Raji Sourani: "Hem guanyat: el Tribunal de la Haia ens ha donat pràcticament tot el que demanàvem"

BarcelonaL’advocat palestí Raji Sourani, fundador del Centre Palestí pels Drets Humans, ha sobreviscut a dos bombardejos a Gaza. Després que l’exèrcit israelià destruís casa seva, els seus companys el van convèncer fa unes setmanes que seria més útil viu que mort. S’ha passat 15 anys trucant a totes les portes de la justícia, també a Espanya, que va arxivar el cas que havia presentat a l’Audiència Nacional contra sis alts càrrecs israelians quan va abolir la justícia universal. Ara Sud-àfrica l’ha convidat a formar part de l’equip que ha portat Israel al Tribunal Internacional de Justícia.

Com valora la resolució?

— Ha estat un dia històric. Hem guanyat. El Tribunal ens ha donat pràcticament tot el que demanàvem. Gaza ha guanyat legalment i moralment. És una qüestió de dignitat, una posició moral, contra el genocidi. Són més de 100 dies de guerra, d’assassinat, de destrucció, de desplaçament, de fam. Un genocidi que s’ha retransmès en directe. Del que es tracta és de recordar al món que hi ha unes lleis bàsiques. Necessitem un alto el foc, perquè la gent mengi, per curar els ferits, perquè tothom pugui tornar a casa, encara que estigui destruïda. 

Però el tribunal no té mitjans per aturar la guerra. 

— La pregunta és: volem un món on imperi la llei o on imperi la llei de la jungla? El que demanem als Estats Units i a Europa és que no es pot fer una aplicació selectiva del dret internacional. No podem funcionar com a l’Antiga Roma, quan hi havia una llei per als amos i una altra per als esclaus. El poble palestí necessita alguna mena de reconeixement de la seva dignitat i de la justícia, veure que el dret internacional serveix per a alguna cosa. Però els Estats Units i Europa continuen insistint que se’ns apliqui la llei de la jungla. El que està en joc no és només per a Palestina, sinó per al món sencer. El tribunal més important del planeta ha dit que aquest món es regeix per unes normes. 

Què opina del fet que cap govern occidental hagi fet costat a la demanda de Sud-àfrica?

— És una vergonya. Sud-àfrica, amb el seu pes moral i el que representa, ha donat a Occident una lliçó d’integritat, de civilització i de dignitat. Sud-àfrica no es va inventar el Tribunal Internacional de Justícia: hi ha recorregut en defensa dels palestins i de la humanitat sencera. I, en canvi, Europa i els Estats Units des del primer moment van comprar la versió israeliana i van dir que Israel té el dret a l’autodefensa. Però com es pot parlar de dret a l’autodefensa d’una ocupació continuada, bel·ligerant i criminal? La història d’Israel està plena de crims. I no és una cosa que diguem els palestins: ho diuen les grans organitzacions de defensa dels drets humans, la comissió d’investigació de l’ONU... Per això hi ha un cas obert al Tribunal Penal Internacional. Però Europa i els Estats Units continuen comprant la terminologia israeliana de l’autodefensa mentre els seus crims es transmeten, en directe, als ulls de tot el món. 

I el flux de diners i d’armes cap a Israel no s’atura. 

— No és només això. També és el suport polític i legal. Estan al costat equivocat de la història. I Sud-àfrica ho ha evidenciat. ¿Qui defensa la llei i els valors que hauria de compartir qualsevol país civilitzat? ¿Europa diu que té un sentiment de culpa cap als jueus? Els palestins som les víctimes de les víctimes. De fet, Israel va signar la Convenció contra el Genocidi sense reserves entonant el “mai més”. I Sud-àfrica els ha portat davant el tribunal més important del món per haver comès el pitjor crim del món, el de genocidi. Europa i els Estats Units s’hi han posat en contra: no sé com aquests polítics poden dormir tranquils. Si no volen escoltar els palestins que escoltin la seva pròpia gent: les mobilitzacions massives que hi ha hagut a tot arreu. El que no pot ser és que el món funcioni de manera selectiva: si és Ucraïna es recorda el dret internacional i l’autodeterminació, i es fa costat a un poble ocupat políticament i militarment. I es sanciona per tots els mitjans l’ocupant, que és Rússia. Però això no passa amb els palestins. La dignitat i les vides dels palestins també compten. 

Vostè ha portat l'ocupació de Palestina a l’altre tribunal: el Tribunal Penal Internacional. 

— Estem molt decebuts, sobretot amb el nou fiscal, que no ha fet res en dos anys i mig. I en 112 dies de genocidi a Gaza tampoc no ha fet res. Només li reclamem que faci la seva feina.