La guerra a Etiòpia s'acosta a Addis Abeba
El govern declara l'estat d'emergència i demana als ciutadans de la capital que es preparin per lluitar
BarcelonaFa un any, quan el primer ministre etíop i Nobel de la pau Abiy Ahmed va llançar una dura ofensiva contra la regió de Tigre, des d'Addis Abeba el conflicte es veia ben lluny. Però mesos després –en un conflicte ple d'alts i baixos i d'una immensa campanya del govern per amagar i silenciar matances– la guerra s'acosta a la capital del país, considerada per motius històrics, polítics i diplomàtics la "capital política de l'Àfrica".
Aquestes últimes hores els combats entre l'exèrcit federal etíop i el Front Popular d'Alliberament de Tigre (TPLF) han arribat a les ciutats de Dessie i Kombolcha, a la regió veïna d'Amhara i a sols 380 quilòmetres d'Addis Abeba. Dilluns, en un missatge a Facebook, Abiy Ahmed ja va fer una crida als etíops perquè agafessin les armes per mirar de bloquejar els combatents rebels de Tigre: demanava deixar "temporalment de banda" els afers quotidians i "organitzar-se" perquè "cada arma serveixi per prevenir, contrarestar i enterrar les forces terroristes". Aquest dimarts el govern etíop ha anat una mica més enllà i ha declarat l'estat d'emergència a tot el país. Entre més coses, la mesura restringeix l'organització de protestes i prohibeix difondre informació o propaganda sobre grups considerats terroristes.
Aquestes últimes setmanes la guerra s'ha intensificat. Com a mínim des d'un punt de vista mediàtic, perquè l'intent del govern per amagar tot allò que hi passa ha fet difícil informar-ne de manera regular. A Mekele, la capital de la regió de Tigre, s'han viscut dies de forts bombardejos de les forces d'Addis Abeba i els seus aliats. Però això no ha aturat l'ofensiva rebel cap al sud del país, que continua des que al juliol van prometre que arribarien fins a la mateixa capital d'Etiòpia. Per aquest motiu, molts ciutadans temen el pitjor, i encara més després que fonts anònimes hagin explicat que els combats d'aquest cap de setmana tant a Dessie com a Kombolcha han sigut molt intensos, amb bombardejos aeris i intercanvi de foc d'artilleria. Els rebels de Tigre, de fet, asseguren que controlen les dues localitats. "Els generals han sortit cames ajudeu-me", ha dit a Twitter Getachew Reda, portaveu del TPLF, que assegurava que totes les tropes governamentals havien fugit.
Promesos d'alto el foc
La guerra en aquesta zona al nord d'Etiòpia va esclatar fa just un any, quan el primer ministre va llançar una ofensiva militar a Tigre en represàlia per un suposat atac contra una base federal i després d'una escalada de la tensió política. La intenció d'Abiy, que feia només un any que havia rebut el Nobel de la pau, era que fos una "operació llampec", però va derivar en una guerra civil de mesos que ha causat milers de morts i gairebé dos milions de desplaçats. A més, uns set milions de persones afronten una "crisi de fam" per la guerra, segons ha advertit fa poc el Programa Mundial d'Aliments de l'ONU.
En aquest sentit, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha acusat el govern etíop de cometre "greus violacions dels drets humans" i ha anunciat que retirarà Etiòpia d'un programa comercial clau amb Washington, cosa que obre el camí a més sancions econòmiques per no haver posat fi, després de gairebé un any, a un conflicte fosc en tots els sentits.