Per què hem de témer Elon Musk

Washington/BarcelonaEl veterà programa americà d’esquetxos Saturday Night Live va convidar Elon Musk perquè en fos el presentador. Era el maig del 2021 i l’emprenedor arribava amb una aura de visionari gràcies a les seves promeses d’arribar a Mart, els cotxes autònoms i altres fantasies. Musk es va mostrar juganer, va deixar caure alguna confessió com ara que tenia un diagnòstic d’Asperger i, per bé que no va aconseguir tenir química amb els actors del xou, el seu to va ser el d’un nen gran disposat a divertir-se en aquell feu de la Nova York més progressista.

Tres anys després, el perfil públic de l’empresari ha canviat radicalment: s’ha convertit en l’amo de Twitter (ara X) i hi ha difós les teories conspiranoiques més tronades, s’ha bolcat en la campanya de Donald Trump i ha traçat aliances amb les principals forces populistes i d’extrema dreta del món. No és només una qüestió ideològica: qui controla la xarxa social més rellevant des del punt de vista de la conversa pública l’aprofita per estendre els seus interessos industrials per tot el planeta.

Negocis amb ideologia

Política i economia van de bracet. Al juliol, per exemple, Musk va anunciar que traslladava les seus d’X i de Space X des de San Francisco i els afores de Los Angeles cap a Texas, feu republicà, on fa uns anys ja havia traslladat Tesla i també el seu domicili. Entre els motius que va esgrimir, gairebé tots de caràcter ideològic, hi ha una llei estatal californiana que facilitava el canvi d’identitat sexual a les escoles. És molt sensible a aquesta qüestió perquè té una filla trans amb qui no es parla i que s’ha canviat el cognom.

La seva batalla contra el que denomina el “virus mental woke” va més enllà: també ataca la immigració i critica la burocràcia i els controls governamentals. El seu àmbit d’actuació és global. Fa unes setmanes va aprofitar l’Assemblea General de l’ONU, a Nova York, per veure’s amb diferents dirigents polítics d’arreu del món i tancar-hi acords econòmics, especialment relacionats amb els satèl·lits Starlink, l’expansió dels quals li dona un control gairebé monopolístic del cel. Aquells dies va entregar un premi a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni –i el feeling entre ells va ser tan gran que va haver de sortir a desmentir un romanç–, i després es va veure molt amigablement amb Javier Milei, a qui també ha elogiat. Li interessa acostar-se a Milei: l’Argentina té un 20% de les reserves mundials de liti, metall clau per produir bateries elèctriques com les que necessiten els cotxes Tesla. En canvi, s’ha barallat públicament i judicialment amb el Brasil de Lula da Silva –fins la setmana passada no va poder operar-hi després que els jutges prohibissin X si no retirava comptes que fomentaven l’odi i qüestionaven la democràcia–, amb el Regne Unit de Keir Starmer –després que donés publicitat a les notícies falses que van provocar els aldarulls de l’estiu– i, naturalment, amb Nicolás Maduro, que el qualifica d’arxienemic.

Amb lloc a l’administració Trump?

Però més enllà de Milei, Meloni, Narendra Modi, Jair Bolsonaro o fins i tot Xi Jinping, el principal aliat polític de Musk és Donald Trump, que va tornar a la plataforma X a principis d’agost, després d’haver-ne estat expulsat per l’anterior equip gestor. El 5 d’octubre es va produir un fet que era impensable tan sols fa uns anys: Musk va pujar a l'escenari del míting que Trump havia organitzat a Butler –el lloc on l'havien intentat matar el 13 de juliol– per demanar el vot pel republicà. Butler està situat a Pensilvània, l’estat frontissa més decisiu i clau dels set que hi ha en joc en aquests comicis. Musk s’hi ha traslladat i aquesta setmana hi està protagonitzant tot un seguit d’actes públics que difon a la seva xarxa per aconseguir el vot pels republicans.

L’aliança entre els dos magnats ja es va oficialitzar al setembre: Musk va utilitzar la seva plataforma per entrevistar Trump en una “conversa” que va ser un autèntic colador de mentides, però a la qual es van connectar més de 800.000 usuaris. Des de llavors, Trump ha estat més actiu a la xarxa, encara que tampoc li cal: Musk es passa el dia fent posts en favor del republicà i difonent missatges que alimenten el seu discurs incendiari, en el qual no falten mai insults a Kamala Harris.

“He estat fent una llista només amb els posts amb afirmacions falses sobre el procés electoral que ha fet Elon Musk. És realment problemàtic per la capacitat d’abast que té i perquè està deteriorant la confiança en el procés electoral”, explica Carah Ong Whaley, directora de l’àrea de Protecció Electoral de la plataforma bipartidista Issue One, que treballa per restablir la confiança en les institucions i el procés electoral. El seu equip segueix la desinformació que s’està abocant sobre la campanya.

El multimilionari s'ha dedicat a donar ales a les teories conspiranoiques sobre un possible frau electoral, que inclouen la idea que els immigrants il·legals s'estan registrant per votar. Al míting de Butler, Musk va tornar a atiar aquestes idees. "És necessari que guanyi Trump per preservar la democràcia als Estats Units. Si no voteu, aquestes seran les últimes eleccions. Aquesta és la meva predicció", va dir des del faristol.

Més enllà de posar la cara, Musk també està inundant la campanya de Trump amb diners. El multimilionari està darrere les accions de l'America PAC, que ha posat milions de dòlars per donar un impuls a la recta final de la campanya. Aquesta setmana també s’ha sabut que Musk és un dels principals donants de la campanya de Trump –només per darrere de la viuda de Sheldon Adelson, el magnat que volia fer Eurovegas al costat de Port Aventura–, amb un total de 75 milions d’euros fins ara.

Fa tan sols dos anys, la relació entre els dos multimilionaris era impensable, sobretot després que s’insultessin mútuament. Durant la presidència de Trump, Musk havia arribat a participar en algunes reunions d’assessors a la Casa Blanca. Però va durar poc: el 2017 se'n va retirar en protesta per la decisió de Trump de treure els Estats Units de l’acord climàtic de París. 

Set anys després, Musk està a punt de recórrer el camí invers: Trump ja ha dit que vol que el multimilionari tingui una cadira a la seva administració. Concretament, el voldria fer responsable d’una comissió destinada a revisar “l’eficiència” del govern que auditaria les nombroses agències federals americanes, amb la intenció d’aplicar “reformes dràstiques” per retallar la despesa pública.

Que Musk pugui acabar ocupant un càrrec d’aquestes característiques planteja un clar conflicte d’interessos, però ni ell ni Trump tenen una visió ortodoxa de la política i els negocis. Dues de les seves empreses, SpaceX i Tesla, han rebut milions de dòlars en contractes i subsidis federals. Precisament, l’empresa de cotxes elèctrics Tesla s’apunta com una de les causes per les quals Musk s’ha anat acostant a Trump. Quan Biden va arribar a la Casa Blanca, la marca produïa aproximadament dos terços dels vehicles elèctrics que circulaven per les carreteres nord-americanes. Però tot i la seva insistència, Biden no va arribar a rebre’l mai, segons ha publicat el Wall Street Journal. Més tard, l’agost del 2021, Biden va organitzar un acte sobre els cotxes elèctrics per firmar un decret amb l’objectiu que la meitat dels nous vehicles venuts el 2030 siguin de zero emissions. Nou desaire: la Casa Blanca no va convidar Musk.

El que passa a X no es queda a X 

S’ha venjat. Tot i els constants cops de volant de Musk amb X en els vora dos anys que fa que n’és el propietari, la xarxa encara no ha demostrat que es pugui convertir en un negoci profitós econòmicament, però en els darrers mesos l’empresari dona mostres d’haver-li trobat una utilitat alternativa: l’eleva a actor global. És la vella història de la compra de la influència, només que per altres mitjans, en aquest cas digitals. I la campanya incessant contra els mitjans de comunicació tradicionals afavoreix que es creï un nou paradigma comunicatiu –descentralitzat i sense veritats comunes compartides– que afavoreix la impunitat (política, econòmica o comunicativa).

El tòpic parla sovint de “la bombolla de Twitter”, però cada vegada queda més demostrat que el que passa a X no es queda a X. A l’estiu, la proliferació del clam fals a la plataforma que assegurava que l’autor de l’apunyalament múltiple de Southport era un “immigrant musulmà” va desfermar una onada d’odi als carrers del país amb manifestacions d’extrema dreta que trencaven els vidres dels negocis que pertanyien a persones migrants, en un eco inquietant d’altres èpoques totalitàries. 

Musk té 200 milions de seguidors a la xarxa. I, tot i que l’algoritme és opac, la presència massiva dels seus tuits en llocs destacats deixa clar que aprofita el seu poder per posar la xarxa al seu servei, sovint amb consignes que trepitgen o traspassen la línia del discurs de l’odi.

El discurs de Musk, però, ha trobat aliats poderosos. El grup d'extrema dreta Patriotes per Europa, que lideren Viktor Orbán i Marine Le Pen, ha proposat la candidatura de Musk per al premi Sakhàrov dels drets humans per la seva, diuen, defensa de la llibertat d’expressió. El pot acabar guanyant.