El govern palestí presenta la dimissió per pressions dels Estats Units

El primer ministre palestí, Mohammad Shtayyeh, ha presentat la dimissió del seu gabinet aquest dilluns a Ramal·lah per tal que el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbàs, pugui encarregar la formació d'un nou govern que estarà integrat per tecnòcrates.

La dimissió de Shtayyeh es produeix per la pressió de Washington en el context de la guerra de Gaza, que ja està en el cinquè mes des del seu inici el 7 d'octubre. Fins ara l'Autoritat Palestina ha mantingut una certa distància amb el conflicte, i Abbàs vol aprofitar la situació per estendre la seva jurisdicció a la franja de Gaza.

Això no vol dir que els palestins siguin convocats aviat a les urnes. Les últimes eleccions van celebrar-se el 2006 i les va guanyar Hamàs, tant a la franja de Gaza com a Cisjordània. El govern d'Abbàs no va permetre governar al partit més votat, i el 2007 Hamàs va donar un cop que li va permetre recuperar la franja de Gaza, però no Cisjordània.

Encara que en els últims 17 anys Hamàs hagi governat Gaza, la situació ha canviat radicalment amb la guerra. Israel diu que després de l'atac del 7 d'octubre, quan van morir 1.200 israelians, ha arribat el moment d'apartar definitivament del poder l'organització islamista. La idea és que Hamàs desaparegui per sempre, cosa que sembla difícil de creure només per la via de la pressió militar.

El dimissionari Shtayyeh ha dit que els palestins continuaran la "confrontació amb l'ocupació". "Continuarem la lluita per l'establiment d'un estat en la terra de Palestina", ha declarat. Però la creació d'un estat palestí sembla una quimera, atès que Israel no ho vol. Només unes hores abans la Knesset, el Parlament israelià, havia aprovat per 99 vots dels 120 que hi ha a la cambra una resolució que rebutja la creació d'un estat palestí als territoris ocupats. Justament aquests dies el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU celebra la vista per emetre una opinió consultiva sobre l'ocupació israeliana dels territoris palestins. Més de 50 països han contribuït a la demanda, inclosa Espanya, que ha d'intervenir aquesta tarda a la Haia. Paral·lelament, el ministre de Finances israelià, l'ultradretà Bezalel Smotrich, acaba d'anunciar un pla per construir 3.000 habitatges més a les colònies israelianes a Cisjordània, que són il·legals segons el dret internacional.

Els Estats Units defensen l'estat palestí

Fa uns dies Washington havia explicitat el seu interès per un estat palestí, perquè considera que aquesta seria l'única manera d'acabar amb el conflicte. La idea la va condemnar immediatament el primer ministre Benjamin Netanyahu, i poc després un portaveu de la Casa Blanca va fer marxa enrere i va rectificar.

Per la seva banda, Abbàs, que té 88 anys, es resisteix a apartar-se del poder. Les seves polítiques de col·laboració amb Israel li han permès sobreviure des de la mort de Iàsser Arafat el 2004. Ara la qüestió és que no té un successor clar i que ell no podrà aguantar gaire més temps. "La nova realitat a Gaza requereix l'expansió de l'Autoritat Palestina sobre tota la terra de Palestina", ha dit Abbàs, sense precisar en quines condicions això serà possible.

Abbàs ha indicat que ja té un candidat per a primer ministre, Muhammad Mustafa, que actualment és el president del Fons d'Inversió Palestí i té un perfil tecnòcrata. Mustafa, què no és l'únic candidat, es faria càrrec de l'administració de tots els territoris palestins, encara que ningú pot saber en aquest moment què passarà amb Hamàs a la franja de Gaza.

L'altre nom que sona és el de Mohammad Dahlan, un personatge problemàtic i amb bones connexions amb els Estats Units que viu a l'exili des que Hamàs el va expulsar de Gaza el 2007. Dahlan vol que Nasser al-Kidwa, nebot d'Arafat, sigui primer ministre. Dahlan manté unes relacions molt estretes amb Israel, cosa que li ha fet guanyar-se molts enemics entre els palestins.

Al final d'aquesta setmana, totes les faccions palestines participaran en una trobada de reconciliació que ha convocat Vladímir Putin a Moscou. Les faccions intentaran aclarir què pot passar l'endemà de la guerra i discutiran la formació del govern de tecnòcrates, entre altres coses. A la convocatòria també hi participarà una delegació de Hamàs.

La "reconciliació" és un clàssic de les faccions que rarament s'assoleix. Hamàs i la Jihad Islàmica fa anys que negocien amb Abbàs la seva incorporació a l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), i aquest és un tema que sense dubte es tornarà a discutir a Moscou. Les possibilitats que prosperi aquesta cimera són nul·les, perquè això significaria que l'OAP deixaria d'estar controlada per Fatah i passaria a estar controlada per Hamàs, i això és tan inacceptable per a Abbàs com per a Israel i els Estats Units.

Alguns sondejos que s'han fet a Cisjordània recentment revelen que Hamàs té més suport popular que cap altre grup palestí, una circumstància que dificulta qualsevol mena d'acord efectiu. És probable que de les consultes palestines en surti un govern de tecnòcrates, però això no resoldrà les profundes diferències polítiques entre les faccions.

Negociacions a Qatar

Mentrestant, representants de Hamàs i d'Israel s'han desplaçat aquest dilluns a Qatar per tractar de reimpulsar les negociacions per una treva temporal a la franja de Gaza. En públic, però, ambdós bàndols mantenien posicions molt allunyades. Israel diu que acceptarà només una pausa temporal en la lluita per assegurar l'alliberament dels ostatges. Hamàs diu que no els alliberarà sense un acord que porti a un final permanent de la guerra. Després de reunir-se amb l'emir xeic Tamim bin Hamad Al Thani de Qatar, el cap de Hamàs, Ismail Haniyeh, ha dit que estava fent esforços per negociar. Per la seva banda, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha dit que està disposat a l'acord, però que dependrà de si Hamàs rebaixa les seves demandes, que va descriure com "d'un altre planeta".