Beirut (Líban)Una marea de banderes grogues ha inundat aquest dimecres els carrers de Dahieh, als suburbis del sud de Beirut, on una multitud de simpatitzants, combatents i comandaments militars de Hezbollah ha arribat per acomiadar-se del comandant Taleb Abdullah, àlies Abu Taleb, mort en un atac israelià dimarts a la nit.
Sis drons armats van llançar míssils contra un habitatge on hi havia Abu Taleb, els seus fills i la seva dona, a la localitat de Jouya, al sud del Líban. Sota els enderrocs van ser rescatats amb vida els seus familiars, dels quals un dels fills greument ferit. I també es van recuperar els cossos sense vida de l'alt comandant i de tres combatents. Abu Taleb era un veterà de la lluita contra Israel, que va liderar les operacions de Ghajar i la batalla de Bint Jbeil a la guerra del 2006.
La mort d'Abu Taleb, l'oficial de més rang abatut fins ara per les forces de Benjamin Netanyahu des que van començar els enfrontaments fronterers a l'octubre, ha provocat, literalment, una tempesta d'estiu sobre el nord d'Israel, on dimarts van ploure més de dos-cents coets i míssils Almas contra la regió de Galilea.
Hezbollah ha promès venjar la seva mort advertint que el Partit de Déu endurirà les seves operacions contra Israel. "S'intensificaran; com a resposta, el nostre enemic sabrà qui són els fills de la resistència al Líban", ha declarat Hachem Safieddine, president del consell executiu de la milícia, acompanyat per la multitud que ha assistit als funerals.
Dues andanades de coets, llançades consecutivament des del sud del Líban, han atacat posicions militars al nord d'Israel, entre les quals la base aèria de Meron, on la torre de control va rebre l'impacte de míssils.
La milícia xiïta libanesa també ha reivindicat un altre atac contra la caserna general de reservistes d'Amiad, situada a uns 20 quilòmetres de la frontera amb el Líban. Les salves de coets llançades des del sud del Líban van causar nous incendis forestals als boscos de Galilea, on la setmana anterior van cremar centenars d'hectàrees.
Blinken posa l'accent en Hamàs
Israel, en estat de màxima alerta per la forta resposta que desencadenaria l'assassinat de l'alt comandament de Hezbollah, ha dut a terme més de dotze atacs aeris i ha castigat amb foc d'artilleria poblacions frontereres al sud del Líban, on ha destruït les bateries des d'on es van llançar els més de dos centenars de coets.
L'última setmana s'han empitjorat les hostilitats a la frontera amb Israel, cosa que ha fet saltar les alarmes internacionals d'una possible guerra al Líban. La fúria dels atacs de dimarts ha estat el pic més alt de les tensions frontereres. Els Estats Units han mostrat la seva preocupació pel deteriorament de la situació de seguretat a la frontera nord d'Israel. La nova escalada entre Hezbollah i l'estat hebreu coincideix amb l'últim intent internacional, liderat per l'administració Biden, per arribar a un alto el foc a la Franja de Gaza.
El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, està per vuitena vegada de visita a l'Orient Mitjà per intentar convèncer les parts d'acceptar la resolució d'un alto el foc immediat del Consell de Seguretat de l'ONU, que dona suport a la iniciativa del president Joe Biden. Des de Doha, el cap de la diplomàcia dels Estats Units ha insistit que un acord sobre Gaza reduiria “enormement” les tensions entre Israel i el Líban. "No tinc cap dubte que la millor manera d'aconseguir una solució diplomàtica a la frontera del nord d'Israel i el Líban és resoldre el conflicte a Gaza i aconseguir un alto el foc. Això eliminaria una pressió enorme", ha assenyalat Blinken. El diplomàtic ha volgut deixar clar que la pilota està en mans de Hamàs, que ha alterat alguns dels principis de l'esborrany d'acord. Hamàs ha proposat "nombrosos canvis"; alguns "són viables" i d'altres no. Amb tot, ha dit que el seu país i els mediadors Qatar i Egipte continuen "intentant tancar aquest acord". Tel-Aviv, però, també hi dona llargues.
L'ONU denuncia crims de guerra i de lesa humanitat de Hamàs i d'Israel
Una comissió de les Nacions Unides que investiga l'atac del 7 d'octubre contra Israel ha acusat Hamàs de cometre crims de guerra. I també ha acusat Israel de caure en crims de lesa humanitat en la resposta que hi ha donat a posteriori. L'informe, publicat aquest dimecres, l'ha dirigit Navi Pillay, excap de la secció dels drets humans de les Nacions Unides. La gravetat del que s'hi denuncia no implica cap sanció. Tant Hamàs com els israelians han refusat les conclusions. Entre altres, que el braç militar de Hamàs i sis grups armats palestins més van matar i torturar persones durant l'assalt del 7 d'octubre. "Molts segrestos es van dur a terme amb una violència física, mental i sexual significativa i un tracte degradant i humiliant. Les dones i els cossos de les dones van ser utilitzats com a trofeus de victòria pels perpetradors masculins".
Per la seva banda, l'ús d'armament pesant per part d'Israel en zones densament poblades equival a un atac directe contra la població civil i té els elements essencials d'un crim de lesa humanitat. Altres crims de lesa humanitat presumptament comesos per Israel a Gaza van ser “l'extermini, assassinat i persecució per motius de gènere contra homes i nens palestins, deportació, tortura i tractes inhumans i cruels”. La comissió també assenyala que les forces israelianes van utilitzar la violència sexual i de gènere, inclosa la nuesa forçada i la humiliació sexual, com a “procediment operatiu” contra els palestins.