BarcelonaGuinea-Conakry s'ha convertit en el primer país del món que aprova una llei específica per a la promoció i protecció dels albins que encara en molts països són considerats éssers sobrenaturals, diables o persones amb poders màgics. La llei es va aprovar el 6 d'abril per unanimitat a l'Assemblea Nacional de Guinea, després d'anys de lluita. I és que la proposta inicial datava del 2011, però el context polític i electoral no va permetre que el text avancés fins al 2018, any des del qual el projecte de llei era en mans de l'assemblea.
L'albinisme és una condició genètica que es caracteritza per l'absència de melanina a la pell, els ulls i els cabells. Per a moltes persones albines de l'Àfrica, el simple fet de ser-ho implica ser estigmatitzades, marginades, fins i tot explotades i víctimes de comercialització. Són un col·lectiu en perill. En un continent on els rituals i les creences en màgia encara estan estesos, es considera que els ossos dels albins contenen or i que utilitzar parts del seu cos en rituals pot portar bona fortuna, sort i fins i tot curar malalties. Aquesta cultura desemboca sovint en persecució, discriminació, mutilació i fins i tot assassinat.
L'ONU fa anys que denuncia que els albins pateixen greus discriminacions en la seva vida quotidiana que fan que tinguin dificultats per accedir a l'educació i els serveis mèdics. L'acceptació familiar és habitualment un problema: de vegades membres de la mateixa família els giren l'esquena. "La vida dels albins a Guinea no és fàcil. Hi ha localitats on els familiars els abandonen i rebutgen que el nen entri a casa, així que els trobes als mercats, en estacions d'autobús, al carrer", explica a l'agència de notícies Efe Marloye Camara, president de la Fundació per a l'Ajuda i la Inserció Social dels Albins (Fondasia). Per la seva banda, Kabinet Camara, president de la Unió per al Benestar dels Albins de Guinea-Conakri (UBEAG), confessa: "Personalment, vaig ser víctima a l'escola i hi va haver un moment en què vaig voler plegar. Moltes persones que pateixen albinisme no ho poden acceptar. Per això, a Conakry se'n veuen molts demanant al carrer o que han abandonat l'escola".
Segons el president d'UBEAG, la disposició més important de la llei és que preveu la cadena perpètua per als qui cometin un crim contra una persona per la seva condició d'albinisme, com en els casos en què es rapta un nen per oferir-lo en sacrifici o per tenir-lo a casa com un amulet de la sort. Així mateix, cal que la llei sigui coneguda i tant la UBEAG com Fondasia preveuen realitzar campanyes de divulgació i tallers perquè tota la ciutadania en prengui nota. Guinea no disposa de xifres oficials sobre el nombre d'albins, però la UBEAG compta amb més de 500 membres. L'albinisme té una prevalença a l'Àfrica austral molt més elevada que a la resta del món. Una de cada 10.000 o 15.000 persones presenta falta de melanina, mentre que a Europa la proporció augmenta a una de cada 20.000.
La pandèmia, un agreujant
Amnistia Internacional (AI) va fer públic un comunicat l'estiu del 2020 en què demanava que "els governs de l'Àfrica austral han de garantir la protecció i el benestar de les persones amb albinisme", i més en el context de pandèmia. L'organització es feia ressò de com el col·lectiu era cada vegada més vulnerable: els confinaments han dificultat l'accés a l'atenció mèdica i clíniques de càncer de pell, així com a protectors solars fonamentals, i també han ajudat a ocultar casos d'atacs contra aquestes persones.
En aquest sentit, AI denunciava que "en alguns països les persones amb albinisme es veuen excloses de l'accés a l'ajuda estatal, com les subvencions socials, perquè els criteris d'accés no preveuen el seu problema com una discapacitat". A Malawi, per exemple, s'excloïa les persones dels programes governamentals de reducció de la pobresa simplement per la seva condició.