Immigració
Internacional07/03/2023

El govern britànic vol negar el dret d'asil als refugiats que arribin en pastera

Londres converteix els migrants en caps de turc dels votants 'tories' i els tracta de la mateixa manera que als sospitosos de terrorisme

LondresEl govern conservador britànic ha completat aquest dimarts un nou capítol de la seva deriva xenòfoba amb la intenció de captar el màxim nombre de vots fent d'alguns dels drets humans més elementals un subjecte de guerra cultural per soscavar l'oposició, que es mou en un terreny relliscós. Després de quasi tretze anys al poder, la ministra de l'Interior, la ultra Suella Braverman, ha assegurat aquest migdia a la Cambra dels Comuns que els demandants de protecció davant de situacions de persecució al seu país o de risc de guerra "han pres el pèl" al Regne Unit massa temps. I això, ha dit, "s'ha acabat".

L'afirmació l'ha feta durant la presentació de la nova llei d'immigració i asil polític amb què el primer ministre, Rishi Sunak, intenta aturar l'arribada de pasteres a través del canal de la Mànega. Sunak es va comprometre al gener a reduir-ne el nombre i va posar com a símbol de l'èxit o el fracàs del seu executiu que s'aprovi aquesta llei al final de la legislatura, el desembre del 2024.

El nou projecte de llei atorgarà al govern el poder de detenir els sol·licitants d'asil arribats il·legalment al Regne Unit durant un màxim de 28 dies "sense fiança ni possibilitat de revisió judicial". La detenció s'allargarà, a la pràctica, fins que "puguin ser expulsats" de manera ràpida. Aquesta mesura ha fet arrufar el nas a totes les associacions de defensa dels drets humans i dels refugiats, així com a prestigiosos juristes que, per damunt de tot, entenen que la llei ha de permetre defensar-se davant de qualsevol possible indefensió i abús de poder de l'administració.

Cargando
No hay anuncios

En la presentació de Braverman als diputats, que s'ha allargat quasi dues hores, la ministra ha fet servir almenys nou vegades la frase "aturarem les pasteres", una fórmula que ja sembla l'eslògan electoral d'una campanya que es jugarà en el terreny de la demagògia i amb joc brut i que farà dels refugiats i els immigrants víctimes dobles, en aquest cas també de la lluita de poder a Westminster. La pulsió antiestrangera desfermada abans i després del Brexit agafa encara més volada al Regne Unit.

Fregant les lleis internacionals

A partir del moment en què s'aprovi la llei, els drets dels potencials sol·licitants d'asil que entrin al país de manera il·legal –la majoria a través del Canal– s'equipararan als d'una persona a qui s'apliqui la llei antiterrorista. No debades, Braverman ha afirmat que el plantejament del govern "és tan sòlid i innovador" que no ha pogut afirmar categòricament que sigui compatible amb la Convenció Europea dels Drets Humans. Amb tot, s'ha mostrat confiada que "el projecte de llei és compatible amb les obligacions internacionals" signades pel Regne Unit. Però en un moment de feblesa, i potser de sinceritat, ha reconegut també que "els millors juristes del país" treballaven en l'avaluació de les mesures anunciades per veure si són legals i no xoquen contra els drets fonamentals. Del que s'estableixi en dependrà, en bona part, la viabilitat de la llei.

Cargando
No hay anuncios

En principi, només podran retardar les deportacions els menors de 18 anys, els que no estiguin en condicions mèdiques de volar o els que corrin un "risc real de patir danys greus i irreversibles" al país on hagin de ser expulsats. La pretensió és que els immigrants siguin retornats al seu lloc d'origen o a un tercer país segur, com Ruanda, en referència a la política de deportacions de migrants impulsada per Londres l'any passat, però que fins ara no s'ha pogut materialitzar pels recursos legals que s'hi han interposat. La ministra també ha suggerit que la legislació podria incloure poders que anul·lessin les ordres provisionals del Tribunal Europeu de Drets Humans que són les que, de moment, han impedit l'enlairament dels coneguts com a vols de la vergonya a Ruanda.

"El poble britànic –ha continuat Braverman– és famós per ser un poble just i pacient. Però el seu sentit del joc net s'ha posat a prova més enllà dels límits i veu com es pren el país a conya. La paciència s'ha esgotat. La majoria patriòtica i respectuosa amb la llei ha dit prou [a l'arribada de pasteres]. Això no pot continuar i no continuarà. Aquest govern ha d'actuar amb decisió, així que no s'equivoquin, el govern conservador, el primer ministre conservador, actuarà ara per aturar les pasteres". La retòrica de Braverman ha sigut del tot incendiària i ha arribat a parlar "d'onades" de refugiats. Ja a finals de l'any passat va afirmar que aquests mateixos migrants “envaeixen” el Regne Unit.

Diferents associacions d'ajuda als refugiats i un portaveu dels funcionaris del Cos de Control de Fronteres del Regne Unit han criticat per "draconià i inviable" el pla del govern.

Cargando
No hay anuncios

En els dos primers mesos del 2023, les dades del ministeri de l'Interior indiquen que gairebé 3.000 persones han arribat en pastera a les costes del Regne Unit, el doble que en el mateix període de l'any passat. En els dotze mesos del 2022 ho van fer 45.000 persones. Si es compara amb altres països, el Regne Unit és el número 16 de 28 quant a les preferències dels sol·licitants d'asil per càpita. El 2021, Alemanya, França, Espanya i Itàlia van superar de llarg el nombre dels que volien restar a les illes.

Immigració i política

El Partit Laborista sap que la immigració i l'eslògan "recuperem el control de les fronteres" va fer fortuna durant la campanya del Brexit, de la mà de les xarxes socials i d'uns mitjans ultres que disparen contra tot el que no sembla britànic amb una legitimitat de vuit cognoms anglosaxons.

Cargando
No hay anuncios

La ministra de l'Interior a l'ombra, la laborista Yvette Cooper, ha centrat la resposta a Braverman en els aspectes pràctics més que no pas en els fonaments morals de les mesures. La fundadora de l'associació Care4Calais, Clare Moseley, ha afirmat que les mesures avançades "no sonen diferents del que hem sentit abans, a banda de l'aspecte de la detenció". Moseley recordava que s'assembla al projecte d'enviar els refugiats a Ruanda, "una mesura que fins ara no ha estat possible i no ha tingut cap impacte". "Simplement planteja moltes qüestions pràctiques. Si els refugiats s'han de deportar, on els enviaran? I com ho faran? Sona poc pràctic. Sona improbable i sona brutal", afegia.

En el mateix sentit s'ha expressat Lucy Moreton, cap del Sindicat de Serveis d'Immigració (ISU). En una declaració pública ha afirmat que era"poc probable" que les noves polítiques aconsegueixin impedir l'arribada de persones a través de rutes il·legals. "Ara mateix no podem traslladar ningú a Ruanda: [el pla] està subjecte a impugnació legal [tot i que el Tribunal Suprem del Regne Unit el va autoritzar el desembre passat]. No podem expulsar ningú cap a Europa perquè no hi ha acords de retorn i [després del Brexit] vam perdre l'accés a la base de dades que ens permet demostrar que les persones han demanat asil a Europa. Així que, tret que tinguem un tercer país segur que no sigui Ruanda per enviar-hi la gent, no sembla possible".

Cargando
No hay anuncios

De fons, el debat viscut aquesta tarda als Comuns n'avança un altre, que potser es lliurarà els pròxims mesos dins del Partit Conservador. Com s'ha preguntat a través de Twitter l'extremista Nigel Farage, "podem realment ocupar-nos de les pasteres si el Regne Unit roman al Tribunal Europeu dels Drets Humans?" I algunes de les intervencions dels diputats tories més durs amb la immigració han apuntat cap aquí. L'etiqueta europea continua aixecant les més baixes passions al Regne Unit. Defensar els drets humans més elementals s'ha convertit en una mostra d'antipatriotisme en un país que cada vegada agafa un biaix més xenòfob.