ALEMANYA

La Gran Coalició de Merkel rep un nou càstig en uns comicis regionals

Els democristians i els socialdemòcrates s’enfonsen també a l’estat de Hessen

Simpatitzants d’Els Verds celebrant  el creixement del suport electoral d’aquest partit a l’estat de Hessen.
Andreu Jerez
28/10/2018
3 min

BerlínNou càstig a la Gran Coalició liderada per Angela Merkel. Els democristians de la CDU i els socialdemòcrates de l’SPD van perdre conjuntament més de 20 punts en les eleccions regionals de diumenge a l’estat federat de Hessen. Aquesta nova patacada arriba només dues setmanes després dels comicis de Baviera, en què els partits governants a Berlín van rebre un dur correctiu electoral després de perdre també més de 20 punts percentuals.

Els democristians, que havien fregat el 40% dels vots en les últimes eleccions regionals de Hessen de l’any 2013, van rebre diumenge prop del 28%, segons les enquestes a peu d’urna, que solen ser molt similars als resultats definitius a Alemanya. Mentrestant, la socialdemocràcia alemanya segueix sumida en una greu crisi política de lideratge i identitat: l’SPD, amb ni tan sols el 20% dels vots, va perdre més de 10 punts i torna a demostrar que el partit no aconsegueix sortir de la depressió en què viu instal·lat des de les últimes eleccions federals d’ara fa poc més d’un any.

Els Verds i la ultradreta

Els grans beneficiaris de les pèrdues de la CDU i l’SPD van ser, novament, Els Verds i la jove ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD). El partit ecoliberal, amb prop del 20% dels vots, va ser un dels partits que més van créixer als comicis de Hessen (més de 8 punts). Els ecoliberals viuen un autèntic auge polític gràcies a la crisi socialdemòcrata i al desgast de la figura de la cancellera Merkel: amb una agenda pròpia i liberal, clarament enfrontada a la xenòfoba, nacionalista i proteccionista de la ultradreta, han aconseguit capitalitzar tant part del vot conservador, que ja no creu més en Merkel, com part de l’antic vot de la centreesquerra socialdemòcrata, que difícilment tornarà a apostar per l’SPD.

L’AfD, per la seva banda, va entrar amb un 13% dels vots en l’últim Parlament regional on encara no tenia presència. Tot i quedar lluny dels resultats aconseguits fins ara als estats federats orientals, que en alguns casos superen el 20%, la jove ultradreta, amb només cinc anys de vida, aconsegueix entrar al Parlament de Hessen amb dos dígits. Aquest resultat torna a confirmar que l’AfD s’ha fet un espai electoral sòlid i estable a la dreta de la unió conservadora de la CDU-CSU, tot un fracàs personal de la cancellera Merkel en un país on evitar el sorgiment i establiment d’una força ultradretana rellevant a nivell federal era un dels pactes tàcits de la República Federal des de la seva fundació el 1949.

Els liberals-conservadors de l’FDP i el partit de L’Esquerra (unió de socialdemòcrates occidentals i postcomunistes orientals), amb el 8% i el 6% dels vots, respectivament, completen el Parlament de Hessen, que queda així amb sis faccions. Les últimes eleccions regionals d’aquest any a Alemanya confirmen que el tauler polític del país més poderós de la Unió Europea està més fragmentat que mai en la història recent de la República Federal.

El futur de Merkel, en l’aire

“Perdre tants vots és molt dolorós per a la CDU”, va dir la secretària general d’aquest partit, Annegret Kramp-Karrenbauer, després de les primeres projeccions electorals. Tot i celebrar que la CDU podria reeditar la coalició amb ElsVerds amb la qual els democristians han governat Hessen en els últims cinc anys, l’expressió seriosa de Karrenbauer, una figura considerada molt pròxima a Merkel, deixava clar que els resultats empitjoren encara més la situació de la cancellera, que està en el moment polític més feble de la seva carrera política.

“La política federal ha influït considerablement en les pèrdues de l’SPD a Hessen”, va dir la presidenta del Partit Socialdemòcrata, Andrea Nahles, minuts després dels primers resultats. Nahles no va amagar, per tant, la dimensió federal d’unes eleccions regionals d’un estat relativament petit com Hessen. “La situació del govern federal no és acceptable. Esperem, per tant, que la CDU prengui mesures i acabi amb les seves baralles internes. No deixem, però, el nostre destí en mans del nostre soci de coalició”, va afegir Nahles, que obria la porta a posar fi al tercer govern de Gran Coalició de les últimes quatre legislatures a Alemanya. La caiguda de l’executiu, que amb prou feines porta vuit mesos governant, suposaria amb tota seguretat la fi de la carrera política de Merkel, el futur pròxim de la qual queda així en l’aire.

stats