Els mapes que expliquen les eleccions a Alemanya
El blau de l'extrema dreta s'expandeix i s'imposa a l'antiga Alemanya de l'Est

BarcelonaLes eleccions d'aquest diumenge dibuixen un mapa d'Alemanya polític molt diferent del de fa quatre anys. La davallada dels socialdemòcrates d'Olaf Scholz (SPD) i l'ascens de la ultradreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD) són dos fets comuns a tot el territori alemany, però hi ha alguns indrets on la força populista i xenòfoba d'Alice Weidel s'ha imposat amb més del 30% dels vots, fins al 38,76% que ha obtingut al land de Turíngia.
L'extrema dreta no només ha duplicat el seu percentatge de vots i s'ha convertit en la segona força a escala federal, sinó que ha expandit el seu domini pel territori i s'ha imposat com a força guanyadora a tota l'Alemanya de l'Est. Dels 299 districtes electorals o circumscripcions alemanyes, els conservadors de la CDU-CSU, liderats per Friedrich Merz, han guanyat en 190 i el seu color gris ocupa ara la major part del mapa electoral. El vermell de l'SPD ha reculat fins a només 45 districtes, un menys dels que ha obtingut l'extrema dreta de l'AfD.
Fa quatre anys l'AfD va guanyar en 17 districtes electorals (concentrats en dos lands, Turíngia i Saxònia), i aquest 2025 ho ha fet en 46 districtes, i s'ha convertit en la primera força en tres lands més. Així, l'extrema dreta s'ha imposat en els cinc lands que configuraven l'antiga República Democràtica Alemanya (RDA).
A tot el nord-est del país, el blau de l'AfD ha substituït el vermell de l'SPD, que en les eleccions de fa quatre anys, el 2021, es va imposar en aquestes regions i també en bona part del centre d'Alemanya. La derrota del partit del fins ara canceller Olaf Scholz és generalitzada a tot el país: dels 120 districtes que va guanyar el 2021 només li'n queden 45, menys de la meitat. La major part han anat a parar a mans de la coalició CDU-CSU, excepte a l'Alemanya de l'est.
El vot per regions
Si mirem per lands, la ultradreta ha guanyat en els cinc lands de l'Alemanya de l'est. Enmig d'aquesta regió, però, Berlín destaca com l'únic reducte de l'esquerra de Die Linke a tot el país. Els socialdemòcrates han aconseguit només els dos lands més petits (Bremen i Hamburg), i els conservadors dominen a tota la resta.
El vot a Berlín
La capital del país ha donat l'única victòria a l'esquerra de Die Linke, però si s'analitza per districtes els resultats estan més repartits i fins i tot a l'est de la ciutat, al districte de Marzahn-Hellersdorf, ha guanyat també l'AfD. Els districtes del centre s'han decantat pels Verds i només un districte ha optat pels socialdemòcrates, que l'any 2021 van guanyar en quatre.
A nivell federal, el guanyador ha estat Friedrich Merz, líder de la coalició conservadora CDU-CSU, amb un 28,5% dels vots, i l'extrema dreta de l'AfD ha doblat resultats fins al 20,7% dels vots, que li atorguen la segona posició, seguida per l'SPD, amb un 16,5% dels vots, i els Verds en quarta posició. Els liberals, que formaven coalició de govern amb l'SPD i els Verds en aquesta passada legislatura, han quedat fora del Parlament, però ja han anunciat que recorreran els resultats amb la intenció de trobar els pocs milers de vots que els falten per arribar al llindar mínim, de forma que el repartiment d'escons encara podria variar.
Com han votat els alemanys?
Els jubilats alemanys són els més partidaris de la Gran Coalició, perquè són els que més han votat tant la CDU-CSU –en primer lloc– com l'SPD. La franja d'edat que més ha votat l'extrema dreta ha estat la dels 35 als 44, amb un 26% dels seus vots. En la dissecció per franja d'edats, de fet, queda clar que el vot de l'AfD és principalment jove: és el partit més votat pels alemanys d'entre 25 i 44 anys. Entre els votants de 18 a 24 anys també obtenen un 21% dels vots, però en aquesta franja l'opció més votada és l'esquerra de Die Linke.
Com en molts altres països, els homes alemanys voten més a la dreta que les dones. Tot i que els conservadors de la CDU-CSU són el partit més votat en ambdós casos, hi ha una diferència de set punts percentuals en el cas del vot a l'extrema dreta: l'han votada el 24% dels homes davant del 17% de les dones.