Harris canvia de tàctica i centra la recta final de la campanya en atacar Trump

WashingtonUna de les claus de l'eufòria que va generar Kamala Harris quan va substituir Joe Biden era la capacitat de la seva campanya per crear relat. Després de mesos amb un Biden que basava el seu discurs en la por a Donald Trump, en una actitud defensiva davant el republicà, que marcava l'agenda, Harris va aportar un relat constructiu que mirava al futur. L'espai que li dedicava al magnat era mínim. Ara, a la recta final, i amb unes enquestes molt ajustades, Harris està repetint la tàctica de Biden: atacar Trump i posar-lo al centre del seu discurs.

En un fòrum amb votants indecisos organitzat per la CNN, Harris ha qualificat Trump de "feixista" i ha dit que creu que és un perill per a la democràcia. La candidata demòcrata citava algunes de les declaracions de John Kelly, ex cap de gabinet de Trump mentre va ser president, que ha explicat que l'expresident va elogiar Hitler mentre estava al càrrec i va dir que necessitava "generals com els de Hitler". Kelly ho explicava al The New York Times i The Atlantic aquest dimarts, on assegurava també que el magnat avantposava la lleialtat personal per davant de la Constitució.

Abans d'asseure's al plató de la CNN, Harris també ha advertit que l'expresident republicà està cada cop més "desequilibrat" i "inestable", i que "és profundament preocupant i increïblement perillós que invoqui Adolf Hitler". "Va dir allò [que li cal un exèrcit com el de Hitler] perquè no vol un exèrcit lleial a la Constitució, sinó que li sigui lleial a ell, personalment. Que obeeixi les seves ordres, fins i tot quan els digui que violin la llei o abandonin el seu jurament a la Constitució", deia Harris en referència al fet que si Trump guanya les eleccions, també es convertirà en el comandant en cap de l'exèrcit nord-americà.

La candidata demòcrata també ha recordat com Trump fa setmanes que utilitza l'etiqueta d'"enemic intern" per referir-se als ciutadans que no li donen suport. El primer cop que va fer servir aquest concepte va ser al míting de Butler (Pensilvània) el passat 5 d'octubre, on el republicà va insinuar, de manera més explícita que mai, que els seus rivals polítics podrien estar rere els dos intents d'assassinat que ha patit.

Les paraules que Harris ha utilitzat en les últimes hores recorden quan Biden també atacava Trump dient que era un "dictador". Tot i això, va ser el mateix Trump qui va dir que seria "un dictador només el primer dia" que assumís la presidència si guanyava les eleccions. L'augment de l'agressivitat de Harris contra Trump suposa un canvi de tàctica respecte al nou angle d'atac que havien establert els demòcrates a Chicago: el de reduir el magnat a un egòlatra que només pensa en ell.

És significatiu com l'espai que Harris dona a Trump ha anat augmentant en les darreres setmanes. Durant la primera entrevista que va concedir com a presidenciable, va espolsar-se la pregunta sobre els atacs del seu rival amb un "Següent pregunta, si us plau". Ara està posant el focus sobre el perill que representa el republicà per a la democràcia si arriba al poder.

El nou viratge no sembla ser únicament una estratègia de la vicepresidenta, sinó de tot el Partit Demòcrata. La setmana passada, durant un míting a l'estat clau d'Arizona, on Trump s'està fent fort, l'expresident Barack Obama va centrar bona part de la seva intervenció en el republicà i va apujar el to en els seus atacs: "No necessitem veure com és un Donald Trump més vell i més boig sense limitacions".

El fang, el terreny predilecte de Trump

Un dels problemes de Biden, més enllà dels lapsus i la seva edat, era precisament que la seva campanya es movia únicament a partir de la por a un possible retorn de Trump. Els demòcrates van corregir això amb Harris, posant al centre l'alegria i l'esperança, dues emocions constructives i que tendeixen a mobilitzar més el vot, segons explicava a l'ARA el professor de psicologia de la Universitat de Delaware, David Redlawsk. La decisió de baixar al fang i incrementar els atacs personals contra Trump és un intent dels demòcrates per intentar acabar d'escurar els vots indecisos –si és que encara n'hi ha– que no han aconseguit convèncer amb la promesa d'un nou capítol per a la societat nord-americana que posi fi a la polarització.

Fins ara, entrar al terreny dels atacs personals i les recriminacions ha acabat afavorint d'una manera o altra Trump, sobretot perquè suposa seguir-li el joc d'augmentar la crispació. Tot i que és cert que Harris entra al cos a cos amb el magnat des d'una posició molt diferent de la que ho feia Biden: la demòcrata assegura que té un programa per executar si arriba a la presidència, més enllà de frenar l'expresident republicà.

Mentrestant, en les últimes setmanes el magnat no ha fet més que preparar el terreny per poder declarar un nou suposat cas de frau electoral de cara al 5 de novembre. A Butler, els republicans van recuperar les crides a "protegir el vot" i des de llavors figures properes al magnat, com el multimilionari Elon Musk, no han fet més que donar veu a les teories conspiranoiques sobre migrants il·legals que s'estan registrant per votar i altres.

A Arizona, tot i que estan aplicant una política de transparència radical per evitar que es repeteixin els aldarulls del 2020, aquest dimecres la policia detenia un home per disparar tres trets en una oficina de campanya del Partit Demòcrata a Phoenix. No va haver-hi ferits ni morts i l'home ja ha estat arrestat amb els càrrecs de terrorisme. A casa seva van trobar 120 armes i les autoritats creuen que l'individu s'estava "preparant per cometre un atac massiu".