La gira africana de Pedro Sánchez per aturar l'arribada de migrants a les Canàries

BarcelonaEl president espanyol, Pedro Sánchez, començarà aquest dimarts una gira per tres països de l’Àfrica occidental: Mauritània, Gàmbia i el Senegal. La visita respon a l’augment de la pressió migratòria a les illes Canàries de les últimes setmanes, quan la majoria de les sortides han estat des de Mauritània. La premsa canària recorda aquests dies que la ruta ja té trenta anys d’història, durant els quals han arribat més de 229.000 persones. Ara bé, més del 54% del total des del 2020. Des de la Moncloa apunten que aquest viatge servirà per mostrar “el punt de vista multidimensional” del govern espanyol, que vol reforçar la seguretat però també parlar de cooperació i comerç.

La formació i la migració circular són els dos punts forts de la proposta espanyola, però els joves senegalesos i gambians desconfien de l’èxit d’aquesta nova iniciativa. Younoussa Diallo, un estudiant de primer curs a la Universitat Cheikh Anta Diop de Dakar, ha vist com tres companys d’estudis han abandonat la universitat per marxar a Espanya. “No crec que funcioni, al Senegal no hi ha opcions per molt que hagis estudiat si no tens contactes". A finals de març el Senegal va votar per un canvi polític, donant una victòria en primera volta a l’oposició anticolonialista, liderada per Bassirou Diomaye Faye i Ousmane Sonko, després de mesos de disturbis recurrents i l’empresonament dels dos opositors. Els dos dirigents es reuniran amb Pedro Sánchez dijous.

Malgrat les promeses de revolució econòmica i emancipació nacional, els primers mesos han sigut de continuïtat amb les polítiques econòmiques de l’administració anterior. Han demanat un préstec al 7,75% al mercat privat i han rebut la felicitació del Fons Monetari Internacional (FMI) per donar continuïtat al programa vigent des de l’estiu del 2023, quan governava el president Macky Sall. Diallo, que ve de Kédougou, la regió més pobra del país, i ha hagut de fer un gran esforç personal per arribar a la universitat, va ser un dels votants del nou govern, i ara es mostra decebut: “És una llàstima, fins i tot si intenten canviar alguna cosa, em fa la sensació que els joves no tenen cap esperança”.

“Prefereixen morir al mar abans que quedar-se”

Sánchez visitarà Gàmbia dimecres. Serà el primer cop que trepitgi el país més petit de l’Àfrica continental, que està encaixat dins del Senegal. Avui Gàmbia viu econòmicament a l’ombra del seu veí, més gran, més ric i amb un exèrcit més potent. Espanya té un total de 93 efectius policials entre els tres països, guàrdies civils i policies nacionals que, juntament amb agents de Frontex, totterrenys i helicòpters, vigilen la costa dels tres països. “El govern gambià no pot controlar els seus: no poden controlar la seva ment”, diu Fatoumata Jawneh, una infermera que va completar els seus estudis però que mai ha pogut aconseguir el títol oficial després de les negatives de l’administració. Ara intenta engegar un projecte agrícola amb el seu marit: “Molta gent pensa que anant a Europa tindran un futur millor”, conclou, malgrat que ella vol intentar seguir a Gàmbia. A mesura que el dalasi, la moneda local, perd valor, molts prefereixen cobrar un sou en euros o dòlars a l’estranger. La creixent diàspora gambiana ja aporta el 25% del PIB del país amb els diners que envia als seus familiars cada mes.

Yankuba Joof (nom fictici) és un dels que ho van intentar i ho van aconseguir. Va creuar en pastera des del nord d’Àfrica i ara treballa en un restaurant a Catalunya, on fa 10 hores diàries sis dies la setmana per 1.300 euros al mes. El que guanyaria un funcionari del ministeri de Sanitat gambià en 5 mesos. En declaracions a l’ARA, Joof diu que no faria marxa enrere. “Em sento malament per haver hagut de fer un viatge tan perillós. Un europeu pot anar i tornar de l’Àfrica quan vulgui, però jo no puc venir a Europa. Ens han robat als africans la llibertat de moure’ns pel món. Fins que no ens unim per plantar cara com a continent, ens seguiran tractant així”, diu.

L’altra economia circular

Gàmbia, el Senegal i Mauritània tenen tres tractats de pesca signats amb la UE. Els últims anys han rebut inversió estrangera per fer fàbriques on convertir el peix en farina de peix per alimentar salmons de piscifactoria arreu del món. Des d’aleshores els preus d’aquest aliment s’han disparat als tres països, i gràcies a aquesta farina l’empresa noruega Mowi pot produir el salmó a gran escala que es ven als supermercats de baix cost de tot Europa. Malgrat les promeses d’inversió a Mauritània (200 milions d’euros) i al Senegal i Gàmbia (180 milions d’euros), aquestes xifres amb prou feines serveixen per pagar una part dels venciments anuals del deute que aquests països tenen amb els seus creditors –sovint occidentals–. I l’ajuda al desenvolupament presenta una característica: una part dels diners es gasten en els serveis i els productes del país que ha donat l’ajuda. L’any 2018, 3 de cada 10 euros d’ajuda espanyola van acabar pagant-se a empreses o consultors espanyols.