Una glacera tan gran com sis vegades Catalunya iniciarà el seu col·lapse d'aquí a 5 anys

BarcelonaLa glacera Thwaites, situada al centre-oest de l'Antàrtida i amb una mida equivalent a tota l'illa de la Gran Bretanya, s'està desfent a un ritme alarmant i podria iniciar el procés cap a la destrucció total en els propers tres o cinc anys. És la glacera més ampla del món i el seu desgel provocaria "una crescuda directa del nivell del mar molt ràpida", segons adverteix la glaciòloga de la Universitat d'Oregon Erin Pettit.

"La Thwaites ha duplicat la seva velocitat de vessament en els últims 30 anys, i conté tanta aigua en el seu interior que –si es desfà tota– pot fer créixer el nivell del mar per sobre dels 60 centímetres. Podria fins i tot generar una pujada encara més gran, de fins a 3 metres, si arrossega amb ella les glaceres que l'envolten", alertava Ted Scambos, del Cooperative Institute for Research in Environmental Sciences (CIRES), coordinador de l'International Thwaites Glacier Collaboration (ITGC). Aquest equip de prop de 100 científics dels Estats Units i el Regne Unit ha presentat aquest dimarts en roda de premsa els primers resultats de l'estudi, just quan es troben a la meitat de la recerca, que durarà en total cinc anys.

Segons aquesta recerca, la base que subjecta aquesta enorme glacera a la muntanya marina que hi ha sota es podria desprendre d'aquí a una dècada. Però abans i tot que això passi, d'aquí a cinc anys com a molt, "la capa de gel probablement es trencarà en centenars d'icebergs, tal com es trenca una finestra de cotxe", en paraules de Pettit. De fet, l'equip d'investigadors ha estat testimoni d'aquest ritme accelerat de fractures, que estan fent desprendre cada cop més fraccions d'aquesta glacera en forma d'icebergs. "Els estressos estan canviant cada setmana i a cada nova imatge de satèl·lit que ens arriba canvien les prediccions", advertia l'oceanògrafa.

Scambos admetia, de fet, com de "pertorbadors" eren per als mateixos científics els resultats del seu propi estudi. "És aclaparador i molt inquietant mirar cap a la capa de gel i veure com aquesta enorme massa s'està movent cap a tu cada any, quan és prou gran per tenir un fort impacte sobre el nivell del mar", deia Scambos en la roda de premsa.

"Tres factors porten cap al col·lapse"

La glacera Thwaites ocupa fins a 120 quilòmetres de costa a l'oest de l'Antàrtida, dels quals un terç (uns 40 quilòmetres) "es mou més lentament que la resta" perquè està reforçat per una banquisa de gel (una extensió flotant) que "actua com a presa, però que no ho farà durant gaire temps més", advertia Pettit. És aquesta plataforma de 40 quilòmetres de llarg, en la part més a l'est de la glacera, la que pot provocar el gran "canvi" si deixa d'actuar de contenció. Ara mateix, el gel hi avança a una velocitat de 600 metres anuals, mentre que la resta, en el sector més occidental, ja avança avui al ritme de 2 quilòmetres per any.

"Hi ha tres factors que paral·lelament porten cap al col·lapse de la capa de gel [d'aquesta glacera] que resultarà en una pujada directa del nivell del mar molt ràpida: el primer és el desgel de l'oceà per sota, el segon és la pèrdua de subjecció a la muntanya marina i el tercer és la fractura del mateix gel en nombroses fraccions que es propaga a un ritme molt ràpid", explicava l'oceanògrafa. Sota la superfície, la circulació d'aigua calenta ataca la glacera des de tots els angles. Un dels equips de científics va foradar el gel per accedir a la part submergida i hi va trobar "aigua més calenta i més salada" del que són els estàndards de l'aigua antàrtica, segons explicava l'oceanògraf britànic Peter Davis.

Uns efectes catastròfics de l'escalfament global, que tornen a sorprendre els mateixos científics climàtics. L'equip de l'ITGC ha fet servir observació per satèl·lit i equips tant sobre el gel com en vaixells a l'aigua, a més d'un petit submarí que se submergeix per recaptar dades. Tot indica que "hi haurà canvis dràstics en aquesta glacera en la pròxima dècada", assegura Scambos. Uns canvis que podrien tenir, alerta, repercussions planetàries, i posar en perill poblacions costaneres a causa de l'augment del nivell del mar que provocaria.