Internacional23/04/2022

Grenay, el poble comunista que ara vota Le Pen

L'extrema dreta es fa forta a la conca minera de Pas de Calais, feu històric de l'esquerra radical

Grenay (Alts de França)L’escriptor Émile Zola va descriure el 1885 a Germinal com era la (dura) vida dels miners que treballaven a la conca minera del Nord-Pas de Calais. La novel·la de Zola –portada al cine per Claude Berri– és una narració de lluita obrera situada en un poble imaginari, però podria ser la història de Grenay, un municipi que no arriba als 7.000 habitants. Antoine Ibba, miner jubilat de Grenay, la coneix bé. “Germinal és la meva vida”, afirma. La conca minera del Nord-Pas de Calais és una regió que històricament ha estat d’esquerres, de famílies obreres i treballadores. De fet, durant molts anys no hi havia ni partits de dreta. O, si n’hi havia, eren molt minoritaris. El poble ha tingut alcaldes comunistes ininterrompudament des del 1953, però les coses han fet un tomb de 180 graus: a la primera volta de l’elecció presidencial, fa dues setmanes, la líder d’extrema dreta Marine Le Pen va aconseguir el 55% dels vots dels habitants del municipi, més del doble del percentatge de vot que va aconseguir la candidata de RN a tot França (23,3%). 

Grenay no és una excepció: a la majoria de pobles de la regió governats per l’esquerra –del Partit Comunista o del Partit Socialista–, la candidata de Reagrupament Nacional va ser la més votada el 10 d’abril. Probablement, els habitants de la conca minera també votaran a la segona volta de les eleccions, aquest diumenge, majoritàriament per Le Pen. Ibba, de 72 anys, també fill i net de miners, és el número 1 del partit de Le Pen al municipi. “La gent està tipa de Macron”, assegura contundent assegut al menjador de casa seva, una modesta construcció de totxos al peu de la carretera que travessa el poble amb vistes a dues muntanyes negres de carbó, les antigues mines. “Aquí tenim extrema esquerra. I si no penses com ells, no tens dret a respirar”, afirma. 

Cargando
No hay anuncios

Antoine Ibba va ser el primer a Grenay en afiliar-se al partit de Le Pen, el 2012, però sorprenentment nega que sigui una formació d’extrema dreta. “Quan parlen d’extrema dreta, no sé què volen dir, jo no hi entenc d’aquestes coses”, es justifica alhora que lloa Jean-Marie Le Pen, fundador del Front Nacional. “Va tenir coratge. Va lluitar”, sosté.

Feu de l'extrema dreta

L’actual alcalde, Christian Champiré, del Partit Comunista, governa des de fa catorze anys amb una sòlida majoria, però l’auge de l’extrema dreta a França ha impactat especialment a la conca minera del Nord-Pas de Calais. A 20 quilòmetres de Grenay hi ha el poble d’Hénin-Beaumont, feu de Le Pen. La candidata presidencial va utilitzar el poble com a trampolí electoral per arribar a l’Assemblea Nacional el 2017 com a diputada i és una de les poblacions de la regió on RN ha aconseguit governar. Le Pen, amb un discurs populista, busca el vot de les classes modestes, de les famílies treballadors que fins ara sempre havien votat partits d’esquerres. I en aquesta regió minera dominada per la classe obrera ha trobat el terreny perfecte per fer-se forta. 

Cargando
No hay anuncios

“Em desespera que votin Le Pen perquè intentem demostrar, i a escala municipal ho hem aconseguit, que hi ha alternatives possibles a RN. M’entristeix que triïn Le Pen, però ho comprenc quan la gent m’explica la seva situació”, explica l’alcalde. A mitjans del segle XX, en ple auge de la indústria tèxtil i siderúrgica a Pas de Calais, la regió d’Alts de França era la segona més rica del país. Ara, en ple procés de desindustrialització, és el departament més pobre de l’Hexàgon, empatat amb Còrsega. La taxa d’atur duplica la mitjana estatal i gairebé un 10% dels habitants viuen sota el llindar de la pobresa.

“Molts ciutadans consideren la Unió Europea i la mundialització responsables de la desindustrialització i la pobresa –sosté el comunista– i a la conca minera hi ha la idea que votar per Marine Le Pen és votar contra el tancament de fàbriques, contra la UE i contra la mundialització”. 

Cargando
No hay anuncios

Regió empobrida

Són les 11 del matí i els carrers de Grenay, amb un cert aire fred, estan gairebé deserts. El sol il·lumina el poble, net, amb cases modestes i pocs comerços oberts. Només es veu moviment al forn, amb gent entrant-hi i sortint-ne amb baguettes, al costat de l’únic bar obert. Més enllà, rere una de les esglésies, hi ha un camp d’herba amb un parc infantil. Una parella de jubilats passen el matí amb el seu net. “Fa cinquanta anys, això era una zona rica, però ja no en queda res –afirma el Jean-Pierre–. No es crea ocupació, no hi ha feina. La gent vota Le Pen perquè vol que les coses canviïn. És un vot de revolta, de decepció”. 

Cargando
No hay anuncios

El Jean-Pierre confirma que Grenay “mai ha sigut de dretes”, però lamenta que l’etapa de François Hollande a la presidència de França “va crear molta decepció” entre els votants d’esquerres. El jubilat no revela si votarà Le Pen aquest diumenge, però ho deixa entreveure: “Hollande i Macron només han governat per als rics. No ha canviat res i això no és raonable”.

Al mateix parc hi ha la Martine, una dona d’uns 70 anys que porta tota la vida a Grenay: “El problema és que Le Pen diu les coses que vol sentir la gent, encara que siguin bajanades. A mi això em fa por. Que pugui governar em fa por…” L’Elise, una altra veïna d’uns 35 anys, assegura que no anirà a votar diumenge perquè no vol donar suport ni a Emmanuel Macron ni a Marine Le Pen: “La gent té ganes que les coses canviïn, així de simple. I em temo que no canviarà res. Quan hi ha un alcalde que funciona, que fa coses per al poble, la gent el vota. A escala estatal, el vot és diferent. Són dos contextos diferents”.

Cargando
No hay anuncios

Al centre del poble, davant l’església, un monument recorda els caiguts al municipi durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. Grenay és un dels pobles francesos que va patir l’ocupació nazi i la ferotge repressió durant la històrica vaga dels miners del 1941. L’historiador local Gregory Picart ha escrit un llibre que recull les històries de la resistència al poble. “Aquí encara hi queden algunes famílies. Eren els seus pares, els seus avis… gent que es va sacrificar. Van ser deportats, assassinats, afusellats. Però als joves d’ara no els sembla una paradoxa votar l’extrema dreta”, assegura mentre pren un refresc al bar del poble: “Això era territori dels socialistes i comunistes, però decepció rere decepció s’han acabat atipant del discurs de la pseudoesquerra. I s’han refugiat en el Front Nacional”. A Grenay, als espais reservats per als cartells electorals, només n’hi ha de Marine Le Pen. Ni un del president de la República.