La guerra a Ucraïna n'alimenta una altra: la de l'Alt Karabakh

AtenesDes del passat 12 de desembre, el corredor de Lachin, l'única via per a l'entrada de subministraments que uneix la República d'Armènia amb l'Alt Karabakh (Artsakh per a la població armènia), està bloquejat per activistes ecologistes àzeris que, segons les autoritats armènies, estarien connectats amb el govern de l'Azerbaidjan. Els activistes demanen que es deixin d'explotar dues mines que estan sota el control de les autoritats de l'Alt Karabakh. L'Azerbaidjan, per la seva banda, assegura que es tracta d'unes protestes que neixen de la societat civil i insisteix que el corredor de Lachin estava sent utilitzat pels armenis per dur a terme activitats militars i econòmiques il·legals i que hi han instal·lat mines terrestres.

El bloqueig, que afecta 120.000 armenis —30.000 dels quals són infants— ha estat denunciat per organismes internacionals com les Nacions Unides o Human Rights Watch, que ja ha advertit de la possibilitat d'una catàstrofe humanitària si no es posa fi a la situació.

També els Estats Units, el Canadà o la Unió Europea han demanat el desbloqueig del corredor. "La situació continua deteriorant-se i el que veiem no és només el bloqueig d'un corredor, sinó una política genocida per part de l'Azerbaidjan", assegura David Babayan, ministre d'Afers Exteriors d'Artsakh, en una entrevista telefònica amb l'ARA.

Siranush Sargsyan, col·laboradora del setmanari digital Armenian Weekly explica, des de Stepanakert, la capital del territori d'Artsakh: "Encara tenim pa, carn i vegetals produïts localment. Ens falten alguns aliments, però sobretot ens falten medicaments del dia a dia, com el paracetamol. La gent que té més problemes són els malalts crònics".

Malgrat l'escassetat, per a ella la part més dura de la situació és la psicològica: "Tinc 39 anys i aquesta és la tercera guerra que veig. Arrossego traumes que no voldria que arrosseguessin les generacions futures (...) El pitjor és la incertesa de no saber què passarà demà. És una guerra psicològica contra la població. Ja fa massa temps que vivim amb por, però això no ens farà marxar de casa nostra. Estem determinats a quedar-nos", explica Sargsyan, a qui la situació li resulta familiar: "No és el primer cop que passa. Al març ens van tallar el gas durant uns dies, perquè les canonades passen pels territoris ocupats". Els territoris als quals fa referència són els que l'Azerbaidjan es va reannexionar després de la guerra del 2020—l'última a l'Alt Karabakh—, que va provocar el desplaçament forçat d'unes 40.000 persones i la mort d'unes 6.500.

Rússia, peça fonamental

Des del novembre del 2020, data de la fi de les hostilitats, el país encarregat de mantenir la pau a l'enclavament és Rússia. Després de la signatura d'un alto el foc trilateral entre Bakú, Erevan i Moscou, el govern de Putin es va comprometre a desplegar uns 2.000 soldats que tenen com a missió garantir la pau al perímetre de l'Alt Karabakh i el corredor de Lachin. “L'alto el foc del 2020 va suposar un canvi en l'statu quo. Rússia es va fer càrrec de la situació, però ara està debilitada per la guerra d'Ucraïna. Això ha fet que el paper de la Unió Europea i els Estats Units com a mediadors hagi agafat força. D'altra banda, la diplomàcia coercitiva per part de l'Azerbadjan cada cop és més agressiva”, explica Abel Riu, politòleg especialitzat en l'espai postsoviètic.

Tot i l'aparició de veus armènies que s'han mostrat crítiques amb la passivitat de Rússia davant el bloqueig —entre elles la del primer ministre armeni, Nikol Pashinyan—, David Babayan assegura que "com que no hi ha un mandat internacional, les forces de pau russes no poden fer res per millorar la situació. Estan lligades de mans i peus".

El que sí que critica Babayan és l'actitud de l'Azerbaidjan i Turquia, que estarien "aprofitant la guerra entre Ucraïna i Rússia per comportar-se de manera més agressiva amb nosaltres". El cas és que davant d’una Rússia debilitada per la guerra i d’un Azerbaidjan ric en recursos energètics i cada cop més interessant per a la comunitat internacional —especialment per a la UE, que al juliol va signar un tractat històric pel qual s'acordava la duplicació de les exportacions de gas procedents de Bakú—, la situació no sembla propícia per als armenis.

El petroli rus

“Rússia no pot utilitzar la força ni les armes de foc contra els manifestants perquè podria obrir un conflicte amb l'Azerbadjan, ergo amb Turquia, cosa que ara mateix Rússia no es pot permetre. A més, Rússia i l'Azerbadjan són socis estratègics”, explica Riu. “Hi ha una part del petroli que l'Azerbaidjan exporta cap als països de l'Europa occidental que és petroli rus. Tot i que els fluxos s'han reduït durant el 2022 a conseqüència de les sancions, Rússia ha seguit exportant petroli cap als països de la UE, de totes les maneres possibles, i a través de diferents països, i un d'ells és l'Azerbadjan".

Aquest bloqueig és l'estocada final a una sèrie de tensions que ha continuat assolant la regió tot i l'alto el foc del 2020. Sense anar més lluny, el passat mes de març, les forces azerbaidjaneses van obrir foc contra una escola i un monestir i van tallar el subministrament de gas durant uns dies. Al setembre es va tornar a produir una escalada de les tensions que es va saldar amb la mort d'unes 200 persones.

També a l'octubre es va fer viral un vídeo en què, suposadament, les forces àzeris executaven quatre presoners armenis. Aquestes accions van portar Armènia a demanar ajuda a l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), una aliança liderada per Rússia i de la qual formen part la mateixa Armènia, Bielorússia, el Kazakhstan, el Kirguizistan i Tadjikistan. L'OTSC no va intervenir llavors i tampoc ho ha fet ara. Fins ara la situació està estancada i el corredor de Lachin, tancat. I l'escassetat es fa palesa a mesura que passen les hores i la població continua esperant una solució.