Els gràfics per intentar entendre per què els argentins han votat la ultradreta

Buenos AiresAquest diumenge, l’Argentina va votar en la segona volta de les eleccions presidencials: hi concorrien com a candidats l'actual ministre d’Economia peronista, Sergio Massa, i l’ultraliberal d’extrema dreta Javier Milei. Les enquestes pronosticaven uns resultats molt ajustats entre dos models oposats de país, però finalment l'ultra Javier Milei guanya les eleccions i serà el nou president d'Argentina. Ara bé, què ha condicionat el vot dels argentins?

Resultats de les eleccions

Milei s'ha imposat a tot el territori amb molt poques excepcions: només tres províncies s'han decantat per Massa.

• Buenos Aires: La regió de la capital és una de les poques on no ha guanyat Milei, tot i que la victòria de Massa ha estat molt ajustada: 50,7% a 49,2%.
• Córdoba: Milei va fer el seu discurs de final de campanya justament a Córdoba, on va cedir el micròfon a Patricia Bullrich, l'excandidata de la dreta que va quedar fora de les paperetes en la primera volta i que demanava ara el vot per a Milei. El transvasament de vots va funcionar: és la província on el populista ha tret millors resultats.
• Mendoza: Igual que Córdoba, és una província tradicionalment antikirchnerista.
• Santiago del Estero: l'única província on Massa ha obtingut un bon resultat és una província tradicionalment peronista i amb una població molt dependent de les ajudes de l'Estat.

Dades socioeconòmiques

• L'estabilitat econòmica: la ciutadania anhela una economia previsible que permeti planificar i estalviar. Cada mes apugen els preus, els sous són baixos i la gent viu amb angoixa.

• La corrupció política: hi ha una desconfiança generalitzada vers la transparència dels darrers governs kirchneristes i, en grau més baix, del govern de Mauricio Macri.
• L'educació i salut públiques a l’Argentina representen un consens transversal: no es poden tocar. Qualsevol proposta que les posi en crisi és vista amb recel.

• Els drets humans i democràcia: els discursos negacionistes dels crims comesos per la darrera dictadura han generat rebuig i dolor durant la campanya.

Punts forts i febles dels dos candidats

Javier Milei (1970) és economista, conferenciant i diputat al parlament per La Libertad Avanza, coalició fundada el 2021 que ell mateix lidera. S’autodefineix com anarcocapitalista i liberal-llibertari. Ha treballat com a docent, assessor de banca i a la Corporación América, hòlding propietari de 35 aeroports argentins. El 2012 inicia la seva carrera mediàtica en premsa i televisió, en què comunica teoria econòmica amb un estil propi que fa escalar els ràtings. Viu amb cinc gossos clonats del seu gos mort, Conan.

Punts forts

• La seva manca de trajectòria a les institucions polítiques el posiciona com un candidat que no està “tacat” per la corrupció.
• Ha capitalitzat l’enuig i el cansament de la societat, sobretot arran de la pandèmia, i l’ha transformat en una opció política.

Punts febles

• La seva irascibilitat i formes irreverents espanten molta gent. Se’l percep com imprevisible i emocionalment inestable.
• Una agenda social ultraconservadora que ha generat por entre una part important de la societat, sobretot dones i dissidències sexuals.

Sergio Massa (1972) és advocat i polític, ministre d’Economia del govern peronista d’Unión por la Patria. Fa 30 anys s’inicia en política com a militant de la dreta liberal. Fa un salt al peronisme i funda el Frente Renovador, amb el qual es proposa per les presidencials del 2015. Ha complert dos mandats com a alcalde del seu municipi, Tigre, i està casat amb Malena Galmarini, presidenta d’AySA, l’empresa pública d’aigua de Buenos Aires, amb qui conviu i té dos fills.

Punts forts

• Pertany al govern actual, i per això juga amb avantatge en la influència que pot exercir arreu del país a través de la militància i l’estructura partidista.
• Representa l’estabilitat, la previsibilitat, i fa una crida a un govern d’unitat nacional que inclogui membres de l’oposició.

Punts febles

• És el ministre d’Economia d’un país amb un 140% d’inflació interanual i un 40% de pobresa.
• És percebut com a camaleònic, no fiable, un “animal” polític capaç de fer el que sigui per arribar a la presidència.