Herbert Kickl, el pròxim maldecap de Brussel·les
El líder de l'extrema dreta d'Àustria està en camí de ser el nou canceller del país
BerlínEl líder d'extrema dreta austríac Herbert Kickl ha passat de ser considerat “un risc per a la seguretat”, en paraules de l'excanceller Karl Nehammer, a estar en camí de convertir-se en el nou “canceller del poble” i en el pròxim maldecap de Brussel·les. Volkskanzler (canceller del poble, en alemany) és un terme polèmic a Àustria i Alemanya perquè la propaganda nazi el va fer servir a la dècada del 1930 per referir-se al dictador d'origen austríac Adolf Hitler, que el 1938 va annexionar Àustria a l'Alemanya nazi.
Kickl ha rebut aquesta setmana, de mans del president del país, l'encàrrec de negociar amb el Partit Popular Austríac (ÖVP) per formar un govern de coalició. Si l'extrema dreta i els conservadors arriben a un acord, Kickl esdevindria el primer canceller d'Àustria d'extrema dreta des de la Segona Guerra Mundial.
No és el primer cop que el Partit de la Llibertat (FPÖ) de Kickl, fundat el 1959 per exnazis, forma part del govern austríac; ja havia sigut soci de governs democristians i socialdemòcrates, però fins ara no ha tingut mai un canceller. Ara fa vint-i-cinc anys, el febrer del 2000, la Unió Europa va imposar sancions diplomàtiques a Viena després de l'entrada de l'FPÖ de Jörg Haider al govern austríac. Les relacions bilaterals dels altres 14 membres amb Àustria van quedar congelades durant diversos mesos. El 2017, l'extrema dreta va tornar a entrar al govern austríac com a soci menor, aquell cop sense provocar represàlies de Brussel·les.
Si Kickl acaba sent canceller, el líder d'extrema dreta es pot convertir en el pròxim maldecap de Brussel·les, juntament amb el seu admirat Viktor Orbán, primer ministre d'Hongria. Com Orbán, Kickl defensa una línia dura en matèria de migració i és euroescèptic. L'ultradretà ha criticat les sancions a Rússia per la guerra d'Ucraïna i l'ajuda occidental a Kíiv. Defensa que Àustria ha de mantenir-se neutral en aquest conflicte.
Figura polèmica
Kickl, hereu polític de l'històric dirigent ultradretà austríac Jörg Haider, és un personatge controvertit a Àustria: antiimmigració, prorús, euroescèptic, antivacunes, ultranacionalista i negacionista del canvi climàtic. El futurible canceller austríac és molt recelós de la seva vida privada. Gairebé no dona entrevistes a la premsa. Casat amb una advocada, amb un fill, és corredor aficionat de triatló i maratons i amant del muntanyisme. Pel que fa al seu currículum acadèmic, no va acabar els estudis universitaris de filosofia i història.
Es va afiliar a l'FPÖ el 1995, seduït pel discurs populista i antiimmigració de Haider. Apparàtxik del partit, Kickl va preferir durant dècades romandre a les bambolines de la formació que no pas aparèixer davant dels focus mediàtics. “Si un partit és un vaixell, prefereixo estar a la sala de màquines que al sopar de gala del capità”, va dir en una ocasió.
A l'actual líder de l'FPÖ se'l considera l'autor d'alguns dels eslògans més polèmics del partit ultradretà, com, per exemple, “sang vienesa: massa estranger no és bo per a ningú” o “casa nostra en lloc d'islam”.
Des del 2019 és diputat a la cambra baixa del Parlament austríac. Entre el desembre del 2017 i el maig del 2019 va ser ministre de l'Interior al govern del canceller conservador Sebastian Kurz (ÖVP). Kickl va aconseguir ressorgir de les cendres de l'Ibizagate, l'escàndol de corrupció que va esquitxar l'exvicecanceller i exlíder de l'FPÖ Heinz-Christian Strache.
Durant la pandèmia de covid-19 va carregar contra l'Organització Mundial de Salut (OMS), a qui va qualificar de “dictadura sanitària”. Kickl va organitzar protestes contra el confinament i la vacuna obligatòria decretats pel govern austríac, i considerava la vacuna anticovid com “un gran experiment genètic de resultat incert”.
Defensor de la teoria del "gran reemplaçament"
El 2021 va agafar les regnes del partit i va radicalitzar encara més el seu discurs carregant contra els immigrants, els musulmans, les elits polítiques i la premsa. Sota el lema “Àustria primer”, el seu partit, guanyador de les eleccions del 29 de setembre amb el 28,85% dels vots, va aconseguir convèncer més d'1,4 milions d'austríacs amb una retòrica xenòfoba, antisistema i populista.
Durant la campanya electoral, Kickl va prometre que, si és canceller, convertirà Àustria en “una fortalesa” dins de la Unió Europea. L'ultradretà advoca per “tancar les fronteres” i per deportar als seus països d'origen els criminals estrangers.
Kickl defensa la teoria supremacista del “gran reemplaçament”, teoria conspiracionista que sosté que la població blanca està sent substituïda per immigrants. I aposta per la remigració, terme utilitzat pels grups identitaris per exigir expulsions forçoses i fins i tot deportacions massives d'immigrants no blancs o d'origen no europeu.
