El govern grec ofereix un acord de préstec per recuperar les escultures del Partenó que són al Museu Britànic

BarcelonaEl primer ministre grec, el conservador Kyriakos Mitsotakis, ha tornat a posar sobre la taula una reivindicació històrica: que les escultures i el fris del Partenó conservades al Museu Britànic tornin a casa. Fins i tot ofereix un acord de préstec per tal d'arribar un punt comú. Coincidint amb la celebració del 75è aniversari de la Unesco, l'organisme de patrimoni cultural de l'ONU, el govern grec ha reiterat que aquest tresor va ser "robat" al segle XIX pel Regne Unit i que pertany al Museu de l'Acròpolis.

"Aquest any commemorem el bicentenari de l'inici de la Guerra d'Independència de Grècia. No hi ha un millor moment per retornar la part que falta i reunir les escultures del Partenó a Grècia, el seu país d'origen", ha dit el primer ministre, que les ha qualificat de "monuments emblemàtics lligats inseparablement a la identitat d'una nació". Mitsotakis s'ha d'entrevistar amb Johson la setmana que ve.

Però Londres no sembla ni plantejar-s'ho. El ministre de Cultura britànic, Oliver Dowden, ja va dir a principis d'aquest any que la idea era "impossible" i va alertar que el retorn de les precioses escultures, de fa 2.500 anys, podria portar a "estirar el fil" i haver de retornar centenars d'obres de museus del Regne Unit arreu del món. Dowden fins i tot va tornar a l'argument que si els marbres no haguessin estat traslladats al Regne Unit potser no haurien sobreviscut a l'ocupació nazi d'Atenes.

Es tracta d'una de les disputes més cèlebres al món pel patrimoni cultural. D'acord amb la versió anglesa de la història, les escultures, les inscripcions i els elements arquitectònics del Partenó van ser adquirides legalment per Lord Elgin entre els anys 1801 i 1805. El setè comte d'Elgin, Thomas Bruce, va fer traslladar al Regne Unit aproximadament la meitat de les escultures del conjunt. Lord Elgin va afirmar en el moment d'exposar-les, a la seva finca particular d'Escòcia el 1807, que el 1801 havia obtingut el permís del govern central de l’Imperi Otomà, aleshores al poder a Grècia, per procedir a traslladar-les. El permís, com a tal, mai no s'ha trobat als arxius otomans, malgrat la riquesa documental sobre el període. En conseqüència, la legitimitat del trasllat és dubtosa.

De fet, l'única documentació existent de la presumpta compra d'Elgin, aleshores ambaixador britànic a la cort otomana, és una llicència limitada per recollir "algunes pedres sense valor" de l'Acròpolis. Les peces espoliades –d'acord amb la versió grega de la història– van ser ofertes el 1811 al Regne Unit, quan Elgin estava a un pas de la ruïna econòmica. Cinc anys després, el Parlament britànic va aprovar la compra de 15 mètopes, 17 escultures frontals i 80 metres de fris per 35.000 lliures, l'equivalent en valor absolut –tot i que les escultures del Partenó no poden tenir preu– a 2,4 milions de lliures actuals (2,8 milions d'euros), informa Quim Aranda.

"Rebutjar parlar del tema em sembla, en el context de tot el que ha passat al món sobre retorns de patrimoni cultural, una aproximació anacrònica", ha recordat Mitsotakis, just uns dies després que França anunciés que retornarà al Benín les obres d'art espoliades durant la invasió britànica del país africà.

Però el primer ministre britànic, Boris Johnson, ja va deixar clar fa uns mesos en declaracions al diari grec Ta Nea que no hi està disposat: "Entenc els forts sentiments del poble grec en aquesta qüestió, i per descomptat els del primer ministre Mitsotakis, però el govern britànic té una ferma posició, de tota la vida, que les escultures van ser adquirides legalment per Lord Elguin sota les lleis adequades al seu temps i que són propietat legítima del Museu Britànic des que les va adquirir".

A hores d'ara, la resta de peces que no va fer traslladar Elgin es troben al Museu de l'Acròpolis, a Atenes, inaugurat l'any 2004. La galeria del Partenó es va construir en orientació amb la localització de les restes del temple, a l'Acròpolis, i amb una presentació que fa evident quins són els elements que falten.