Guerra oberta contra el periodisme a Mèxic

BogotàL’11 de febrer Mèxic es despertava amb la notícia que havien assassinat un altre periodista al país i se n’anava a dormir amb un espai de Twitter (converses d’àudio en directe) líder mundial sota el lema #TodosSomosLoret, en solidaritat amb un dels reporters estrella del país, Carlos Loret de Mola.

El periodista assassinat era Herber López, director d’un mitjà digital de l’estat d’Oaxaca que cobria assumptes de corrupció i política. El cas s’està investigant, però se sospita que la seva mort té a veure amb la seva professió. És difícil no sospitar-ho, perquè Mèxic és dels països més perillosos per exercir el periodisme. En les sis setmanes del 2022 ja s'han produït cinc morts dins del gremi, enfront de les nou de l'any passat. Un increment que al llarg del mes de gener ja havia provocat una onada de manifestacions arreu del país. 

Però el que ha desencadenat una polèmica de primera plana han estat els atacs del president, Andrés Manuel López Obrador, contra Carlos Loret de Mola, un dels periodistes més descaradament crítics amb la seva gestió. Dirigeix un portal de notícies i un programa a YouTube, LatinUS, on publiquen des de gags mordaços a l’estil del Polònia de TV3 fins a investigacions. L’última revelava que un dels fills del president havia estat vivint, amb la seva família, en una casa d’un milió de dòlars a Texas propietat d’un alt executiu d’una contractista de la petroliera estatal, Pemex.

La informació donava peu a sospitar, com a mínim, de conflicte d’interessos, i el mateix Loret ha repetit que notícies així soscaven els pilars del mandat de López Obrador: els de l’austeritat i el combat contra la corrupció i la impunitat.

"Mercenari i corrupte"

La reacció del president de Mèxic va arribar divendres de la setmana passada des de la seva tribuna, la conferència matutina diària que fa des del Palau Nacional. Sobre l’assassinat de López, va assegurar que li preocupa i ocupa que es matin periodistes. Però a qui va dedicar temps i saliva va ser a Loret de Mola, quan va exhibir les seves suposades fonts d’ingressos i va assegurar que cobrava 35.200.000 milions de pesos bruts anuals (uns 1,5 milions d’euros), “quinze vegades més que jo”, deia. 

AMLO (acrònim amb què es coneix el mandatari) es va dirigir al periodista com a “mercenari i corrupte”, perquè el president considera que per desmantellar la corrupció del país ha de destapar les vergonyes dels grans grups mediàtics i els periodistes més influents. “Ells juguen un paper: el d'apuntalar mitjançant pressions i xantatges empreses que s’aprofiten del pressupost públic”, assegurava. Amb aquesta finalitat, un cop per setmana fa el Qui és qui de les notícies falses en la seva conferència matutina. Hi exposa informacions que han publicat diferents mitjans i es dedica, segons el govern, a desmentir-les.

Arran d’aquest episodi han abundat els tuits i articles en què enumeren tots els articles de la Constitució, lleis i tractats internacionals que el president va violar donant públicament aquesta informació. “Representa un clar abús d’autoritat del president i serveix per intimidar periodistes crítics amb el govern”, va tuitar el representant a Mèxic de l’ONG Comitè per a la Protecció de Periodistes (CPJ, per les sigles en anglès), Jan-Albert Hootsen, sorprès que el mandatari dediqués més atenció a les finances personals d'un periodista que als assassinats.

La reacció del president il·lustra el gran canvi que hi ha hagut en la relació entre poder polític i poder mediàtic des que López Obrador és al poder. “Abans la premsa es considerava venuda al poder –explica el periodista i acadèmic Carlos Bravo–. Ara tota la constel·lació de mitjans que es consideraven independents i crítics és la que és vista com a venuda als interessos corporatius”, afegeix. És a dir, el govern i el president continuen presentant-se com els outsiders que lluiten contra el sistema.

Assassinats impunes

Però si hi ha alguna cosa que s'assembli a una política d’estat a Mèxic és la impunitat. Més del 90% dels assassinats de periodistes queden sense càstig. És el sisè país en el rànquing de la impunitat del CPJ, una xifra similar a la que afecta els homicidis dolosos a la societat civil. En gran part, per això els periodistes es juguen la vida, perquè allà on no arriben les Fiscalies han d’arribar les portades.

L’episodi de Loret de Mola ha generat crítiques dins del sector. Primer, perquè ha generat més indignació mediàtica que les morts. I segon, perquè s’hi han involucrat polítics de l’oposició, la qual cosa fa témer que s’acabi instrumentalitzant la causa amb finalitats alienes a la llibertat d’expressió, assegura Bravo. “No hem fet una bona feina a l’hora de comunicar per què la violència contra periodistes no és només un assumpte de periodistes”, conclou.

Al llarg d’aquesta setmana hi ha hagut protestes en diferents seus sota el lema “No es mata la veritat matant periodistes”. A la conferència matutina de dimecres, un periodista li va fer saber al president que, en senyal de protesta, no farien preguntes. Ara no és només l’estat qui no els empara, sinó que tenen un president que els confronta de cara.