Guia per seguir la nit electoral més incerta

Washington / BarcelonaA mesura que es vagin tancant els col·legis electorals (des de les set de la tarda d'aquest dimarts als Estats Units; la una de la matinada de dimecres a Catalunya), els mitjans nord-americans començaran a fer "projeccions" sobre els resultats a cadascun dels 50 estats que té el país. A diferència de Catalunya o Espanya, als Estats Units no es pot seguir el recompte a temps real a través d’un organisme oficial. La majoria de projeccions es basaran en els seus propis sondejos a peu d'urna, que solen ser molt fiables.

A les dues de la matinada (hora catalana) és quan més estats tancaran els seus col·legis (tot i que encara en quedaran molts d'oberts al centre i l'oest del país), que sumaran un total de 171 vots electorals, inclosos els de Geòrgia, Carolina del Nord, Pensilvània i bona part de Michigan. Les projeccions en aquell moment podrien donar una idea de cap a on s'encamina la nit, però en alguns d'aquests estats clau probablement no es podrà saber el guanyador la mateixa nit electoral. I, per tant, si això passa tampoc se sabrà encara el resultat global.

"Pot haver-hi un període prolongat de dies, fins i tot un parell de setmanes després de la nit electoral, fins que no sapiguem del cert qui ha guanyat les eleccions als Estats Units", adverteix a l'ARA Rozell, que ja va predir fa quatre anys que no hi hauria resultats la mateixa nit electoral i ho va encertar: Biden no es va poder proclamar vencedor fins quatre dies després.

Per què podem trigar dies a saber el resultat definitiu?

El motiu és el mateix que el 2020: l'alta quantitat de vot avançat i per correu. Aquest dilluns, el dia abans de les eleccions, més de 80 milions d'estatunidencs ja havien votat. Això és prop de la meitat dels 158 milions de persones que van votar fa quatre anys, quan la participació va batre rècords. Prop de 43 milions han votat en persona els dies previs als comicis, ja que gairebé tots els estats fa dies que han obert col·legis on es podia votar per avançat.

Però molts altres han votat per correu. El recompte d'aquests vots és molt més lent que el dels votants en persona, perquè els treballadors electorals han de fer certes comprovacions, com ara que la signatura del votant coincideixi amb la que tenen a les seves bases de dades. I és aquest recompte manual d'una quantitat tan gran de vots el que mantindrà el resultat final en l'aire durant dies, sobretot "si en algun dels estats clau els resultats són extremadament empatats", diu Rozell.

Un dels estats que poden decantar la balança és Pensilvània, i allà caldrà recomptar almenys 1,7 milions de vots per correu. En aquest estat, al contrari que en d'altres, no es permet començar a processar i recomptar aquests vots fins que no tanquen els col·legis de l'estat la nit del 5 de novembre. Tenint en compte que l'any 2020 només 80.000 vots de diferència van decidir la cursa a Pensilvània, Rozell té clar que no es podrà saber qui ha guanyat en aquest estat fins que no s'hagi comptat tot el vot per correu. I això pot trigar dies.

Tots els ulls en Pensilvània i els altres sis estats clau

Qui guanyi a Pensilvània s’endú 19 vots que poden ser decisius: és la xifra més alta de vots electorals dels set estats considerats claus en aquestes eleccions. I per això, el recompte de tot el vot per correu en aquest estat pot ser que mantingui en l’aire tots els resultats.

A Arizona, un altre dels set estats clau, hi ha més de 2 milions de vots per correu a recomptar, però en aquest cas els vots ja s'han començat a processar (registrar i comprovar-ne la veracitat), perquè les lleis electorals estatals ho permeten.

Els dos estats clau que més vot per avançat han registrat són Geòrgia i Carolina del Nord, on més de la meitat dels electors (el 57% i el 66%, respectivament) ja han dipositat la papereta. En aquest cas, però, la majoria ho han fet en persona els dies previs. Aquests vots es processen de manera similar al vot de la mateixa jornada electoral i no ha de caldre tant de temps per recomptar-los. “Se sabran la mateixa nit”, augura Rozell. Alguns analistes s’han fixat ja en l’elevada proporció de dones en aquest vot avançat a Geòrgia i Carolina del Nord per pronosticar una victòria de Harris. Amb tot, és difícil que Harris pugui repetir el miracle de Biden a Geòrgia: fa quatre anys el demòcrata va aconseguir pintar de blau aquest estat per primer cop des del 1992, però va ser per un marge de només 11.000 vots.

Moltes enquestes apunten una victòria de Trump als quatre estats clau del sud -Nevada, Arizona, Geòrgia i Carolina del Nord-, però Harris encara podria guanyar si aconseguís els tres estats clau de l’anomenat cinturó d’òxid: Michigan, Wisconsin i Pensilvània. Aquests tres estats solien formar part del mur blau demòcrata en aquesta regió, però el 2016 van optar per Trump.

Ara bé, no es descarta (tot i que és força improbable) que algun dels dos candidats aconsegueixi tants estats clau que no li calgui sumar Pensilvània, o que alguns estats que no es consideren claus en aquestes eleccions acabin canviant de bàndol, com ha passat en ocasions anteriors. Un exemple podria ser Florida, un estat on el guanyador s’ha decidit per menys de 3 punts percentuals en les últimes cinc eleccions (igual que Nevada), i que ofereix 30 vots electorals. Les enquestes, però, apunten que aquest cop repetirà els resultats del 2020 i apostarà per Trump.

Per què hi ha tant de vot avançat i per correu?

Les eleccions del 2020 entre Trump i Joe Biden es van celebrar en plena pandèmia de covid-19. Les restriccions sanitàries van portar milions de persones a votar per correu o en els dies previs per evitar les aglomeracions de la jornada electoral.

L'elevada xifra de vot per correu d'aquest 2024 ha batut rècords i això prefigura un canvi en la manera de votar que ha arribat per quedar-se. Primer, perquè l’experiència de la pandèmia va portar molta gent a adonar-se que hi havia una alternativa a les llargues cues de votació dels dies d’eleccions, que als Estats Units sempre són en dimarts, és a dir, en dia laborable. Però, a més, en els últims quatre anys s’han dut a terme reformes electorals que fan que votar així sigui molt més fàcil.

Uns candidats més que coneguts

Kama la Harris (1964, Oakland, Califòrnia) pot fer història aquestes eleccions i convertir-se en la primera dona negra en ser presidenta dels Estats Units.Tot i ser la vicepresidenta de l’actual administració de Joe Biden, Harris s’ha dibuixat com la candidata del canvi per posar fi a la polarització en què fa vuit anys que viu el país. La seva irrupció a 90 dies de les eleccions com a la candidata del partit demòcrata en substitució de Biden va retornar l’esperança al partit de poder vèncer a Donald Trump a les urnes. En un intent per arribar als votants més conservadors i els republicans desencantats de Trump, Harris ha adoptat postures més pròpies del partit republicà: ha promès que els Estats Units tindran “l’exèrcit més fort i letal del món” i ha tret pit de tenir una Glock a casa seva per defensar-se. 

Harris també ha teixit el relat de la filla d’immigrants i mare soltera, per apel·lar al somni americà i demostrar que ella sí que enten els problemes de la classe mitjana. Ha promès crear una economia de “l’oportunitat” i posar fi a l’especulació dels preus dels aliments. Abans d’entrar en política, Harris es va passar anys treballant com a fiscal general. Una experiència que sempre cita com un exemple del seu compromís de lluitar contra les injustícies. 

El gran cavall de batalla de Harris, però, ha estat la lluita per tornar a protegir el dret a l’avortament. El primer que va prometre quan es va convertir en la candidata a la presidència va ser signar una protecció de l’avortament en l'àmbit federal. Malgrat que l’economia s’hagi dibuixat com la principal preocupació dels nord-americans, en les darreres setmanes els drets reproductius han escalat posicions entre les dones i els votants joves. De fet, el vot femení és la gran esperança de Harris per arribar a la Casa Blanca.

Del personatge histriònic i showman a la figura fosca i agressiva que promet venjança contra “l’enemic intern” si recupera el control de la Casa Blanca. Donald Trump (1946, Nova York) juga amb l’avantatge que tothom ja sap qui és, per bé i per mal. Trump va començar la campanya al gener dient que els migrants “enverinen la sang del país” i ha acabat prometent venjança contra els seus enemics polítics i assenyalant als demòcrates com “l’enemic intern”. El magnat ha convertit les quatre causes penals que té contra ell (per una de les quals ja l’han declarat culpable) i els dos intents d’assassinats en el motor d’un relat amb aires messiànics on és víctima d’una suposada persecució política.

Trump ha demostrat ser el rei Mides de la política: ha convertit tots els escàndols que haurien suposat la mort política de qualsevol altre candidat en una màquina de mobilitzar els seus seguidors. La condemna pel cas Stormy Daniels l’únic que ha fet és donar més material als creadors de marxandatge per serigrafiar samarretes amb la frase: “Sí, votaré per un convicte”. 

Si torna a la Casa Blanca, Trump ha promès fer una purga del funcionariat per poder col·locar sota les seves ordres persones que li siguin lleials i no qüestionin les seves ordres. De fet, li ha promès un càrrec al propietari d’X, Elon Musk, perquè lideri les polítiques de reducció de despesa pública. Al candidat independent Robert Kennedy li ha promès “el control de les agències de salut pública”. 

Si les passades eleccions la seva gran promesa havia estat el mur, aquest cop Trump ha doblat l’aposta i a més de seguir fortificant la frontera, també ha promès dur a terme la deportació “més gran de la història” dels Estats Units. En matèria econòmica Trump ha promès retallades d’impostos i apujar els aranzels.

Els candidats a la vicepresidència

El gran avantatge del governador de Minnesota, Tim Walz, (1964, Nebraska) és la seva imatge de persona normal i propera. Va ser soldat durant 24 anys (des dels 17) i després professor de geografia i entrenador de futbol americà a un institut de Minnesota durant anys. Als 90, ja com a entrenador, va liderar una iniciativa per defensar els drets del col·lectiu gai a l’institut. Té dos fills, una d’ells per fecundació in vitro, un tema també de debat en aquestes eleccions.

El senador per Ohio J.D. Vance (1984, Ohio) va adquirir fama quan el 2016 va publicar Hillbilly elegy, la seva biografia. Hi relata com va ser créixer a l’empobrit Rust Belt (cinturó manufacturer del Midwest americà) i reflexiona sobre com aquesta població s’ha sentit abandonada per la classe política. Tot i aquesta proximitat a classes populars, Vance va acabar estudiant a Yale, un dels centres de la Ivy League, on es formen les elits del país. El 2016 es va declarar “anti-Trump” tot i que després se n'ha desdit.