La gran crisi de l'automòbil dona vida al cotxe de combustió

BarcelonaUna de les mesures més destacades i polèmiques de l'agenda verda de la Unió Europea és la prohibició dels vehicles de combustió per al 2035. Va costar mesos de negociacions a Brussel·les i ja es va acordar amb les recances d'una part important dels estats membres i fortes crítiques d'una part de la dreta i l'extrema dreta europea. I, quan ja semblava un capítol superat, la crisi de la indústria automobilística europea ha fet que el Partit Popular Europeu (PPE), diversos governs europeus i les patronals del sector es tornin a veure amb cor de carregar de nou contra la iniciativa mediambiental per rebaixar-la.

Els conservadors i el sector automobilístic demanen sobretot revisar la prohibició total dels cotxes de gasolina i dièsel el 2035, però tenen un objectiu més urgent i demandes concretes: suprimir les sancions contra els fabricants que no hagin complert els objectius de reducció de diòxid de carboni que entren en vigor aquest 2025. A partir de l'any que ve, la normativa comunitària imposa que els vehicles no puguin contaminar més de 93,6 grams d'emissió de diòxid de carboni per quilòmetre.

Tanmateix, aquest any la mitjana ha superat aquest topall amb escreix i s'ha quedat als 106 grams de CO₂, i el 2023 va arribar fins als 117. Per això, l'Associació Europea de Fabricants d'Automòbils (ACEA, en les seves sigles en anglès) admet que hi ha molts fabricants que ja fan tard per complir amb aquests límits i calcula que les sancions que hauria d'afrontar el sector superarien els 15.000 milions d'euros.

En aquest sentit, tant la principal patronal del sector a la UE com el PPE creuen que s'ha d'evitar imposar multes milmilionàries en un moment en què el sector ha de fer un sobreesforç per no quedar enrere en el mercat del cotxe elèctric. "Tots aquests diners no aniran a inversió", va dir a principis de desembre en un acte a Brussel·les el president d'ACEA i conseller delegat de Renault, Luca de Meo.

En la mateixa línia s'ha pronunciat en més d'una ocasió el president del PPE, Manfred Weber, que és una de les veus més crítiques amb l'agenda verda de Brussel·les tot i ser del mateix partit que Von der Leyen. El líder conservador demana "flexibilitat" al sector de l'automobilisme europeu perquè pugui afrontar el sobreesforç que ha de fer per competir amb les marques de cotxes elèctrics dels Estats Units i la Xina. "La indústria automobilística europea afronta una pressió sense precedents, tant des de dins com des de fora", argumenten els conservadors en un comunicat de premsa.

Ara bé, el sector de l'automòbil no té un posicionament unànime sobre l'agenda verda de Brussel·les i Volvo sempre s'ha mostrat favorable a accelerar els passos cap a la transició verda, tal com han fet precisament la indústria estatunidenca i la xinesa. "L'electrificació és la mesura més important que pot prendre la indústria automobilística, tant pel canvi climàtic com per la competitivitat europea. Qüestionar l'objectiu de CO₂ no és la resposta", va dir en un altre acte a Brussel·les la directora de Sostenibilitat de Volvo, Vanessa Butani.

La majoria de dreta i d'extrema dreta al Parlament Europeu

La Comissió Europea de Von der Leyen va impulsar el pla verd en un moment en què només l'extrema dreta s'oposava clarament a les mesures ecologistes i amb un Parlament Europeu governat per la coneguda com la gran coalició de centre que sumen conservadors, socialdemòcrates i liberals. Tanmateix, el context actual és molt diferent i Von der Leyen està cedint a les pressions del seu propi partit i dels líders estatals més conservadors.

Després de les eleccions europees del juny passat, la dreta i l'extrema dreta sumen majoria i ja no necessiten els socialdemòcrates i liberals per tombar normatives ecologistes. Així doncs, tot i que n'ha sigut una de les grans defensores, la cap de l'executiu comunitari ja ha anunciat un "diàleg estratègic" a l'Eurocambra sobre la prohibició dels cotxes de motor de combustió per al 2035, cosa que pot ser un primer pas per modificar-la.

Més enllà del Parlament Europeu, també hi ha estats membres que demanen revisar la legislació, sobretot els que tenen governs conservadors, com Polònia, o d'extrema dreta, com Itàlia. Ara bé, no són els únics: el país amb més indústria automobilística de la Unió Europea, Alemanya, ha criticat l'ambició de la mesura ecologista i especialment les multes que es preveu que haurà d'assumir el sector. "Aquests diners s'han de quedar en les empreses perquè es modernitzin", ha demanat el canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Scholz.