Com ha guanyat Trump, els gràfics que expliquen un triomf sorprenent

BarcelonaLa victòria de Donald Trump ha estat tan contundent que fins i tot supera el seu triomf històric del 2016. Aquell cop va guanyar en vot electoral (304 electors) però va perdre el vot popular. Aquest any Trump ha guanyat tant en nombre d'electors –amb una xifra que encara no és definitiva però que es preveu molt més alta que aquella– i també en vots. Més de 71,1 milions d'estatunidencs han votat Trump, molts més dels que li van donar la presidència l'any 2016. El recompte segueix en marxa i queda per veure si superarà els 74,2 milions de vots que va tenir fa quatre anys, quan Joe Biden el va superar.

La gran onada vermella de Trump ha suposat una derrota sense pal·liatius per a la vicepresidenta Kamala Harris, que ha perdut els set estats electorals clau d'aquestes eleccions. El més dolorós ha estat la pèrdua dels tres estats de l'antic mur blau demòcrata, l'anomenat cinturó d'òxid de la regió industrial dels Grans Llacs que Trump ja va pintar de vermell per sorpresa el 2016 i que, malgrat que van tornar a votar demòcrata amb Biden, aquest cop han deixat Kamala Harris a l'estacada. Com s'explica aquest canvi?

L'economia i la inflació, temes decisius

La clau del vot en aquests estats del cinturó d'òxid ha estat la mateixa que va donar la victòria a Trump el 2016 en aquests tres mateixos estats (Pensilvània, Michigan i Wisconsin) i la que li ha permès imposar-se en general: l'economia. Amb l'afegit que aquest any la situació econòmica es percep encara pitjor per l'elevada inflació. A tot el país, per al 39% dels votants l'economia ha estat el principal tema que ha decidit el seu vot, i en segon lloc la immigració, amb un 20%.

L'economia sempre és el tema més decisiu en unes eleccions nord-americanes, però l'elevada inflació d'aquests últims mesos l'ha fet especialment crucial, perquè ha generat la percepció que l'economia anava molt millor quan governava Trump. "L'economia nord-americana va bé, però als treballadors de Pensilvània no els diguis que el PIB i la borsa van bé i que s'ha reduït l'atur, el que veuen és que per omplir el dipòsit de benzina han de pagar set dòlars més", explica José Antonio Gurpegui, analista de l'Instituto Franklin de la Universitat d'Alcalá de Henares.

En els tres estats del cinturó d'òxid la situació econòmica també ha estat la clau. A Pensilvània i a Michigan, per exemple, el 43% i el 41% dels votants, respectivament, deien que l'economia havia estat el tema que els havia fet decidir el vot. I els resultats deixen clar que les promeses proteccionistes del republicà els han convençut molt més que les ajudes de Harris a la classe mitjana. La seva guerra d'aranzels amb la Xina i el seu "America first", que promet prioritzar la producció nord-americana i seguir explotant el fracking –una indústria clau a Pensilvània– han pesat molt per als votants d'aquests tres estats.

Els blancs sense estudis, grup clau altre cop

El vot econòmic en aquests estats clau ha vingut sobretot de la mà dels votants blancs sense estudis superiors, gent treballadora i empobrida que se sent abandonada per la classe política, especialment pels demòcrates, als quals acostumaven a votar i als quals ara veuen elitistes. Aquest és el grup social que més aclaparadorament vota Donald Trump. I això ha permès que el mur blau s'hagi tornat a pintar de vermell, cosa que força el Partit Demòcrata a una reflexió.

El trumpisme es consolida entre les classes populars. Algunes enquestes a peu d'urna donaven a Trump el 65% dels vots entre els ciutadans sense estudis superiors, que només haurien votat Harris en un 34%. Segons les dades de la CNN, la distància entre Trump i Harris s'ha escurçat una mica entre aquests votants respecte a eleccions anteriors, però encara està en 31 punts percentuals, que és moltíssim. Aquest vot blanc sense estudis, que ja li va donar a Trump la victòria contra tot pronòstic el 2016, havia estat infrarepresentat en les enquestes d'aquell any. La sorpresa és que, malgrat haver corregit aquell error, els sondejos d'aquest any tampoc no han aconseguit predir el triomf aclaparador del republicà a tots els estats clau.

En aquest grup no hi ha gaires diferències de gènere: les dones blanques sense estudis també són majoritàriament trumpistes (les que voten republicà superen en 25 punts les que voten demòcrata). Però la distància és molt més exagerada entre els homes blancs sense estudis superiors, que malgrat haver reduït el seu suport respecte del 2016 i del 2020, encara voten molt més Trump (amb una diferència de 38 punts).

Les dones no s'han mobilitzat com s'esperava

El vot femení s'esperava que fos clau per als demòcrates, però finalment no ha estat així. Un 54% de les dones han votat Harris i un 44% Trump, una diferència inferior a la que van aconseguir tant Joe Biden –que va quedar 15 punts per sobre de Trump entre les dones– com Hillary Clinton, que va quedar 13 punts per sobre.

El tema de l'avortament, en el qual la campanya demòcrata havia posat moltes esperances, no ha mobilitzat tant com l'economia o la immigració, ni de lluny. Les dones no s'han mobilitzat per Harris com s'esperava i això també ha estat clau per a la victòria de Trump. I tot plegat s'explica sobretot pel vot les dones blanques, que encara han votat més Trump que arris (al contrari que les negres i les llatines), tot i que han retallat una mica la distància respecte dels resultats de Biden o de Hillary Clinton.

"Crec que si Michelle Obama tenia alguna intenció de presentar-se a la presidència, ara s'ho pensarà dues o tres vegades", apunta Gurpegui. L'analista admet que tant Hillary Clinton com Kamala Harris han topat amb "un sostre" de vot que no aconsegueixen superar.

Trump aconsegueix més vot llatí

Una altra sorpresa ha estat el vot llatí. Segons algunes enquestes preliminars, Trump havia pujat fins a 13 punts percentuals entre els llatins i aconseguia arrabassar al voltant del 40% dels vots en la comunitat llatina, que havia estat tradicionalment demòcrata. Una patacada en tota regla per al partit de Kamala Harris. "Cada cop més els votants llatins de segona o tercera generació voten d'acord amb els mateixos principis que un treballador blanc", és a dir, el seu tema clau és també l'economia i la immigració, afirma l'analista.

I en matèria migratòria "també tenen por que els immigrants que entren irregularment al país els prenguin la feina". Per això Trump ha registrat en aquestes eleccions molt més vot llatí que en les anteriors.

I això és especialment punyent si es divideix aquest vot en gèneres: els homes llatins per primer cop han capgirat la seva tendència històrica i han votat pel candidat republicà. Trump ha guanyat en aquest grup concret amb 10 punts percentuals de diferència respecte de Harris. La vicepresidenta ha arrasat entre les dones negres i també ha superat de molt Trump en el vot dels homes negres (tot i que no tant com entre les dones).

El republicà escurça distàncies en el vot jove

El vot jove era un altre bastió demòcrata que la campanya de Kamala Harris ha intentat mobilitzar al màxim. Però les dades demostren que la distància entre els joves que voten Harris, encara majoritaris, i els que han votat Trump aquest 2024 s'ha escurçat respecte de passades eleccions. En el grup d'edat de 18 a 29 anys, Harris ha superat lleugerament el 50% del vot i s'ha quedat només a 13 punts de distància de Trump, molt per sota del que va aconseguir Biden el 2020 entre els joves i una mica per sota de Clinton el 2016. Entre els estatunidencs de 30 a 44 anys, el vot està molt igualat entre Harris i Trump, i la demòcrata supera de ben poc el republicà. De fet, Trump ha retallat distàncies respecte al vot que va obtenir en aquest grup fa quatre i fa vuit anys. Ni tan sols la promesa del govern Biden de perdonar els deutes universitaris ha aconseguit elevar el vot jove per a Harris.

La sorpresa ha vingut per l'altre extrem: el gir en el vot de la gent gran, que ha anat aquest cop més cap a Harris que cap a Trump, tot i que encara de forma insuficient. Els que tenen més de 65 anys, que van votar majoritàriament Trump en les dues eleccions passades, aquesta vegada s'han decantat una mica més per Harris, que superava el republicà en un punt en aquest grup d'edat. El motiu, segons alguns analistes, pot ser la preocupació entre aquest grup per les polítiques sanitàries, i les promeses d'abaratir els medicaments que han fet des del bàndol demòcrata. Però el tema sanitari no ha pesat tant en general com l'economia i la immigració.

Vot rural contra vot urbà

El vot rural ha tornat a Trump de forma aclaparadora, en els mateixos nivells que davant de Hillary Clinton el 2016. Els demòcrates es consoliden com a vot urbà i fins i tot han perdut suport entre el vot clau dels suburbis, que es considera moderat. De nou, la clau de tot està en l'economia i en els temes que han marcat més el vot en aquesta campanya a diferència de la del 2020. La victòria de Biden fa quatre anys s'explica també per un context molt diferent, que passa sobretot per la pandèmia de covid-19 i la nefasta gestió que en va fer l'administració Trump, que va marcar molt el vot en aquells comicis. Aquest cop, en canvi, tot ha tornat a centrar-se, com sempre, en l'economia.