Guterres avisa que hi ha "un hivern de descontentament global" a l'horitzó

Nova York“No ens fem il·lusions. El mar està agitat i hi ha un hivern de descontentament global a l'horitzó”. Amb aquesta advertència, el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha inaugurat la 77a Assemblea General de les Nacions Unides, que ha arrencat aquest dimarts a Nova York i que té la guerra d'Ucraïna, la crisi alimentària i l'emergència climàtica com a temes clau. El portuguès s'ha adreçat als líders mundials lamentant que les nacions no estan preparades ni disposades a fer front als grans reptes humanitaris i climàtics: "El món està en perill i paralitzat". Ha alertat que la guerra a Ucraïna està intensificant la fractura internacional i ha lamentat que hi ha "immensos perills per a la pau i la seguretat globals". A més, ha subratllat que el "soroll de sabres nuclears" agreuja la inestabilitat global.

Amb tot, Guterres també ha apuntat a l'esperança i ha remarcat que la cooperació és l'únic camí a seguir. "Treballem com un, com a coalició del món, com a nacions unides", ha demanat als presents. La reunió ha aconseguit reunir prop de 150 caps d’estat i de govern, i torna als discursos presencials després de tres anys, amb l’única excepció del president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

El president de França, Emmanuel Macron, que ha tancat la primera jornada, ha focalitzat el seu discurs en la decisió dual entre “pau i guerra”, referint-se al conflicte entre Rússia i Ucraïna, que ha considerat una constatació del “nou imperialisme” de Vladímir Putin. El mandatari francès, que ha convidat els assistents a la Cimera del Clima de París al novembre, també ha assenyalat la necessitat d’establir un nou contracte entre el nord i el sud, centrat en reduir els impactes del canvi climàtic i de l’escassetat alimentària.

Els discursos de la primera sessió, entre els quals han destacat el del president del Brasil, Jair Bolsonaro, i el del de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, han confirmat que els temes principals de la trobada són les catàstrofes climàtiques, l’augment de la pobresa i la desigualtat i les divisions entre les grans potències, tot plegat empitjorat per la invasió russa d'Ucraïna. Erdogan, que des de l'inici de la guerra s'ha posicionat com un mediador entre Rússia i Occident, ha remarcat els "enormes esforços" que Turquia està fent "per garantir que la guerra finalitzi protegint la integritat territorial i la sobirania d'Ucraïna".

Bolsonaro en campanya

Per tradició, el Brasil és el primer país a parlar –ha sigut així durant més de set dècades– perquè en les primeres sessions de l'Assemblea General es va oferir voluntàriament per començar quan cap altre país ho feia. Bolsonaro, que d'aquí dotze dies s'enfronta a la reelecció en una cursa electoral ajustada amb Luiz Inácio Lula da Silva, ha passat gran part del seu discurs resumint els seus èxits pel que fa a la producció d’aliments, la baixa taxa d’atur, el preu barat del gas i el seu nou programa de benestar social i de digitalització del país.

En un discurs menys polèmic que el de l’any passat, en què va dir que els metges haurien de poder prescriure medicaments no provats per combatre el coronavirus i va admetre que no estava vacunat, aquest dimarts ha remarcat que el 80% dels brasilers estan vacunats contra el coronavirus. 

Sobre la guerra a Ucraïna, Bolsonaro ha optat per romandre neutral. El president brasiler lidera una iniciativa a l'Organització Mundial del Comerç per crear excepcions a les sancions econòmiques contra Rússia i limitar així l'impacte en el subministrament mundial d'aliments.

Els plats forts, pendents

Normalment és el president dels Estats Units, que representa el país amfitrió de les Nacions Unides, l’encarregat de fer el segon discurs. Però Joe Biden està tornant del Regne Unit, on va viatjar per assistir al funeral de la reina Elisabet II, i el seu discurs s'ha ajornat fins aquest dimecres, quan també intervindrà Zelenski, tot i que telemàticament. També està previst que en la reunió hi participi el ministre d'Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, tot i que la seva intervenció encara no està concretada al programa.

Les dones, que en l'última Assemblea van protagonitzar només 14 dels 198 discursos, encara són poques, però reclamen espais per parlar abans i aconseguir així més impacte. Aquest any la primera dona a fer un discurs ha sigut la presidenta d'Eslovàquia, Zuzana Caputová, que ha parlat la 14a, lluny de la 51a posició que va ocupar el 2020.