El govern britànic s'obre a col·laborar amb la UE però exigeix les seves vacunes

Boris Johnson veu passar el cadàver del seu enemic i es frega les mans. I els brexiters, encara més. La guerra de les vacunes entre AstraZeneca i la Unió Europea (UE) té el primer ministre britànic –un dels pitjors gestors de la pandèmia a escala global, amb la xifra de morts per milió d'habitants més elevada del planeta– com el gran triomfador. Si més no, momentani. I sense disparar ni una sola canonada. Ni tan sols salves de fogueig.

Johnson assisteix diplomàticament impassible a la batalla entre la UE i AstraZeneca. Ahir a la tarda no va voler fer-ne sang. Preguntat reiteradament sobre la possibilitat que la farmacèutica es veiés forçada a desviar vacunes que produeix al Regne Unit per omplir els buits que els problemes de producció a les plantes de Bèlgica i Holanda de la farmacèutica estan causant per satisfer la demanda comunitària, la seva resposta va ser molt tranquil·la: "Confiem molt en els nostres proveïdors, en el nostres contractes", que Londres va tancar tres mesos abans que Brussel·les. "La investigació i la manufactura és fruit d'un gran esforç internacional. Estem centrats en el nostre objectiu i en camí d'aconseguir-ho". Aquest objectiu és la vacunació massiva de fins a 15 milions de persones a l'arribar al 15 de febrer. És innegable que la campanya britànica funciona com un tro: ja s'han injectat més de 7,1 milions de primeres dosis i 474.000 dobles des que es va començar, el 8 de desembre.

I aquest dijous Michael Gove, ministre secretari, ha assegurat que, passi el que passi entre AstraZeneca i la Unió, "no hi haurà interrupció" del subministrament de vacunes del Regne Unit. "El cas és que els subministraments planificats, pagats i programats haurien de continuar", ha dit, en una entrevista al programa Today, de BBC Radio 4, per a continuació afegir el mateix to diplomàtic que Johnson: "Però estic segur que tots volem fer tot el possible per assegurar-nos que es vacuni tanta gent en països que són amics i veïns, i crec que ho aconseguirem millor mitjançant el diàleg, la cooperació i l'amistat". Un to conciliador que no és el que exhibeix la premsa britànica més antieuropea.

Legitimitat del Brexit

Més enllà de les paraules, Londres és conscient que la crisi entre AstraZeneca i la UE reforça encara més la legitimitat del Brexit –tot i que continua causant problemes a la frontera de la Gran Bretanya amb Irlanda del Nord–; reforça el govern Johnson, que no va voler participar en la compra col·legiada de vacunes que ha dut a terme la Comissió Europea, i, si el fiasco no es resol aviat per part de Brussel·les, pot obrir fronts de deslegitimització a l'interior dels Vint-i-set també per la manca de transparència dels contractes confidencials que ha signat amb les farmacèutiques.

Sobre el desabastiment, el ministre de Sanitat alemany, Jens Spahn, ha assegurat aquest dijous al matí, a través d'una piulada, que l'escassetat es pot allargar encara deu setmanes, termini que no portaria a una acceleració en les campanyes de vacunació al continent fins a l'abril i comprometria molt tots els calendaris previstos.

Els problemes de desabastiment –que ja han provocat un alentiment en la campanya de vacunació a Catalunya i en diferents parts de l'estat espanyol– han sigut qualificats pel diari sensacionalista alemany Bild d'"escàndol", en la seva edició d'aquest dijous.

Per a la premsa britànica –que en aquest cas sí que atia el nacionalisme de les vacunes en què ni Johnson ni el seu govern cauen–, Europa es troba davant un fracàs col·lectiu, un més, que demostra la inoperància del bloc. Els titulars són espectaculars: "La UE demana vacunes britàniques", obre el Telegraph. En termes molt semblants escriu el Financial Times: "La UE demana les vacunes del Regne Unit d'AstraZeneca contra el covid per omplir el dèficit". És el Daily Mail, però, qui més s'apunta a la guerra permanent amb la UE: "No, la UE no pot tenir les nostres punxades", crida amb un gran desplegament tipogràfic.

Entre els columnistes de referència, Ambrose Evans-Pritchard, del molt bel·ligerant Daily Telegraph, és un dels que etziben més estirabots contra la UE: "Brussel·les vol que morin els britànics perquè els europeus visquin. Aquesta és la implicació de desviar fins a 75 milions de dosis de la vacuna d’AstraZeneca al mercat de la UE. És una gran demanda", comença dient, per continuar: "[Si s'escolten els arguments comunitaris] Amb prou feines sabríeu que AstraZeneca és el salvador d’aquesta saga, no el dolent. No obté beneficis amb la vacuna. Es ven a preu de cost, com una organització benèfica, que ofereix un servei humanitari al món. Però no espereu gratitud del Berlaymont", un dels icònics edificis de les institucions europees.

La raó científica, però, també ha sortit entre tant de soroll. I Jeremy Farrar, membre del Grup d'Assessorament Científic per a Emergències (Sage) del govern, ha dit que és en l'"interès nacional" del Regne Unit garantir la vacunació del màxim nombre possible de persones al món. Preguntat al programa Today, de BBC Radio 4, sobre si el nacionalisme de les vacunes és una realitat a Europa, ha assegurat: "Sí, em temo que ho és, i és una cosa que hem de negociar, hem d'evitar-ho i no serveix a ningú lluitar pel subministrament de vacunes ". L'única resposta possible davant de la pandèmia és "reduir la transmissió, mantenir-la baixa i fer que les vacunes estiguin disponibles a tot el món; en cas contrari veurem noves variants, noves soques d'aquest virus que es propagaran per tots els nostres països". Les noves variants eren "un avís del que vindrà, que ens ho hem de prendre de veritat seriosament".

Nacionalisme de vacunes i proteccionisme comercial, dues derivades més de la crisi sanitària que, per a Allister Heath, director del Sunday Telegraph, tenen l'origen en una "desesperada, incompetent i esperpèntica" Unió Europea.