Itàlia confirma el gir a la ultradreta: Giorgia Meloni arrasa a les eleccions

MilàItàlia obre una nova era i acaba de cop amb dos tabús històrics: Giorgia Meloni, líder de l’ultradretà Germans d’Itàlia, serà, presumiblement, la primera dona i la primera neofeixista a convertir-se en cap del govern. Amb l'escrutini pràcticament finalitzat, per primer cop la ultradreta s’haurà imposat a la tercera economia de la Unió Europea. "Governarem aquesta nació per a tots els italians" per "exaltar el que uneix i no el que divideix, perquè el nostre objectiu és que els italians puguin estar orgullosos de ser-ho", ha dit en les primeres declaracions una Meloni somrient, que ara ha de rebre l'encàrrec del cap de l'Estat, Sergio Matterella, de formar govern.

A l'espera dels resultats del tot definitius, la coalició de dretes amb què Meloni es va presentar a les eleccions celebrades ahir va obtenir un 44,1% dels vots gràcies a Germans d’Itàlia, que es confirmaria com el primer partit del bloc conservador amb el 26,2% de les paperetes, segons les últimes dades de l'escrutini, que continua en marxa. Un resultat històric, en comparació amb el 4% que va aconseguir en les últimes legislatives. Meloni ha assolit un altre rècord més al protagonitzar un sorpasso sobre la Lliga de Matteo Salvini, el seu soci al bloc de dretes, que no superaria les dues xifres en quedar-se en un 9%. Per la seva banda, Força Itàlia, de l’incombustible Silvio Berlusconi, el tercer aliat de la coalició, es va endur el 8,3% dels sufragis.

Davant de la dreta, el bloc de centreesquerra, liderat pel Partit Democràtic (PD) de l’ex primer ministre Enrico Letta, es quedaria amb el 19,1% dels vots, un dels pitjors resultats dels últims anys. Els seus socis en la coalició progressista tampoc no en surten més ben parats, especialment l’exlíder del Moviment 5 Estrelles, Luigi Di Maio, que s’estrenava en aquestes eleccions amb la seva pròpia llista després d’abandonar el partit amb un cop de porta.

El 5 Estrelles, l’únic partit d’hemicicle que ha format part dels tres governs que es van succeir durant la passada legislatura, confiava en un repunt in extremis, sobretot al sud del país, reivindicant les fites de la seva formació, sobretot la renda de ciutadania, una mena de subsidi d’atur. En canvi el partit liderat per l’exministre Giuseppe Conte es quedaria amb el 15,3% dels vots.

Mentrestant, els autoproclamats hereus polítics de Draghi reunits al Tercer Pol, un experiment centrista i liberal impulsat per l’ex primer ministre socialdemòcrata Matteo Renzi i Carlo Calenda, exministre del PD, haurien obtingut el 7,7%, segons les primeres projeccions, una mena de vendetta de Conte sobre el líder socialdemòcrata Enrico Letta, que va rebutjar incloure els grillini en l’aliança progressista, per considerar-los responsables de la caiguda de Mario Draghi.

La participació se situava al voltant del 64,39%, segons dades del ministeri de l’Interior, cinc punts menys que el 2018.

Gir a la dreta

La victòria de Meloni canvia l’equilibri de forces a la coalició conservadora i empeny el país que va inventar el feixisme a batre un nou rècord al convertir-se en la primera gran economia de la UE amb l’extrema dreta al volant, precisament en les mateixes dates que els nostàlgics celebren el centenari de la Marxa sobre Roma que va marcar l’arribada del Duce al poder.

Prop de 51 milions d’italians estaven cridats a les urnes per triar un nou Parlament, que per primera vegada veurà reduït a la meitat el nombre d’escons, fins a 400 a la Cambra de Diputats i 200 al Senat, gràcies a una reforma impulsada pel M5E en la legislatura passada, que pretenia retallar les despeses de la casta, però que podria beneficiar el bloc conservador si aconsegueix la majoria absoluta en les dues cambres.

La campanya electoral ha estat monopolitzada per la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica. Cada bloc ha plantejat receptes oposades i ni tan sols dins de cadascuna de les coalicions hi ha una postura comuna. La dreta, dividida davant el manteniment de les sancions a Moscou, va intentar esquivar l’assumpte tant com va poder, però tres dies abans que s’obrissin les urnes, Berlusconi es va fer l’harakiri justificant la invasió del seu “amic” Vladímir Putin. El gol en pròpia porta de l’ex-Cavaliere, que es presentava a les eleccions com “l’àrbitre” moderat entre Salvini i Meloni, no va pujar al marcador de la coalició progressista, que no ha sigut capaç de presentar-se com a alternativa a la dreta. Els socialdemòcrates van convertir els comicis en una mena de plebiscit entre europeistes i euroescèptics, demòcrates i feixistes. I han perdut l’aposta.

Al president de la República, Sergio Matarella, li correspon ara jugar el paper més decisiu d'aquests comicis. Un cop es conegui el repartiment d'escons el Parlament celebrarà el 13 d'octubre la primera sessió per escollir els presidents de la Cambra dels Diputats i del Senat. A partir d'aquí el cap de l'executiu iniciarà una ronda de consultes amb tots els partits polítics. Un pas que, aquesta vegada, podria saltar-se per encarregar la formació del govern directament a Meloni.

A l’enrevessada política italiana no hi ha res segur fins que el president de la República, Sergio Mattarella, decideixi donar l’encàrrec de formar govern a un dels candidats i aquest rebi la confiança de les dues cambres del Parlament, però s’han de torçar molt les coses en els pròxims dies perquè la política romana de 45 anys no acabi brindant al Palau Chigi

Berlusconi torna al Senat

L'exmandatari i líder de Força Itàlia, Silvio Berlusconi, de 85 anys, ha aconseguit el seu desitjat escó al Senat, del qual se l'havia expulsat el 2013 després de la condemna per frau fiscal a la seva societat Mediaset , i ara espera a la revenja convertir-se en el president d'aquesta Cambra. Berlusconi ha aconseguit l'escó uninominal del col·legi de Monza amb una aclaparadora majoria. Quan queden només algunes seccions per escrutar de les 739, la coalició de la dreta a l'escola ja té més de 217.000 vots, superant així el 50%, mentre que la de centreesquerra s'atura al 27%.

Una revenja per a l'exprimer ministre que el 29 de setembre farà 86 anys i que ara pot tornar al Senat, del qual va ser expulsat el novembre del 2013 a causa de la condemna a quatre anys de presó per frau fiscal, cosa que en va marcar la sortida del Parlament després de 20 anys de presència contínua.

La sentència, que el va fer complir un any de serveis socials, també li va prohibir ocupar qualsevol càrrec públic i no ho va poder fer fins que a les eleccions al Parlament Europeu del 2019 va obtenir un escó a l'Eurocambra pel Partit Popular Europeu.