Grècia: tres sortides per a un escenari ingovernable
Atenes necessita urgentment un govern que gestioni la paràlisi econòmica del país, però la victòria ajustada de la conservadora Nova Democràcia i la divisió profunda dels grecs entre partidaris i detractors del rescat imposat per Brussel·les plantegen una negociació política molt complicada
BarcelonaEl líder de Nova Democràcia, Andonis Samaràs, ha fet una crida a la unitat nacional per aconseguir l'estabilitat política necessària per evitar que Grècia acabi abocada per tercera vegada a unes eleccions legislatives. El país està polaritzat. La diferència de vots entre els conservadors, que han quedat primers, i l'esquerra de Syriza, que liderarà l'oposició, és molt petita. Grècia busca un nou govern i a l'horitzó hi ha tres escenaris possibles.
1. L'escenari desitjat a Brussel·les
La Unió Europea confia en una entesa ràpida i sòlida dels partits pro rescat. Les dues grans famílies de la política grega, els conservadors de Nova Democràcia i els socialdemòcrates del Pasok, s'han repartit el poder durant les últimes dècades i van fer costat fins al final a l'executiu tecnocràtic de Lukàs Papadimos i a les mesures imposades per la 'troica' (UE, Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu) a canvi del rescat de l'economia grega. Nova Democràcia ha demanat un govern tan ampli com sigui possible i el Pasok està disposat a entrar-hi, però no ho voldria fer en solitari. Brussel·les pressionarà en favor d'aquesta coalició, com ja ha fet durant tota la campanya en advertir sobre les conseqüències d'un triomf dels partits antiausteritat.
2. L'escenari impossible
Les eleccions del 17 de juny han dividit encara més la societat grega entre partidaris i detractors del rescat europeu. L'esquerra de Syriza, que el 6 de maig va obtenir el 17% dels vots, ha crescut ara fins al 26,6% i s'ha consolidat com la veu dominant de la protesta antiausteritat. Per això, la proposta de Nova Democràcia de formar un govern d'unitat el més ampli possible, que garanteixi l'estabilitat necessària per aplicar les dures retallades que encara se li exigeixen a Grècia, sembla en aquests moments un escenari irreal. El líder de Syriza, Alexis Tsipras, ja ha anunciat que seurà a l'oposició, intuint que una nova convocatòria electoral –i el desgast continuat dels seus rivals– el podria reforçar encara més.
3. L'escenari del caos
Les negociacions polítiques gregues són imprevisibles. A mesura que avança la crisi, el descrèdit de la política creix, i el temor de molts partits de seguir assumint els costos de l'austeritat que ha anat empobrint el país, també. Com ja va passar el 6 de maig, les principals forces polítiques gregues podrien ser novament incapaces de tancar una coalició de govern. Ara que la divisió de la societat grega encara és més profunda i que la Unió Europea ha amenaçat directament amb les conseqüències d'una sortida de Grècia de l'euro, un nou fracàs polític resultaria nefast per al futur més immediat del país hel·lè. El buit de poder a Atenes debilitaria encara més l'economia, i un nou executiu tecnocràtic imposat des de la UE trobaria una forta oposició interna, com ja li va passar a Lukàs Papadimos. La ingovernabilitat grega agreujaria encara més la crisi de l'eurozona.
