Guia per no perdre’t al món aquest 2024: deu temes que marcaran l’agenda

BarcelonaEl món ha concentrat el 2023 més guerres que mai des del final de la Segona Guerra Mundial. I les perspectives de l’any que estem a punt d’estrenar no són millors. No només hi ha més conflictes, sinó que es lliuren amb més impunitat, perquè el dret internacional que els hauria de regular ha perdut força. El 2024 estarà marcat per aquesta inestabilitat global i alhora per un calendari electoral inèdit: 76 països han de celebrar eleccions, sota sistemes més o menys democràtics. Serà un any d’armes i d’urnes. L’equip d’investigació del Cidob, coordinat per Carme Colomina, ha analitzat els temes que marcaran l’agenda en els pròxims dotze mesos. El resultat d’aquest exercici és una brúixola per no perdre’s en la voràgine d’un món “desordenat, convuls i contestat”. Benvinguts al 2024.

Més guerra, més impunitat

El 2023 ha estat un any violent: s’estima que 1 cada 6 persones al món ha estat exposada a un conflicte. Més enllà d’Ucraïna i del Pròxim Orient, hem assistit a l’expulsió massiva de la població armènia de l’Alt Karabakh i a sis cops d’estat al continent Africà. El final de la missió de l’ONU al Sudan, en ple genocidi a Darfur, augmenta el risc d’atrocitats en un país que bat el rècord mundial de desplaçats interns: 7 milions. La guerra a Gaza ha tornat a posar al descobert el que el politòleg libanès Ghassan Salamé anomena “desregulació de la força”, és a dir, el menyspreu al dret internacional, que va començar amb la invasió de l’Iraq del 2003, va continuar amb l’annexió de la península ucraïnesa de Crimea i ara es materialitza al Pròxim Orient. “En aquesta crisi continuada de l’ordre liberal i en plena discussió sobre la validesa del dret internacional, Israel ha clavat un cop profund a la credibilitat de les Nacions Unides”, constata. 

La democràcia s’examina

Més de 4.000 milions de persones, gairebé el 51% de la població mundial, estaran cridades a les urnes aquest 2024. Després de la victòria sorpresa de Javier Milei a l’Argentina, totes les mirades estaran posades en els Estats Units el 5 de novembre. Si els tribunals l’hi permeten i el Partit Republicà “decideix entregar el seu futur a l’home que va intentar revertir els resultats electorals de fa quatre anys i que ha estat acusat d’insurrecció per l’assalt al Capitoli”, Donald Trump és el més ben situat per tornar a la Casa Blanca. Això capgiraria “la posició de Washington en qüestions com el subministrament d’armes a Ucraïna, el suport a Israel i la confrontació amb Rússia i la Xina”. 

El futur de la Unió Europea també es decidirà a les urnes: hi haurà eleccions al Parlament Europeu, a Bèlgica, a Portugal i a Àustria. “El gran interrogant és saber on quedaran els límits de la dretanització de la UE”, alerta el Cidob. I després caldrà veure si el Partit Popular Europeu busca una majoria amb la dreta radical. Tot plegat serà clau per al futur de la guerra d’Ucraïna, els compromisos climàtics i l’ampliació de la Unió. També haurem d’estar pendents dels resultats electorals de Taiwan, l’Índia, Mèxic, Sud-àfrica i Veneçuela. En canvi, els de Rússia, l’Iran, Algèria, Bielorússia, Tunísia i Ruanda ja estan escrits. 

Saturació i desconnexió

“Ens trobem davant d’unes societats cada vegada més cansades, aclaparades per la saturació de continguts i exhaustes per la velocitat dels canvis que han de digerir”, constata l’equip del Cidob. Les guerres i les eleccions aprofundiran el desfasament entre societat, institucions i partit polítics. Les tecnologies i la volatilitat han portat a menys fidelització del vot i a la crisi dels partits tradicionals. La joventut es mou més per qüestions com el canvi climàtic, la immigració, el racisme i els drets de les dones i LGBTI+. La creixent dependència de les xarxes socials per informar-se és un caldo de cultiu de desinformació, un dels reptes clau d’aquest superany electoral, quan encara no existeix cap marc regulador. 

Intel·ligència artificial

Si el 2023 va ser l’any de l’emergència de ChatGPT, ara el món es disposa a la regulació de la intel·ligència artificial. La UE vol ser la primera a dotar-se d’una llei integral, i els líders del G-7 ja han alertat sobre el seu impacte en la manipulació de l’opinió pública. Mentrestant, els Estats Units i la Xina estan treballant en la seva aplicació militar. 28 països ja han firmat la Declaració Bletchley, amb el compromís d’abordar les principals amenaces que comporta. Però la tecnologia corre més. 

Crisi econòmica i del deute

El 2024 es veurà en l’economia l’impacte de l’augment dels tipus d’interès amb què els bancs centrals han afrontat la inflació. Ja han limitat la política fiscal, després de l’endeutament que es va permetre per fer front a primer a la pandèmia i després a la guerra d’Ucraïna. El Fons Monetari Internacional preveu un creixement global del 2,9%, similar al d’enguany. La UE ha anunciat més control sobre els pressupostos públics i una “disciplina fiscal” que marcarà el nou marc pressupostari, “on la UE confrontarà els seus principals desitjos (suport a Ucraïna, suport a la política industrial, transició verda, augment de les partides de defensa, migració...) amb la realitat (falta de recursos i d’acord per ampliar-los)”. També haurem de seguir l’evolució econòmica de la Xina, que afronta el seu creixement econòmic més petit en 35 anys si no comptem la frenada pel covid-19. 

Sud i Nord es fragmenten

“El Sud Global s’ha consolidat com un actor clau en la contestació a Occident sota lògiques antiimperialistes o de doble moral”. Molts es pregunten, per exemple, per què Ucraïna té dret a defensar-se d’un estat ocupant i els palestins no. L’aliança dels BRICS (Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica) ara s’expandirà a l’Aràbia Saudita, Egipte, els Emirats Àrabs Units, Etiòpia i l’Iran: junts suposen el 46% de la població mundial i un 29% del PIB. L’anomenat Sud Global guanya pes, i obliga els Estats Units i la UE a buscar el seu lloc al món. Però el Sud no és un bloc i expandint la seva aliança haurà d’afrontar noves contradiccions. Tampoc el Nord funciona coordinat com un rellotge: si la guerra d’Ucraïna havia afirmat la cooperació entre els Estats Units i la UE, el retorn de Trump a la Casa Blanca suposaria una fractura profunda. Per això el Cidob parla de “la miopia geopolítica del binarisme”. 

Clima i gènere

En un món de reptes globals on la cooperació internacional és a la corda fluixa, la crisi ecològica s’accelera. Els països productors de combustibles fòssils ignoren les alertes climàtiques i a la UE la qüestió s’està polititzant de la mà de les forces de la dreta radical. Itàlia, Polònia, els Països Baixos i l’extrema dreta alemanya intenten limitar les ambicions de la UE en matèria climàtica, que també han patit un cop amb l’arribada del nou govern suec. La defensa de la igualtat de gènere també és objecte de polarització, i a aquest ritme es trigaran 131 anys a aconseguir la plena paritat.

Migracions forçoses

Les guerres, la sequera i les crisis humanitàries han forçat el desplaçament a escala mundial d’una xifra rècord de 114 milions de persones. Els focus d’expulsió són Ucraïna, el Sudan, la República Democràtica del Congo, Birmània, Somàlia i l’Afganistan. Els experts alerten d’una crisi de l’arròs el 2024 al Sud-est Asiàtic i també de les inundacions i sequeres que causarà el fenomen climàtic del Niño. Europa hi respon insistint en les velles polítiques. El Pacte Europeu de Migracions i Asil, que s’acaba d’aprovar, endureix les polítiques antiimigració de la UE: permet retardar el registre de sol·licitants d’asil i ampliar el temps de detenció en frontera, i instaura procediments de segona categoria. La UE continua externalitzant el control de les seves fronteres a règims no democràtics i alimentant l’estigmatització de migrants i refugiats. 

Drets o securització

Les crisis s’agreugen, i també la repressió. “El conflicte entre seguretat i drets fonamentals ha estat una constant el 2023 i la incertesa electoral dels pròxims mesos fomentarà encara més la temptació de les polítiques de control i mà dura”, alerta el document. També cal parar atenció a com “els governs democràtics estan extremant la pressió sobre els moviments de protesta” -com ha passat amb les manifestacions propalestines- amb multes, prohibicions de la llibertat d’expressió i persecució judicial “que estan empetitint l’espai de protesta civil”. 

Desordre global

Som en un món més divers i desordenat, marcat per una geometria variable d’aliances. Un multipolarisme desigual. I una conclusió: “Comença un any clau per avaluar la capacitat de resistència d’uns sistemes democràtics sotmesos, des de fa temps, a una profunda erosió: estarem pendents del resultat de les urnes i dels límits de la impunitat amb què actuen les armes”.