Gran desplegament policial i flexibilització de les mesures anticovid per frenar les protestes a la Xina

PequínControl policial i vacunes per a la gent gran és la recepta de Pequín per desarmar l'onada de protestes contra les mesures covid zero i el govern de Xi Jinping. L'abundant presència de policia als carrers de les grans ciutats per intimidar els manifestants pretén apagar les protestes, mentre que amb l’anunci que s’accelerarà la vacunació de la gent gran s’intenta buscar una sortida sanitària per reduir les restriccions. A la Xina s'havia prioritzat la vacunació de la població en edat laboral, però no pas de la gent gran.

Pequín ara rastreja manifestants per identificar-los juntament amb els seus contactes, el mateix mètode que va utilitzar per lluitar contra el covid-19. El govern també ha començat a culpar “forces hostils” estrangeres d’infiltrar-se i d'estar darrere de les manifestacions. Des de les Nacions Unides, en canvi, s'ha instat la Xina a respectar el dret de manifestació.

Aquest dimarts encara hi havia un gran desplegament policial a Pequín i es veia molt poca gent al carrer per les mesures anticovid, però també per les gèlides temperatures. Tot i que oficialment la capital no està confinada, la situació és molt pitjor que la viscuda a principis del 2020. En aquell moment es va paralitzar l'activitat, però la gent no va ser confinada. En canvi, ara hi ha moltes comunitats de veïns i barris tancats totalment o parcialment. Igual que al principi de la pandèmia, els restaurants només reparteixen menjar a domicili i les botigues que no són de primera necessitat estan tancades. El caòtic trànsit ha desaparegut i la policia patrullant destaca en una ciutat semibuida.

Després de les protestes del cap de setmana, en les quals gairebé no van intervenir les forces de seguretat, els manifestants han començat a notar la pressió. La policia n'ha identificat alguns i els ha cridat a la comissaria perquè justifiquin els seus desplaçaments. Així mateix, els ha inspeccionat els telèfons mòbils.

La Universitat de Tsinghua ha intentat rebaixar la tensió, i la direcció ha convocat una reunió amb els estudiants per parlar sobre les mesures relacionades amb les restriccions per covid. Fins ara els estudiants estaven obligats a fer-se una prova PCR diària i no podien abandonar el campus.

La pressió policial es fa notar i dilluns a la nit no es va fer la concentració convocada a través d'internet al pont de Sitong, on es va penjar una pancarta de protesta durant la celebració del congrés del Partit Comunista. El barri tecnològic de Zhongguancun, a prop del districte universitari, estava controlat per desenes d'agents. Zang i Wei ja no estudien a la universitat, però es van acostar a tafanejar i expliquen que la policia les va aturar i els va exigir la documentació per identificar-les. L’únic motiu que els va donar era que eren joves.

A les xarxes socials ja s'han començat a compartir programes per esborrar dades dels mòbils i així protegir-se de la policia. També circulen vídeos en què es veu la policia de Xangai revisant mòbils de joves al metro. Van a la recerca d'imatges de les protestes i aplicacions prohibides a la Xina, com ara Telegram o els programes VPN, que s'utilitzen per saltar-se la censura.

A banda de la persecució policial, la Xina ha activat algunes mesures sanitàries. Per primera vegada la Comissió Nacional de Salut ha mogut fitxa per accelerar la vacunació dels més grans de 60 anys i fins i tot ha insinuat mesures de pressió. Dos dies després que esclatessin les protestes, ha anunciat en una roda de premsa una campanya de vacunació específica per a les persones més grans de 60 anys, amb especial prioritat als que superen els vuitanta. El portaveu de la Comissió Nacional de Salut ha subratllat que les persones que no vulguin vacunar-se hauran d'explicar per què s'hi neguen.

Fins ara el govern sempre havia defensat que les vacunes no eren obligatòries i s'havia limitat a incentivar amb cupons de regal els reticents a immunitzar-se. El discurs oficial apel·lava a la cultura mil·lenària xinesa de respecte cap als grans per justificar que no se'ls podia forçar a vacunar-se. En canvi, el govern no tenia cap problema de traslladar-los a la força a centres de quarantena, que popularment es coneixen com a “gulags de coronavirus” per les seves pèssimes condicions sanitàries.

En un país on no hi havia pràcticament casos de covid, la gent gran ha tingut més por als efectes secundaris de la vacuna que no pas al virus. Actualment, només el 65,8% dels més grans de 80 anys han completat les tres dosis de vacunació.

La decisió del ministeri de Sanitat crea una certa esperança que el govern està intentant buscar una sortida a la política de covid zero. La por que mori un gran nombre de persones vulnerables s'ha repetit com a mantra per mantenir els confinaments.

L'efectivitat de la vacuna xinesa

No obstant això, la realitat és que l'efectivitat de les vacunes xineses és més baixa que les occidentals, i la immunitat de la població és escassa. A més, la Xina va començar a vacunar molt abans que la resta del món i gran part de la població es va posar la tercera dosi ja fa un any, per la qual cosa difícilment pot estar protegida.

L'escàs interès a intensificar la vacunació després de l'esclat dels brots d'òmicron encara ha generat més dubtes sobre l'eficàcia real de les vacunes nacionals. En aquests tres anys, la Xina no ha aconseguit desenvolupar encara una vacuna amb tecnologia mRNA. L'últim mes ha aprovat una nova vacuna per ser inhalada, però la seva eficàcia tampoc no supera les ja existents i es presenta com a dosi de reforç.

L'anunci de la mesura estrictament sanitària pretén frenar les protestes. Des de l'administració s'insisteix que el problema no és la política de covid zero, sinó la seva aplicació deficient. En aquest sentit, les autoritats han promès “simplificar les mesures de prevenció i control”. A Pequín, per exemple, s'ha anunciat que està prohibit bloquejar per fora les portes dels edificis, però és una mesura que de fet ja era il·legal i que igualment es continuava fent.