Si beus i fumes et quedes sense ajuts per a l'habitatge

BarcelonaDes d'aquest mes de juliol, qualsevol ciutadà d'Edimburg que demana a l'Ajuntament un ajut per poder pagar el seu habitatge ha d'omplir un formulari en el qual se li demana no només quines són les seves circumstàncies econòmiques sinó també quin és el seu "estil de vida". Entre les preguntes que ha de respondre una persona que demana un ajut hi ha quants diners es gasta cada setmana en tabac o alcohol, o si té televisió per satèl·lit. En funció del que respongui la seva petició serà denegada.

Fa uns mesos que el govern britànic va posar en marxa un nou sistema d'ajuts per a l'habitatge que té en compte el nombre de persones que viuen al domicili i el nombre d'habitacions del mateix. Amb el nou sistema, que busca reduir l'astronòmica quantitat que el Regne Unit dedica cada any a les subvencions per a l'habitatge, aquells ciutadans amb una residència pública que tenen una habitació lliure han vist com el govern els retirava els ajuts.

La retirada dels ajuts ha deixat milers de persones en situació precària. Al Regne Unit, centenars de milers de persones viuen en habitatges socials, propietat dels ajuntaments, i paguen una renda molt per sota del nivell de mercat. Els que no poden accedir a habitatges públics –perquè no n'hi ha de disponibles a la seva àrea– poden llogar qualsevol habitatge en el mercat privat i demanar un ajut a l'Ajuntament. Però, des de la la posada en marxa del nou sistema d'ajuts –conegut popularment com a 'bedroom tax'–, milers de persones han estat penalitzades per viure en pisos "massa grans", i han vist com, de sobte, se'ls reduïa la quantitat que reben mensualment. Això ha disparat el nombre de ciutadans que han anat a l'Ajuntament a demanar "ajuts d'emergència" per poder pagar el lloguer.

"Luxes innecessaris"

El problema és que les quantitats que els consistoris destinen a emergències d'habitatges són limitades, de forma que tots ells discriminen amb severitat qui és mereixedor dels ajuts i qui no. Però ningú no ha aplicat la severitat de forma tan rotunda com l'Ajuntament d'Edimburg. La capital escocesa està denegant ajuts a persones que gasten massa diners a la setmana en tabac i alcohol, amb l'argument que aquestes despeses són "luxes" innecessaris.

La mesura ha provocat una gran controvèrsia en un país on hi ha una aversió històrica i cultural a les intromissions de l'estat en la vida privada de les persones. Els crítics addueixen que l'estat no és ningú per jutjar si l'estil de vida dels ciutadans és o no és correcte. Per l'Ajuntament, governat per una coalició de laboristes i nacionalistes escocesos, la mesura no pretén fiscalitzar la vida dels ciutadans, sinó només introduir mesures objectives i eficients per tal d'administrar uns recursos escassos.