El govern i els colons israelians aprofiten la guerra a Gaza per sembrar el terror a Cisjordània

El CaireAprofitant que les mirades segueixen centrades en la campanya militar contra Gaza, el 22 de març el ministre de Defensa d’Israel, Bezalel Smotrich, va anunciar plans per confiscar vuit quilòmetres quadrats de terra a la vall del Jordà, a la Cisjordània ocupada. Es tracta de la superfície més gran de la qual l’estat israelià s'ha apropiat en almenys tres dècades. Un mes abans havia anunciat el mateix en una parcel·la de terra més petita prop de Jerusalem.

Les confiscacions anunciades en les últimes setmanes només són una de les accions adoptades pel govern israelià des del llançament de l’ofensiva contra Gaza per ampliar el seu control de Cisjordània, i coincideixen amb un fort repunt de l’activitat i la violència dels colons al territori, segons estan documentant l’ONU i grups de drets humans.

Després de l’atac palestí del 7 d'octubre contra comunitats del voltant de Gaza, l’exèrcit israelià va adoptar una bateria de mesures draconianes a Cisjordània que van preparar el terreny per al que vindria després: desplegament de soldats de reserva, distribució d’armes entre els colons, tancament de carreteres i prohibició a milers de palestins d’accedir als llocs de treball a Israel i als assentaments.

Aquestes accions han anat acompanyades d’incursions mortals gairebé diàries per part de l’exèrcit d’Israel en pobles i ciutats cisjordanes i d’un alarmant augment dels tirotejos de colons, sovint amb la connivència de soldats. Des del 7 d’octubre, les forces israelianes han matat almenys 421 palestins a Cisjordània, i els colons, una desena, segons dades de l’ONU. Una desena de civils israelians han estat assassinats a la zona en el mateix període.

Grups de colons violents també estan redoblant esforços per expulsar comunitats palestines que viuen a l’àrea de Cisjordània totalment controlada per Israel –l’anomenada zona C en virtut dels acords d'Oslo– mitjançant atacs organitzats, amenaces i intimidacions, segons Peace Now, una organització israeliana que s’oposa a l’ocupació i advoca per la solució dels dos estats. “En la majoria de casos es tracta de palestins que estan intentant conrear les seves terres i que són [expulsats], o també de diferents amenaces contra palestins que viuen a la zona per tal d’expulsar-los i obtenir les seves terres”, explica Mauricio Lapchik, membre de Peace Now.

En els últims cinc mesos i mig, més de 1.200 palestins, inclosos 600 nens, d’almenys 20 comunitats de pastors s’han vist forçats a desplaçar-se per aquest augment de la violència dels colons, segons dades de l’ONU. I més de 1.600 s’han vist obligats a marxar de casa després que les forces d’ocupació israelianes hagin enderrocat les seves llars.

A més de la confiscació de terres, el govern israelià també ha publicat en els últims mesos licitacions per construir més de mig miler d’unitats residencials en vuit assentaments de Cisjordània. I, tot i les retallades adoptades per costejar l’ofensiva a Gaza, l’executiu ha renovat el finançament de més colònies.

Creix la colonització

En paral·lel, els colons estan aprofitant la situació per erigir nous assentaments il·legals a ulls d’Israel (a ulls del dret internacional totes les colònies són il·legals), els anomenats punts d’avançada, per construir nous camins i carreteres per poder-se moure més fàcilment i per establir espais tancats d'ús exclusiu per als colons. Des de principis d’octubre, s’han documentat més d’una desena de nous punts d’avançada i almenys 18 noves carreteres. “Són grups, en alguns casos de colons violents o d'altres organitzacions, que després d’una anàlisi del terreny i de manera estratègica decideixen prendre un turó, una porció de terra, per establir un punt des d’on poden controlar altres terrenys del voltant”, fa notar Lapchik.

En un intent de frenar els grups més violents que es troben darrere d’aquestes accions, diversos països occidentals han anunciat en les últimes setmanes sancions contra alguns dels colons més extremistes en una decisió benvinguda per grups de drets humans però que s’espera que tingui un efecte limitat enmig d’un context de gran impunitat d'Israel.

“És important que la comunitat internacional actuï i faci algun pas per evitar aquest tipus de situacions –considera Lapchik–, però al final del dia el més important, i el que nosaltres esperem, és que sigui el govern d’Israel el que es faci responsable dels seus ciutadans i els faci pagar per les conseqüències dels seus actes criminals”.