El gran dia de Carles III ha arribat: per fi es corona

LondresLa borratxera monàrquica que en les pròximes hores es viurà sobretot al centre de Londres ha tingut un pròleg molt adient en forma de pintes de cervesa. Si el restaurant Amar de l'Hotel Palace de Barcelona compta amb Bruce Springsteen, Barack Obama i Steven Spielberg entre els seus clients, el pub Dog & Duck del Soho de la capital britànica ha tingut per una estona com a parroquians el príncep hereu Guillem i Caterina de Cambridge, la dona.

En un gest que uns podrien titllar de populista i altres de popular, la parella va abandonar per una estona la carrossa oficial i, més que a una carbassa, van pujar a un vagó del metro de la nova línia Elisabeth per experimentar què sent el poble cada dia de la seva vida. En tan vulgar mitjà de transport es van arribar fins al local, com si visquessin un remake a la britànica de Vacances a Roma, de William Wyler, amb Audrey Hepburn i Gregory Peck, pel·lícula filmada el mateix any de la coronació d'Elisabet II, el 1953.

Dijous al migdia, a les portes, amb devoció, els esperaven els fidels. Ell i ella hi van parlar i es van deixar magrejar una miqueta. Mòbils, gossos, somriures a dojo i també pregàries figurades del príncep perquè la pluja respecti el gran dia del seu pare, després de 70 anys d'espera per veure una coronació i viure-la en carn pròpia. Però la previsió a hores d'ara és que plourà dissabte al matí, ruixades inoportunes just en el moment en què comenci la cerimònia a Westminster. Els reis no es mullaran, això és segur, però els admiradors sí; això també és segur.

L'aparició de la parella al pub del Soho va servir per a dues coses: una, per comprovar que Guillem i Caterina estan més ben dotats per a les relacions públiques que no pas per servir darrere de la barra; dos, per donar el tret de sortida del denominat cap de setmana de la coronació, que s'allargarà fins dilluns amb el dia extra de festa que el govern ha concedit als ciutadans.

La passejada fins al Dog & Duck està ancorada en una de les màximes d'Elisabet II: "M'han de veure perquè creguin en mi". Els pròxims dies, altres membres de la família reial, i també Guillem i Caterina, continuaran deixant-se veure, fins a semblar que tinguin el do de la ubiqüitat, amb l'entusiasta i acrítica col·laboració de la BBC.

El missatge distòpic

Londres s'ha despertat aquest divendres com un dia qualsevol. O gairebé. Especialment, als barris allunyats de l'epicentre del terratrèmol. Però el bombardeig reial a què els ciutadans estem sotmesos esborra aviat la sensació de quotidianitat. Perquè només pujar al metro en direcció a la boca del llop, aquest corresponsal i, amb ell, tots els usuaris dels trens, el Tube i l'Overground hem pogut sentir en un moment o altre el missatge especial que els reis han enregistrat, gairebé propi d'una distopia totalitària.

Carles hi diu: "La meva dona i jo us desitgem a vosaltres i a les vostres famílies un meravellós cap de setmana de la coronació". Camil·la hi afegeix: "Allà on viatgeu, esperem que tingueu un viatge segur i agradable". I el rei postil·la: "I recordeu, sisplau, mind the gap", la popular expressió perquè el viatger pari atenció a la separació entre els vagons i les andanes.

Ja al centre, a The Mall, als voltants de Trafalgar Square, del Palau de Buckingham o de Piccadilly, l'espectacle és l'habitual de les grans ocasions, amb especial atenció a l'esforç d'imaginació que ha suposat aixecar el paó gegant, de set metres, que hi ha a la façana de Fortnum & Mason, o a la decoració que cobreix la National Gallery.

Les tendes de campanya i la corrua de fidels s'escampen per Green Park i St. James Park, decoració que tant per al Jubileu de Platí de l'any passat com per a l'enterrament de la reina, ara fa vuit mesos, també es van poder veure. Un altre símptoma de les grans ocasions era el continu obrir i tancar les portes del Palau de Buckingham, cotxes negres amunt i avall. Al migdia, perquè hi entressin i en sortissin els representants dels 14 reialmes dels quals Carles III és cap d'estat nominal, i als quals s'ha ofert una recepció.

Reconeixement facial

I a les dues en punt d'aquest divendres a la tarda, hora local, un nou lliurament de la màxima de la difunta reina: deixar-se veure perquè creguin en la teva existència. Aquesta vegada, amb la participació especial de Carles III en persona, que ha baixat del cotxe per acostar-se als milers d'entusiastes que volen i volien comprovar que no només és reial sinó també real. Al llarg dels vint minuts que ha durat l'aparició, en tot moment ha estat secundat per l'hereu Guillem i per Caterina de Cambridge. Una seguretat aparentment molt lleugera ha permès una altra vegada el contacte del monarca amb el poble. Londres viu una mena de conte de fades. De somni per a uns, de malson per a uns altres.

La feina de control s'ha fet molt abans. El centre de la ciutat està completament monitorat per milers de càmeres i la policia ha posat en marxa el programa més gran que s'ha fet mai fins ara per analitzar instantàniament els rostres de tots els que voltem amunt i avall i comparar-los amb les bases de dades de delinqüents coneguts i potser per conèixer. Algunes organitzacions de lluita pels drets humans han expressat la seva queixa, però Scotland Yard ha tirat pel dret, com era previsible.

De cara als actes de dissabte pròpiament dit hi ha dues grans incògnites. La primera, si es repetirà la balconada del 1953. És a dir, ¿apareixeran primer, sols, el rei i la reina –en aquella ocasió la reina i el duc d'Edimburg– per saludar la gernació i després la resta de la família? Però quina família? Hi traurà el nas el príncep Enric? No sembla probable. L'Andreu? Totalment descartat. En canvi, sí que podrien aparèixer Eduard i la dona, la duquessa de Kent, i la princesa Anna, germana del rei, així com els nets, però només els fills de Caterina, no pas de Meghan.

La segona gran incògnita és si els republicans, que han promès fer tant de soroll com puguin per protestar contra la coronació, aconseguiran un mínim d'atenció mediàtica. Tenen previst instal·lar-se a Trafalgar Square aquest dissabte. La policia ha assegurat que el programa de reconeixement facial desplegat no els té com a objectiu. Però, òbviament, no se'n refien. La seva és una missió a mitjà i llarg termini. Ara per ara, la monarquia encara té un suport majoritari entre la població, però els més joves, especialment dels 18 als 24 anys, no mostren gens d'interès pels royals. Només el temps dirà si la tendència es consolida.

Sigui com sigui, tot a punt, a Londres, per a la coronació, tant partidaris com contraris, tant royals com reialesa i mandataris de gairebé tot el món. Tot menys el comunicat meteorològic. Setanta anys d'espera, més del doble que els que el Nàpols ha trigat a aconseguir l'Scudetto, i plourà… si els bruixots no esguerren el pronòstic.