Què guanya Netanyahu amb un alto el foc al Líban?

BarcelonaAlguns analistes israelians creuen que Benjamin Netanyahu convocarà eleccions tres o quatre mesos després del final de la guerra al Líban i a la Franja de Gaza. Evidentment, ho farà quan estigui segur que té possibilitats de guanyar a les urnes, i això serà necessàriament alguns mesos després que Donald Trump hagi entrat a la Casa Blanca el 20 de gener.

De moment, Trump està formant el seu equip, i pot dir-se que els personatges que està designant formen un autèntic dream team des del punt de vista de Netanyahu, és a dir, gent que defensa el que defensen els sectors més radicals a Israel. Si durant la campanya israeliana Trump li fa alguna concessió addicional, seria molt fàcil que Netanyahu guanyés les eleccions amb el suport dels partits ultranacionalistes i ultrarreligiosos.

Durant els darrers mesos, Trump ha repetit que quan entri a la Casa Blanca acabarà amb les guerres, inclosa la de Gaza, i també la del Líban, i això no ha passat desapercebut a Netanyahu. Sembla que el primer ministre ha volgut avançar-se al Líban per tal de no topar-se amb un Trump que pot tenir un comportament un punt imprevisible.

D’altra banda, l’interès real de Netanyahu no és al Líban sinó a la Franja de Gaza. La situació al Líban és complicada perquè probablement Hezbollah tornarà a armar-se després de la retirada israeliana, i això representa un problema, que no és existencial, però que molesta a les poblacions que hi ha a prop de la frontera. Els alcaldes i altres responsables d’aquestes poblacions frontereres han criticat durament l'acord de Netanyahu amb el Líban, és a dir amb Hezbollah. És cert que l’organització xiïta ha sortit malparada del conflicte, però pot continuar molestant Israel en el futur, en funció dels seus interessos o dels interessos de l’Iran.

Les autoritats locals del nord d’Israel no volen cap alto el foc, sinó que l’exèrcit continuï colpejant Hezbollah fins a acabar definitivament amb l’organització, una cosa que Netanyahu sap que no és possible mentre a Teheran mani l’actual règim. Això vol dir que el més realista per a Netanyahu és assolir una treva que duri alguns anys encara que no acabi amb Hezbollah.

Una jugada tàctica

La jugada és, per tant, tàctica. Per a Netanyahu el més important és guanyar punts de cara a les pròximes eleccions i sobretot maniobrar amb la nova administració de Washington per aconseguir objectius que Israel aspira a aconseguir, com la normalització amb més països àrabs o l’increment de la pressió política, econòmica i militar sobre l’Iran.

¿És possible que l’acord que s’ha negociat en les últimes setmanes es respecti? És molt difícil que passi. Mirem la resolució 1701 del Consell de Seguretat de l’any 2006, en acabar la segona guerra del Líban: cap de les parts en conflicte no l’ha respectada des del minut 1. És per això que Netanyahu ha ficat ara al bell mig del nou acord els Estats Units de Donald Trump com a garant.

Si s’obté una pau transitòria durant alguns anys, Netanyahu haurà aconseguit l’objectiu d’eliminar provisionalment un problema, diguin el que diguin els alcaldes del nord. Però en tot cas haurem d’esperar a veure què passa amb el nou acord, perquè és molt difícil pensar que les forces de Hezbollah es replegaran per sobre del riu Litani i es quedaran quietes als barris del sud de Beirut. De la mateixa manera que no es va respectar la resolució 1701, aquest acord també està en suspens.