigir la feina els equips humanitaris , a més de la seva seguretat. 

Va treballar a Gaza al desembre i al gener i ara torna de la segona missió aquest estiu. Què ha canviat?

— Hi ha molta més destrucció. La ciutat de Khan Yunis ja gairebé no existeix: no he vist ni un sol edifici que no estigui danyat, dels pocs que queden en peus. L’aire està molt contaminat. I la gent està desesperada: estan molt cansats, físicament i mentalment. La gran majoria ara viuen en tendes, perquè ja gairebé no queden pisos per llogar. Hi ha molta, molta brossa: els abocadors han quedat en zones no accessibles, els camions de neteja no poden funcionar per falta de combustible o de recanvis i la brossa s’acumula a tot arreu. Ara, en els mesos més calorosos de l’any, és un caldo de cultiu per a les infeccions de pell o respiratòries. L’accés a l’aigua potable és molt difícil: és complicat tractar-la i els ajuntaments i les ONG tenim una capacitat limitada. Però ho hem hagut de fer perquè si la gent beu aigua contaminada hi ha més malalties.

Perquè el sistema sanitari ha estat pràcticament destruït.

— La majoria d’hospitals ja no funcionen o funcionen només parcialment i no donen l’abast. Recordo un dia que va arribar una dona embarassada que havia tingut dos fills per cesària i notava que estava a punt de parir. Però no hi havia lloc i la van enviar cap a casa. Va acabar parint a la latrina d’un camp de refugiats i la criatura va néixer morta. A tota la Franja només queda plenament operatiu l’hospital Nasser de Khan Yunis, però com que està al costat de zones que l’exèrcit israelià ha ordenat evacuar tenim por que hagi de tancar. I si això passés seria un desastre perquè dona serveis bàsics als hospitals de campanya que s’han obert en aquests mesos: oxigen, banc de sang, esterilització... Acabem d’obrir un hospital de campanya a Deir al-Balah, però allà hi ha molts serveis que no podem oferir. La destrucció del sistema sanitari és acumulativa: cada vegada es perden llits i serveis. Cada cop hi ha més gent malalta i menys possibilitats de curar-la. 

Com s’ho feia per garantir la seguretat dels seus equips?

— És difícil: a Gaza no es pot assegurar que les coses sortiran bé, però fem el que podem. A Gaza no hi ha cap lloc segur: el territori que Israel ha designat com a zona humanitària tampoc ho és, com hem vist amb les últimes ordres d’evacuació del centre de la Franja. 

Vostè ha treballat a llocs com el Txad o Ucraïna. Recorda una situació comparable?

— No. És el primer lloc on deixo les coses pitjor del que estaven quan vaig arribar. Tens la sensació d’estar remant contra corrent. I per als companys palestins, que porten així 11 mesos és molt difícil. El juliol vam haver de tancar un centre de salut durant unes hores perquè els combats estaven molt a prop. Va ser molt difícil, després de tot l’esforç que havíem fet per obrir-lo. Per sort hi vam poder tornar. 

Israel afirma que està permetent l’entrada d’ajuda humanitària.

— L’ajuda humanitària entra; amb moltes dificultats però ara està entrant. A la primavera vam estar dos mesos sense rebre cap subministrament i ens faltaven coses bàsiques, com gases. Però Gaza és una zona de combat i anar a recollir l’ajuda als passos fronterers és molt complicat i perillós. Ho hem vist aquesta setmana amb l’atac contra l’equip del Programa Mundial d’Aliments de l’ONU. L’ajuda entra a Gaza però això no vol dir que arribi als llocs on ha d’arribar, perquè és insuficient i és difícil recollir-la, ja que s’ha de passar per zones de combat.  

L’Organització Mundial de la Salut ha dit que Israel ha acceptat fer pauses humanitàries per vacunar les criatures de pòlio. 

— És millor que res. Però evidentment no són les condicions adequades per fer una campanya de vacunació. Cal una gran operació logística: moure molta gent i molt de material, i més en una situació com la de Gaza. Qualsevol petit incident pot fer que s’acabi la pausa. Seria molt millor un alto el foc sostingut, i això és el que demanem a Israel, als Estats Units i a la Unió Europea.