Hezbollah burla les defenses aeries d'Israel i mata almenys quatre soldats al nord del país

BarcelonaEl potent sistema de defensa aèria d'Israel ha quedat exposat aquest diumenge a la nit, quan un atac de Hezbollah amb diversos drons ha provocat la mort de quatre soldats i ha deixat desenes de ferits a Binyamina, al nord del país. Segons l'últim balanç oficial, a més de les víctimes mortals, el bombardeig ha deixat almenys 61 ferits, segons els serveis d'emergències del país. Les Forces de Defensa d'Israel (IDF) han informat que hi ha set soldats amb ferides de gravetat.

D'acord amb les informacions preliminars, Hezbollah ha llançat almenys tres drons en direcció al nord d'Israel, dels quals les defenses antiaèries n'han abatut dos, mentre que un sí que ha impactat. Binyamina, una localitat amb uns 16.000 habitants, està situada a uns 70 quilòmetres de la frontera del sud del Líban, entre Haifa i Tel-Aviv. Segons els mitjans locals, l'exèrcit està investigant per què les sirenes antiaèries no han sonat i com ha fallat el sistema antiaeri a l'hora d'interceptar l'aparell.

Hezbollah s'ha atribuït l'atac, que ha assenyalat que ha dut a terme amb "multitud de drons". La milícia libanesa ha afirmat en un comunicat que l'atac anava dirigit contra la Brigada Golani israeliana, que té un camp d'entrenament en aquesta localitat al sud de Haifa. Es tracta d'una de les cinc brigades d'infanteria de l'exèrcit regular d'Israel i és considerada una de les unitats d'elit, segons destaca Al-Jazeera.

El grup proiranià també ha donat detalls sobre l'operació i ha explicat com ha aconseguit burlar l'escut que protegeix el cel israelià. Ha afirmat que ha disparat "desenes de míssils en direcció a diversos objectius per ocupar els sistemes de defensa aèria d'Israel" i que, alhora, "la força aèria de la Resistència Islàmica ha llançat esquadrons de diversos drons cap a diverses àrees a Acre i Haifa". Ha afegit que els drons "han pogut penetrar als radars de la defensa aèria sense ser detectats i han arribat al seu objectiu al campament d'entrenament militar". "Han explotat a les sales on hi havia desenes d'oficials i soldats israelians que es preparaven per participar en l'atac al Líban, inclosos oficials d'alt rang", ha assegurat Hezbollah.

Diversos analistes han indicat que aquest atac demostra que, malgrat els intensos atacs d'Israel contra la cúpula i la infraestructura de Hezbollah, la milícia libanesa continua activa i manté la capacitat d'operar.

Els EUA reforcen la defensa

L’atac s'ha produït poc després que els Estats Units informessin que enviaran més armament per ajudar la defensa d’Israel, en previsió que l’Iran pugui tornar a atacar territori israelià. En concret, enviaran un sistema antimíssils i un centenar de soldats per operar-lo.

El portaveu del departament de Defensa, Pat Ryder, ha detallat que es tracta d'una bateria THAAD (Terminal High Altitude Area Defense), dissenyada per interceptar míssils balístics a gran altitud, que augmentarà la ja sofisticada capacitat de defensa multicapa d'Israel. "Aquesta acció subratlla el compromís ferm dels Estats Units amb la defensa d'Israel i per defensar els nord-americans a Israel de qualsevol altre atac amb míssils balístics de l'Iran", ha dit en un comunicat. I ha afegit que forma part dels "ajustaments amplis" que ha fet l'exèrcit dels Estats Units en els últims mesos en suport de la defensa d'Israel.

Aquest serà el tercer sistema THAAD que es desplegarà a la regió. Després dels atacs de Hamàs el 7 d'octubre a Israel, Joe Biden va autoritzar el desplegament d'una bateria THAAD, i l'anterior va ser el 2019 per fer entrenaments de defensa aèria.

La decisió d’enviar una nova bateria arriba després de l’inèdit atac de l’Iran l’1 d’octubre contra territori israelià amb uns 200 míssils. Des de llavors, s’especula amb quina serà la resposta d’Israel. Alguns analistes apunten que els EUA volen reforçar les defenses israelianes en previsió d’una contraresposta del règim iranià a l’eventual represàlia israeliana. Justament aquest diumenge el ministre d’Exteriors de l’Iran ha subratllat que el país no té “línies vermelles” quan es tracta de defensar el seu poble i els seus interessos.