Geòrgia executa un home amb discapacitat intel·lectual tot i ser inconstitucional
Willie Pye, condemnat per un assassinat, és el primer pres a qui l'estat del sud dona mort en més de quatre anys
WashingtonWillie Pye, de 59 anys, ha estat executat a Geòrgia aquesta matinada per l'assassinat de la seva exparella l'any 1993. Es tracta de la primera execució que fa l'estat des que va aturar-les el 2020 per la pandèmia. El jurat ha decidit anar fins al final amb la pena capital en aquest cas, malgrat que la defensa de Pye havia demostrat la seva incapacitat intel·lectual i la seva infància traumàtica. L'home tenia un coeficient de 68, quan la mitjana és de 90. Des de l'any 2002, amb la sentència del cas Atkins vs. Virgínia, el Tribunal Suprem dels Estats Units considera inconstitucional aplicar la pena capital a les persones amb discapacitats mentals.
El que va marcar en gran part el destí de Pye va ser la seva raça i els seus orígens pobres. "El primer problema del senyor Pye és que l'advocat d'ofici que se li va assignar era dolent i racista. Ja era conegut a l'estat per fer declaracions racistes sobre els seus clients i utilitzar la paraula nigga [despectiu en relació amb les persones negres] en alguns casos. Ni tan sols va dedicar el temps que toca a un cas de pena capital, i no va fer-li mai les proves per mostrar la seva discapacitat. Així que la qüestió no es va presentar mai davant el jurat que el va condemnar", explica Robin Maher, directora executiva del Centre per a la Informació sobre la Pena de Mort (DPIC). De fet, tres dels membres del jurat del cas Pye ara s'oposaven a la seva execució a causa de les proves de deficiència intel·lectual. Així i tot, el tribunal estatal va decidir denegar-li la clemència.
"L'altre problema de Pye és que Geòrgia és l'estat amb l'estàndard més alt per provar la discapacitat. I en aquest cas no es va poder convèncer el tribunal", exposa Maher. La legislació de l'estat del sud exigeix poder demostrar que existeix una discapacitat més enllà "del dubte raonable", cosa que només s'aconsegueix provar en casos molt extrems. El professor de jurisprudència de la Universitat d'Amherst Austin Sarat, especialitzat en la pena de mort, explica que l'altre gran escull amb què s'havia trobat Pye era que "la norma és que no es pot executar algú que té una discapacitat mental, però no està definit què es considera una discapacitat mental". Per tant, al final la decisió sempre queda en mans del tribunal de torn.
Pye és la tercera persona que ha estat executada als Estats Units des que va començar l'any. Els altres dos estats que han aplicat la pena capital el 2024 són Texas i Alabama. El cas d'Alabama va ser el de Kenneth Eugene Smith, condemnat per assassinat, i a qui se li va donar mort amb hipòxia de nitrogen després que fallés la injecció letal. La mort de Smith tampoc va estar exempta de polèmica, ja que aquest mètode va ser durament criticat per les Nacions Unides pel patiment que podia generar, cosa que, de fet, es va confirmar un cop va ser executat.
La contradicció i el biaix de la pena capital
Als Estats Units la pena de mort té les seves arrels en el període colonial. Tot i que el 1972 va ser derogada pel Tribunal Suprem, el 1976 alguns estats la van aconseguir recuperar i el 1988 es va legalitzar a escala federal. L'alt tribunal va acabar reconeixent que la pena capital no era inconstitucional per si mateixa i que, a més, complia una funció social pel seu efecte dissuasiu. Així i tot, aquesta lectura que la reconeix com un dret constitucional sempre ha estat en contradicció amb la Vuitena Esmena de la Constitució nord-americana, on s'especifica que no s'aplicaran "càstigs cruels i inusuals". Aquest és l'argument principal dels defensors de l'abolició de la pena de mort.
En teoria, la pena capital només s'exigeix en aquells casos més extrems d'assassinat, quan hi ha hagut molt de patiment per part de la víctima. A més que des que es dicta la sentència fins que s'aplica poden passar anys, durant els quals la defensa fa apel·lacions per rebaixar la pena i evitar l'execució. "Alguns cops, el fet que agreuja el delicte és la identitat de la víctima. Per exemple, si es tracta d'un nen petit o un policia", diu Maher.
Hi ha uns altres factors no escrits que també poden augmentar les probabilitats de ser sentenciat amb la pena capital: la raça, la classe i el fet de patir una deficiència mental. "Els estudis demostren que existeix un biaix racial molt pronunciat i un biaix sociològic basat en els teus ingressos, la teva pobresa i el teu estatus social als Estats Units. És cert que al país la gent pobra i la de color, i qualsevol amb vulnerabilitats com una deficiència intel·lectual o una malaltia mental, tenen més probabilitats d'acabar al corredor de la mort", diu Maher. En un informe publicat el 2020, el DPIC recollia com, des del 1977, 295 persones negres han estat executades per assassinar persones blanques, mentre que només 21 persones blanques han estat executats per matar persones negres.
Pel que fa a les deficiències mentals, abans que el Suprem nord-americà dictés que era inconstitucional, 44 persones amb aquestes característiques van ser executades entre el 1984 i el 2001. "Veiem com moltes persones que van ser sentenciades a mort fa anys ara no serien sentenciades perquè entenem molt millor els efectes dels traumes i l'abús, així com les malalties mentals i la discapacitat intel·lectual", reflexiona la directora del DPIC. Amb tot, després del 2002 s'ha seguit executant persones amb discapacitat intel·lectual, tal com exemplifica el cas de Pye.
Una pràctica cada cop menys habitual
Actualment, als Estats Units hi ha 27 estats on encara està vigent la pena de mort, i 23 on s'ha derogat. Geòrgia forma part dels 10 estats que han dut a terme més execucions entre el 1976 i el 2023 segons dades del DPIC. Els que encapçalen la llista són Texas (586), Oklahoma (123) i Virgínia (113). Encara que tècnicament hi hagi més estats on la pena capital és legal que estats on s'ha abolit, la realitat és que l'execució de la pena de mort va en retrocés. "L'any passat només va haver-hi cinc estats que van executar presos i només set van dictar sentències de mort", exposa Maher. En total van ser 24 executats i 21 presos sentenciats a mort. "Es tracta de xifres molt baixes en comparació amb les dècades anteriors", remarca la directora del DPIC.
El professor Sarat també cita aquestes xifres i assegura que "els Estats Units estan en un període de reconsideració nacional sobre la pena capital". La fotografia general a la qual apunta són aquests només 5 estats de 50 que van executar presos, i a més recalca que hi ha molts estats on la pena de mort és legal però no es fa servir. "Pennsilvània, Ohio i Califòrnia tenen corredors de la mort molt grans, però no estan executant ningú", afirma Sarat, i afegeix: "La pena de mort està en camí de ser abolida als Estats Units. El progrés per a l'abolició no serà fàcil. Això va així; dos passos endavant, un enrere. Ara Geòrgia torna a executar després de quatre anys sense fer-ho".
Encara que el Tribunal Suprem pugui dictar si la pena de mort és constitucional o no, els mateixos estats també poden decidir abolir-la dins del seu sistema judicial. "Des del 2007, durant 17 anys, hi ha més estats que han anat abolint la pena capital que durant qualsevol altre període de 17 anys de la història nord-americana. Així que el destí de la pena capital no serà decidit pel Suprem. Serà decidit estat per estat", assegura.
