Héctor Sánchez Margalef (Cidob): "Un govern alemany amb els liberals és una mala notícia per al sud d'Europa"

BarcelonaAquest dilluns ha arrencat el ball de negociacions per formar govern a Alemanya. Els socialdemòcrates de l'SPD volen governar i els grans derrotats, els conservadors de la CDU/CSU, tampoc no hi renuncien, així que verds i liberals poden tenir la clau de la governabilitat. En parlem amb l'investigador del Cidob Héctor Sánchez Margalef.

Com interpreta el resultat?

— Ha guanyat el candidat de l'SPD, més que el partit. Laschet ha comès molts errors i no tenia un partit unit. La gran decepció és L'Esquerra, que esperava oferir una alternativa d'esquerres i ha empitjorat el resultat. Això resta força als sociademòcrates i dona arguments liberals, perquè no hi ha una coalició possible sense ells. És una mala notícia per al sud d'Europa: sempre s'han caracteritzat per protegir el superàvit alemany.

¿Però l'SPD no comparteix la mateixa ortodòxia financera? No és una política d'estat?

— Sí, però el paradigma estava canviant: ara es defensava apujar impostos, invertir i gastar. Scholz no és un radical d'esquerres, però amb els liberals aquest canvi de tendència es pot aturar. Les negociacions per a la coalició de govern seran molt dures, perquè liberals i verds discrepen en pràcticament tot. D'aquesta manera, el més fàcil per a l'SPD i els Verds és imposar-se en els temes domèstics clau (impostos, clima) i, si cal, cedir en temes europeus.

Quina és la magnitud de la derrota de la CDU?

— És un cop molt dur tant per al partit com per a Laschet. Segur que prometrà de tot a verds i liberals per no haver de passar a l'oposició. I si finalment es queda fora del govern, i ha d'afrontar una travessia del desert, ja veurem si la CDU manté el cordó sanitari davant la ultradreta, que fins ara es preservava sobretot per l'autoritat moral de Merkel. I a escala europea cal veure el paper de la democràcia cristiana, que fins ara ha contribuït a la construcció de la UE i ara està sota la pressió dels liberals i de la ultradreta. No oblidem que el Partit Popular era la família política dominant i ara ja no està en cap dels quatre grans de la UE: ni a França, ni a Espanya, ni a Alemanya ni tampoc a Itàlia.

Com s'ha reflectit la fractura entre les dues Alemanyes al resultat?

— És cert que a l'antiga Alemanya de l'Est s'ha consolidat el vot de la ultradreta (AfD), que ja hi era molt forta. Però més que la fractura est-oest, el que hem vist és una bretxa camp-ciutat: entre la població urbana guanyen l'SPD i els Verds, i al camp s'ha imposat la CDU. I també una bretxa generacional: si fos pels menors de 35 anys, hauria sigut cancellera l'ecologista Annalena Baerbock, mentre que la gent gran continua optant per socialdemòcrates i conservadors.