Valls aprova per decret la seva llei liberalitzadora davant la falta de suports al Partit Socialista
El primer ministre francès s'acull a l'article 49.3 de la carta magna i evita així que la norma es voti al Parlament
ParísLa fragilitat del govern francès ha quedat aquest dimarts palesa quan el primer ministre, Manuel Valls, s'ha vist forçat a recórrer a un inusual article constitucional per aprovar a l'Assemblea Nacional l'anomenada "llei Macron" de liberalització de l'economia i evitar així la previsible falta de suport parlamentari.
"Aquest govern assumeix plenament i totalment les seves responsabilitats pel país, per l'interès general", ha proclamat Valls davant els 577 diputats de l'Assemblea Nacional, en anunciar que per impedir el vot s'acollia a l'article 49.3 de la carta magna, que es va utilitzar per última vegada el 2006. Valls, que havia convocat un consell de ministres extraordinari davant l'ajustada votació que es preveia, ha trucat minuts abans de l'escrutini al president, François Hollande. Després de transmetre-li que, d'acord amb els seus últims càlculs, en una frenètica sessió d'intercanvi de missatges de text entre escons, no aconseguiria reunir una majoria suficient, ha obtingut l'autorització d'Hollande per utilitzar l'article 49.3.
Aquest instrument legislatiu disposa que un projecte de llei queda aprovat en primera lectura a la cambra baixa (encara que haurà de continuar amb la seva tramitació parlamentària al Senat), llevat que l'oposició presenti una moció de censura dins de les 24 hores següents. I aquesta ha estat precisament la reacció del primer partit de l'oposició, la conservadora Unió per un Moviment Popular (UMP), que presideix l'excap de l'estat Nicolas Sarkozy.
L'UMP titlla la decisió d'"important fracàs personal" de Valls
El seu portaveu, Christian Jacob, ha qualificat la decisió a l'hemicicle d'"important fracàs personal" per a Valls perquè s'ha mostrat "incapaç" d'aconseguir un vot favorable per a la "petita llei Macron" en una Assemblea Nacional amb majoria d'esquerres i després de 190 hores de debat parlamentari durant les últimes tres setmanes. La moció de censura, que a priori compta amb escasses opcions de prosperar en virtut del repartiment de forces parlamentàries, se sotmetrà a votació el proper dijous.
Si és rebutjada, quedarà aprovat un projecte de llei que contempla iniciatives com ampliar els diumenges en què els comerços poden obrir a les zones turístiques –de 5 a 12–, la desregularització de certes professions com els notaris o la liberalització de sectors com el transport públic amb autobús. En línies generals, l'esquerra critica el text per ser massa liberal, mentre que la dreta jutja que el projecte de llei no aportarà un creixement significatiu a la feble economia francesa.
El recurs a l'article 49.3 de la carta magna, que s'assembla a un vot de confiança, evidencia la fragilitat del govern quan falten dos anys i mig per a les pròximes eleccions legislatives. El governant Partit Socialista (PS) no ha pogut garantir ni tan sols el vot unànime de tots els seus escons, ja que bona part dels "rebels" d'aquesta formació han comunicat que hi votarien en contra. També han anunciat el seu rebuig a la llei Macron, un dels pilars de les reformes econòmiques del govern socialista per al present curs polític, els diputats del Front d'Esquerra i els ecologistes, que es van unir a la UMP i els centristes de l'UDI.
Marine Le Pen, presidenta de l'ultradretà Front Nacional (amb només dos escons a l'hemicicle però un suport del 30% en les enquestes), ha demanat la dimissió del govern i la celebració d'eleccions anticipades.
