Suïcidi televisat a la cort de l’Haia
El comandant bosnianocroat Slobodan Praljak beu verí davant del tribunal quan li dicten sentència
Barcelona“Slobodan Praljak no és un criminal de guerra. Rebutjo el veredicte del tribunal”, va cridar ahir el coronel bosnianocroat just abans d’ingerir el verí que duia en un petit pot a la mà. Davant les càmeres del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPII), que emetien en directe, Praljak es va acostar l’ampolleta a la boca i es va empassar el líquid d’un glop. “M’he pres verí, no soc un criminal”, se’l va sentir cridar just després, quan les càmeres enfocaven el president del tribunal, Carmel Agius, visiblement confós i sorprès. Agius acabava de confirmar la sentència a 20 anys de presó per a Praljak, jutjat amb cinc homes més acusats de “neteja ètnica” contra la població musulmana durant la Guerra de Bòsnia. El jutge va suspendre la vista immediatament i va tallar l’emissió, però un advocat present a la sala va explicar a Reuters que Praljak s’havia desplomat a la cadira. Els serveis mèdics del tribunal van córrer a la sala i una ambulància va portar Praljak, de 72 anys, a un hospital de l’Haia, on va morir poc després. La sala 1 del TPII es va tancar, declarada escena del crim per les autoritats neerlandeses, que han obert una investigació.
Unes dues hores després, la lectura del veredicte es va reprendre, per confirmar també la condemna des de 10 fins a 25 anys per als altres cinc bosnianocroats acusats. El judici era seguit atentament a Croàcia, on es va suspendre la sessió del Parlament perquè els diputats poguessin veure el veredicte.
Praljak va ser comandant del Consell de Defensa Croat, una força militar organitzada per l’autoproclamada República Croata d’Herceg-Bòsnia que durant la guerra reclamava un territori dins de l’actual Bòsnia i Hercegovina amb capital proclamada a Mostar. Segons el TPII, “els líders del Consell de Defensa Croat i certs líders croates tenien la intenció de consolidar el seu control sobre les províncies [de Bòsnia] considerades croates i procedir a la neteja ètnica per assegurar que hi hagués una població majoritàriament o exclusivament croata”. En el marc d’aquest pla organitzat, la població musulmana de la zona va patir deportacions forçoses, tortures, abusos sexuals i execucions. Entre els fets jutjats hi ha el setge i atac que els soldats bosnianocroats van llançar sobre Mostar i sobre altres localitats de la zona.
El tribunal considera els sis acusats responsables d’aquests fets com a líders polítics i militars d’Herceg-Bòsnia. En el cas de Praljak, diu que “sabia que es cometrien crims a Mostar, en concret assassinats, destrucció d’edificis i atacs amb ferits a organitzacions internacionals” i, per tant, “va facilitar l’assassinat de musulmans” en no haver fet “cap esforç seriós per aturar-ho”.
Croàcia acusa el tribunal
Però el cas es veu de forma molt diferent des de Croàcia, el país que va apadrinar les forces nacionalistes croates a la veïna Bòsnia durant la guerra. Ahir mateix, el primer ministre croat, Andrej Plenkovic, va lamentar la mort de Praljak i va expressar la seva “insatisfacció amb el veredicte”. “Aquest acte que lamentablement hem vist avui [per ahir] parla sobretot de l’enorme injustícia moral cap a sis bosnianocroates i cap al poble de Croàcia”, va dir.
Els sis acusats estaven des del 2004 sota custòdia de l’Haia. El judici va arrencar el 2006 i va acabar el 2011. El 2013 es va condemnar Berislav Pusic a 10 anys i Valentin Coric a 16 (tots dos líders policials); Milivoj Petrovic, Bruno Stojik i Praljak (líders militars) a 20 anys, i Jadranko Prlic (el líder polític) a 25anys. La seva apel·lació va ser rebutjada ahir, però Praljak, per decisió pròpia, serà l’únic que no anirà a la presó.
La mort de Slobodan Milosevic també va marcar el TPII
La mort més polèmica
El principal sospitós dels crims jutjats pel TPII, l’expresident de Iugoslàvia i de Sèrbia, Slobodan Milosevic, va morir en custòdia de la cort abans de ser jutjat. Trobat mort a la seva cel·la el 2006, es va especular amb l’enverinament, però l’autòpsia va determinar causes naturals.
Dos suïcidis més
El comandant Praljak no és el primer que prefereix suïcidar-se a afrontar la justícia del TPII. El 1998, el serbi Slavko Dogmanovic es va penjar a la seva cel·la, i el 2006 Milan Babic, també serbi, va fer el mateix.
La majoria sèrbia
El TPII, que tanca portes el mes que ve, ha jutjat 161 persones. Dels 83 condemnats, 60 són serbis i la resta majoritàriament croats.