Àustria

Herbert Kickl, l'ultra austríac que vol convertir-se en el nou "canceller del poble"

Tres anys després de prendre les regnes del Partit de la Llibertat, ha aconseguit sacsejar el tauler polític del país

Herbert Kickl, líder del Partit de la Llibertat d'Àustria, la nit electoral.
Beatriz Juez
30/09/2024
3 min

BerlínHerbert Kickl no és tan carismàtic com l'històric dirigent ultradretà austríac Jörg Haider, però ha aconseguit segellar una victòria històrica per al Partit de la Llibertat (FPÖ), només tres anys després de prendre les regnes d'aquest partit d'extrema dreta. L'FPÖ, fundat per exnazis el 1959, ha guanyat les legislatives de diumenge amb el 28,8% dels vots, per davant dels dos grans partits tradicionals del país: el democristià Partit Popular Austríac (ÖVP) i el Partit Socialdemòcrata (SPÖ), que han obtingut el 26,3% i el 21,1%, respectivament.

Tot i guanyar els comicis, però, el més probable és que Kickl, representant de la línia dura del partit, vegi truncat el seu somni de convertir-se en el nou Volkskanzler ("canceller del poble", en alemany). Volkskanzler és un terme polèmic a Àustria perquè la propaganda nazi el va fer servir a la dècada del 1930 per referir-se al dictador alemany d'origen austríac Adolf Hitler.

El seu partit ha aconseguit 55 escons a la cambra baixa del Parlament, bastant per sota dels 92 diputats necessaris per arribar a la majoria absoluta i governar en solitari. L'FPÖ necessitaria aliar-se amb un altre partit per formar un govern de coalició, però els altres grups no volen Kickl com a canceller, ja que el consideren massa radical provocador i és vist com una figura molt controvertida.

Kickl, de 55 anys, es va afiliar a l'FPÖ el 1995, seduït pel discurs populista i antiimmigració de Haider. Membre de l'aparell del partit, Kickl va preferir durant dècades quedar-se en segon terme abans que no estar a l'abast dels focus mediàtics. “Si un partit és un vaixell, prefereixo estar a la sala de màquines que al sopar de gala del capità”, va dir en una ocasió aquest polític ultra de llengua esmolada. Recelós de la seva vida privada, amb prou feines concedeix entrevistes als mitjans de comunicació.

Una "fortalesa" contra els immigrants

El líder ultradretà que ha sacsejat el tauler polític del seu país és antiimmigració, islamòfob, euroescèptic, pro-rus, antivacunes i admirador del primer ministre hongarès, Viktor Orbán. Qüestiona la Convenció Europea de Drets Humans i ha criticat les sancions a Rússia per la guerra d'Ucraïna i l'ajuda occidental a Kíiv. Defensa que Àustria ha de mantenir-se neutral en aquest conflicte. I en la campanya electoral de les eleccions de diumenge ha promès convertir Àustria en “una fortalesa” i advoca per “tancar fronteres” per “garantir la seguretat” del país.

El líder ultradretà, corredor aficionat de triatló i maratons i amant del muntanyisme, va escriure els discursos de Haider i va ser mà dreta de Heinz-Christian Strache, l'exvicecanceller ultra que va dimitir el 2019 arran d'un escàndol de corrupció conegut com a Ibizagate. L'actual líder de l'FPÖ és considerat l'autor d'alguns dels eslògans més polèmics de la formació que encapçala, com per exemple “Sang vienesa: massa estranger no és bo per a ningú”.

El desembre del 2017, Kickl va sortir de l'ombra del partit per ocupar un lloc governamental. Va ser ministre de l'Interior al govern del canceller conservador Sebastian Kurz (ÖVP). La seva destitució el maig del 2019 arran de l'Ibizagate, tot i no estar directament implicat en l'escàndol, va provocar la dimissió de tots els ministres de l'FPÖ del govern austríac.

Quan el 2021 va agafar les regnes del partit, va radicalitzar encara més el seu discurs, carregant contra els immigrants, els musulmans, les elits polítiques i la premsa. Kickl, pròxim als moviments identitaris, defensa la idea supremacista del “gran reemplaçament”, una teoria conspiracionista que sosté que la població blanca és reemplaçada per immigrants.

El líder ultra també va saber aprofitar la pandèmia de la covid-19 per treure'n profit polític. Va carregar contra l'Organització Mundial de Salut (OMS), a la qual va qualificar de “dictadura sanitària”, i va organitzar protestes als carrers d'Àustria contra el confinament i la vacuna obligatòria decretats pel govern austríac.

A més, és un negacionista del canvi climàtic. I així i tot, o per tot això precisament, ha aconseguit atraure amb el seu discurs populista els votants austríacs. La seva campanya electoral, amb una retòrica xenòfoba i antisistema, ha donat finalment els fruits.

stats