Alimentació

La gran batalla d’Alemanya i Turquia pel dóner kebab

Ankara demana a Brussel·les protegir la seva forma tradicional de cuinar aquest plat i Berlín s'hi oposa

Un restaurant de kebabs a la Rambla del Raval de Barcelona, en una imatge d'arxiu
25/12/2024
4 min

BarcelonaEl dóner kebab, en contra del que diu el tòpic més despectiu, no està fet de qualsevol carn ni de qualsevol manera. Els ingredients i la tècnica són precisos. O això defensa Turquia, que ha demanat a Brussel·les protegir aquest menjar tradicional arreu d'Europa. Aquest país vol que només es pugui denominar dóner kebab el plat que es fa a partir de talls de trossos de carn de vedella i xai, amb un gruix d'entre tres i cinc mil·límetres. I, en el cas dels de pollastre, d'entre un i dos centímetres. En cap cas, però, admet la vianda triturada. A més, pretén limitar les espècies amb les quals es marina i amb quin tipus de ganivets es tallen els rotllos de carn.

Però aquesta demanda de protecció de Turquia ha topat amb les reticències d'uns dels grans països consumidors de kebab de la Unió Europea, Alemanya. Brussel·les va informar que sorprenentment un estat membre s'havia oposat al registre de l'etiqueta DOP (denominació d'origen protegida) de la Unió Europea per al dóner kebab. I malgrat que ha evitat concretar de quin país es tracta, la televisió Euronews ha revelat que el ministeri federal d'Alimentació i Agricultura d'Alemanya va ser qui va presentar oficialment l'estiu passat la seva oposició a la iniciativa.

Alemanya considera que l'entrega de l'etiqueta DOP al dóner kebab obligaria els restauradors alemanys a haver d'assumir més burocràcia i canviar la seva manera de cuinar aquest plat, a més d'incrementar-ne el preu i fer-lo menys accessible a tots els alemanys. A més, el kebab, que és un dels aliments que l'estat alemany fa servir de referència per calcular la inflació, és un dels productes que s'han encarit del país. Segons l'administració germànica, en els últims dos anys s'ha apujat fins a un 75% i el mateix canceller alemany, Olaf Scholz, ha qualificat la crisi de preus del famós plat de donerització.

Fins i tot el partit postcomunista Die Linke va demanar el maig passat al Parlament alemany que el govern limités els preus dels kebabs a un màxim de 4,90 euros i, per als joves i la població més vulnerable, a 2,90 euros. "És sorprenent, allà on vaig em demanen, sobretot els joves, si s'hauria de posar fre al preu del kebab", va admetre als Scholz en declaracions als mitjans, tot i que mai va plantejar d'intervenir-hi.

D'aquesta manera, el govern germànic vol evitar com sigui que el preu del dóner kebab augmenti, sobretot just abans de les eleccions federals que es preveu que es facin al febrer. De fet, a hores d'ara les enquestes pronostiquen una gran derrota electoral de Scholz i el canceller no es pot permetre una nova polèmica relacionada amb els preus del kebab, que és vist com un símptoma més de la mala situació econòmica per la qual passa el país.

La indústria del kebab a Alemanya

Alemanya té una gran comunitat d'habitants d'origen turc i el kebab s'ha convertit en un dels plats més populars del país. De fet, darrere d'aquest menjar hi ha una gran indústria. Segons l'Associació de Productors Turcs de Dóner a Europa, només a Alemanya el negoci dona feina a unes 65.000 persones, genera unes vendes de fins a 2.500 milions d'euros anuals, hi ha 200 centres de producció de vianda per fer kebab i 15.000 restaurants on menjar-ne. I Berlín és la ciutat on hi ha més establiments que en venen: uns 18 per a cada 100.000 habitants.

La intenció de la UE amb l'entrega d'etiquetes de denominació d'origen sempre és la d'impulsar el consum d'aliments de qualitat i la indústria local que en penja. A Catalunya, per exemple, hi ha diferents productes que n'han sortit beneficiats i ja compten amb aquest reconeixement, com l'arròs del delta de l'Ebre, l'oli de l'Empordà, la mongeta del ganxet i, entre d'altres, la pera de Lleida. I a escala comunitària hi destaquen menjars tan coneguts internacionalment com la pizza napolitana, el pernil ibèric, el xampany i el formatge feta.

Ara bé, Alemanya creu que en el cas de la sol·licitud d'etiqueta DOP per al dóner kebab que ha registrat Turquia li pot fer més mal que bé. Els alemanys elaboren kebabs de tota mena i no solen seguir la manera tradicional de cuinar-los que marca la federació internacional del dóner. Al país germànic, per exemple, sovint s'hi posa carn de vedella jove o de gall dindi. Tampoc no solen respectar la barreja de vianda de pollastre que Ankara vol que la Unió Europea imposi: per cada 100 grams de pit o cuixes s'hi hauria de posar deu grams de greix animal i entre dos i tres de ceba.

En aquest sentit, Alemanya va argumentar que la seva manera de cuinar kebabs també està molt arrelada i ja forma part de la identitat alemanya i europea. Per això Brussel·les va admetre al setembre les seves queixes i ara les dues parts, Berlín i Ankara, tenen sis mesos per negociar i arribar a un acord per presentar una proposta conjunta. En cas que els dos països no s'entenguin, Brussel·les tindrà l'última paraula en la disputa entre Turquia i Alemanya, i dirimirà si accepta la petició de protegir aquest plat i sota quina definició.

stats