El gran "èxode" de Portugal: gairebé un de cada tres joves ha emigrat

BarcelonaEmigrar és un verb lligat a la història de qualsevol família portuguesa. És difícil trobar-ne una que no tingui un familiar a França, Suïssa, el Regne Unit o fins i tot estats europeus més petits, com Luxemburg, on un 14,5% de la població és d'origen portuguès. No en va, la segona ciutat amb més portuguesos després de Lisboa no és Porto, la capital econòmica del nord del país, sinó l'àrea metropolitana de París. Una dada que des de fa dècades demostra les arrels posades a quilòmetres de distància, sobretot a partir dels anys 60. La dictadura i la guerra colonial van portar desenes de milers de portuguesos a buscar-se la vida a l'estranger. Però a diferència d'Espanya, on va haver-hi un fenomen similar, el flux migratori portuguès no s'ha acabat.

En plena precampanya electoral de cara a les legislatives del 10 de març, després de la dimissió del socialista António Costa arran d'un cas de presumpta corrupció que s'ha acabat desinflant, la publicació enguany de les dades del ja tradicional Atles de l'Emigració Portuguesa han sacsejat el país.

L'estudi, elaborat per un observatori independent de l'Institut Universitari de Lisboa (Icste), ha tret a la llum que gairebé un de cada tres joves portuguesos ha emigrat. Es tracta del 30% de la població d'entre 15 i 39 anys. Són més de 850.000 persones en edat fèrtil, cosa que representa –més enllà del pes demogràfic i econòmic– un gran problema per a la taxa de fertilitat. De fet, un de cada cinc fills de mare portuguesa ja neix a l'estranger.

El gran "èxode" de joves, com en diuen diferents mitjans portuguesos, va tenir el seu pic el 2013, després de la intervenció financera internacional i l'arribada dels homes de negre de la troica. Només llavors van marxar del país 120.000 portuguesos. Però també és una realitat que, malgrat que cada any en tornen 20.000 –un terç dels que emigren–, la taxa continua sent totalment negativa i situa Portugal com el país amb més emigració de la Unió Europea, en termes percentuals.

Entre els factors no hi ha només l'econòmic, destaca Rui Pena Pires, coordinador de l'Observatori de l'Emigració –la institució que ha fet l'informe–, sinó també la història i la cultura del país.

Segons Pena Pires, el pic de la crisi del 2012 va crear grans xarxes migratòries que han creat efecte crida. A tall d'exemple, al cantó de Friburg, a Suïssa, un 20% de la població és estrangera. I d'aquests, un terç són portuguesos. Una gran comunitat que regenta molts restaurants i fleques.

El Gonçalo, natural del sud de Lisboa, hi va arribar poc abans dels 30 anys després d'un període a Bèlgica. La seva parella ja hi havia crescut i tot i buscar tornar a Portugal, els sous que li oferien eren fins a quatre vegades més baixos. Hi han arrelat i hi creixen els seus fills, tot i que sempre els ronda el somni de tornar. Però és una possibilitat que cada cop veuen més remota i s'han acabat convertint en uns més dels habituals que viatgen a "casa" per Nadal i a l'estiu.

Per intentar atraure joves com el Gonçalo, el govern portuguès va prometre el 2019 pagar 6.500 euros a cada emigrant que tornés. Però ha estat un incentiu que, per bé que l'emigració ara ja no és tan acusada, no ha canviat una tendència generalitzada amb una mitjana de 60.000 sortides anuals de portuguesos. Per al geògraf especialista en migracions Jorge Malheiros, ara està en joc no només la taxa de fecunditat del país sinó també "la identitat", ja que molts dels que marxen són els que també tenen millors estudis i poden generar més "dinamisme". Segons aquest professor de la Universitat de Lisboa, és urgent invertir en una "revalorització de les condicions de treball i dels salaris, sobretot a l'inici de la carrera, per evitar la fuga de talent".

El salari mínim a Portugal el 2013 era de 485 euros. El 2020 era de 665 euros i actualment és de 740, 8 euros, molt per sota de l'espanyol, que està previst que pugi fins als 1.134 euros aquest 2024. És una mostra dels baixos salaris, que no van acompanyats de preus baixos. Si bé dinar a Portugal podia ser a meitat de preu que a l'Estat fa una dècada, actualment els preus de la restauració són similars –excepte el cafè, que té un preu molt més baix a l'altra banda de la Península– i els preus de la llum i la gasolina, a tall d'exemple, són més cars que aquí.

L'arribada de brasilers

Per contra, Portugal té una de les taxes d'immigració més baixes d'Europa, equiparables a les de països de l'est. Ara bé, Lisboa s'ha convertit la darrera dècada en un gran destí per a expatriats, que han trobat qualitat de vida, bon menjar, preus barats i possibilitats d'invertir, a més de bones connexions aèries. De totes maneres, el flux migratori es concentra en l'arribada de brasilers, que representen un quart de la població estrangera total.

Segons Camila Escudero, coordinadora de la Plataforma de Dades de Brasilers a l'Exterior, actualment viuen a Portugal gairebé 400.000 brasilers, mentre que fa una dècada la comunitat brasilera es xifrava en 91.120 persones. És a dir, s'ha més que quadruplicat en una dècada. El perfil de brasilers que arriben és similar al dels que emigren: persones d'entre 20 i 40 anys. Ara bé, en aquest cas s'estableixen a Europa amb la família sencera i al voltant sobretot de les grans ciutats i amb una voluntat d'arrelar o bé "com una porta d'entrada per a altres països europeus", segons assenyala Escudero, que també és professora de la Universitat Metodista de São Paulo. L'emigració en aquest cas és molt heterogènia, tant per raons econòmiques com també de qualitat de vida.