Harris i Walz retornen l’alegria als demòcrates
Kamala Harris i el seu company de tiquet electoral, Tim Walz, han injectat aquesta setmana una increïble dosi d’alegria als demòcrates. Dia rere dia, han omplert estadis en cinc dels set estats que decidiran les eleccions presidencials d’aquest novembre i han aconseguit redefinir la cursa com una pugna entre el seu missatge de futur, optimista i positiu, i la visió fosca, gairebé apocalíptica, de Donald Trump.
L’energia i l’alegria palpable en aquests mítings multitudinaris, que han recordat la campanya d’esperança de l’expresident Barack Obama del 2008, deixa enrere la grisor de la candidatura de reelecció de Joe Biden, que s’encaminava cap a una derrota contundent. La campanya de Harris ha enterrat el discurs de la por a una nova presidència de Trump del seu antecessor i vol vigoritzar els votants demòcrates amb un programa progressista.
De fet, l’elecció de Walz és indicativa de l’estratègia i del to electoral que Harris vol imprimir a la campanya. L'energia i l'alegria han capgirat en només dues setmanes la batalla per la Casa Blanca. El governador de Minnesota, amb una trajectòria polifacètica com a professor i entrenador de futbol d’institut, soldat de la Guàrdia Nacional i congressista, destaca tant pel seu estil bonhomiós, planer i realista com pels seus èxits legislatius, que podrien mobilitzar el suport demòcrata en els estats clau de l'Oest Mitjà.
Harris va optar per Walz en lloc de pel popular Josh Shapiro, governador de Pensilvània, perquè valora el seu historial al capdavant del govern de Minnesota—amb polítiques progressistes, com els permisos de maternitat i paternitat, la reducció d’impostos per a famílies amb infants, la inversió en habitatge assequible i la protecció de l’accés a la salut reproductiva—, que voldria replicar en la seva presidència, si guanya, i sobretot perquè va establir una química immediata amb ell quan es van conèixer. Si bé la selecció de Shapiro l’hauria ajudat a temperar la percepció que es té d’ella com a política massa d’esquerres i a guanyar l’estat clau de Pensilvània, també es creu que podria haver posat en perill l’esperit d’entusiasme i unitat que ha predominat al partit des que Biden va renunciar a la reelecció.
De moment, fins ara, la ja anomenada política de l’alegria de la parella demòcrata ha millorat les opcions de Harris, segons les últimes enquestes, i ha desconcertat Trump i els republicans, que intenten frenar el seu ascens sorprenent i inspirador. No els serà gens fàcil perquè s’espera que la vicepresidenta estatunidenca continuï acaparant l’atenció mediàtica en els pròxims dies. La setmana que ve farà el seu primer míting amb el president Biden i d'aquí a nou dies tindrà l’oportunitat de presentar-se novament davant els seus conciutadans durant el seu discurs a la Convenció Nacional Demòcrata a Chicago, que oficialitzarà la seva candidatura.
Tot per decidir
Però, com diu la dita, una setmana és molt de temps en política. I les últimes tres setmanes de la política estatunidenca ho han demostrat amb escreix. Molts consideraven que la cursa estava sentenciada després de l’intent d’assassinat contra Trump, però la retirada de Joe Biden i la il·lusionant campanya de Harris-Walz han canviat radicalment la situació. La cursa s’ha tornat a estrènyer i encara queden tres mesos per a les eleccions, és a dir, una eternitat. No seria estrany que aquesta campanya, atípica com mai, ens oferís més sorpreses i girs inesperats.
Harris haurà d’afrontar reptes com detallar la seva visió del país, debatre amb Trump, defensar-se dels atacs republicans per l’alt cost de la vida i la situació fronterera i demostrar que pot persuadir el votant indecís. Mentrestant, els demòcrates tornen a somriure i a mostrar-se optimistes gràcies a l’alegria que transmeten Harris i Walz en la campanya.