Hi ha una cosa que Putin i Trump mai sabran

Hi ha moltes guerres en una mateixa guerra. N’hi ha dues que són dràsticament diferents. La que es lliura al front, per part de joves uniformats que moren cada dia i que abans tenien altres vides. I la que es lliura als despatxos, per part de mandataris que decideixen el que ha de passar al front. Normalment, els primers no saben les intencions dels segons. Els segons, sovint, tampoc saben què suposa el dia a dia dels primers.

“Només som ninots utilitzats per jugar al gran joc”, diu per WhatsApp un soldat ucraïnès que fa tres anys que lluita en un d’aquests fronts. Traducció: se sent un simple peó a mercè –i a l’espera– dels moviments dels grans líders, Donald Trump i Vladímir Putin, que aquest dimarts s’han trucat per parlar del final de la guerra. “No tinc cap esperança amb aquesta merda [de trucada]”. “Els que negocien no saben què és la guerra”. “Només crec en sobreviure, jo i els meus companys. Només ens queda cuidar-nos de nosaltres mateixos”. Tots els missatges denoten cansament.

El soldat vol parlar de l’altra guerra, la que veu ell i la que, probablement, ni Putin ni Trump coneixeran mai. Explica que la setmana passada van matar un dels seus millors amics al camp de batalla, i que aquesta mort li ha fet “un dolor especial”. Explica també que en l’últim bombardeig rus contra el poble on dorm les morts de civils van ser especialment cruels: un segon atac amb míssils Shahed va matar moltes de les persones i equips de rescat que s’havien apropat al lloc del primer bombardeig per socórrer les primeres víctimes. I també explica que, fa uns dies, va arribar un equip de metges a les posicions i que els van poder fer, per fi, proves mèdiques de tota mena. Això últim li va provocar “una sensació estranya”. “Em van fer una ecografia completa. Em van dir que tot estava bé en termes de salut física. Suposo que he d’estar content, tot i que això significa que no tinc cap motiu per deslliurar-me de la lluita”. En les guerres –d’ara i d’abans– no són estranys els casos de soldats que s’alegren quan els troben un problema de salut: això significa tornar a casa.

Aquesta conversa té lloc mentre Putin i Trump parlen. Quan surten a la llum els primers acords –que Rússia aturarà els bombardejos contra les infraestructures energètiques durant trenta dies, bàsicament– el missatge que envia el soldat és simple: “Súper”. Es nota la ironia.

“Per què?”, li pregunto. “Ja veus tu de què ens serveix: l’hivern està acabant”, diu. Té raó: el Kremlin ataca la infraestructura energètica sobretot a l’hivern, per deixar els ucraïnesos sense llum i sense calefacció i que així notin el fred rus. Li faig una última pregunta:

- Acceptaries perdre territori a canvi que la guerra acabés?

- Objectivament aquesta guerra ja l’hem perduda. Hem perdut molta gent bona per culpa d’aquesta merda.