Reed Brody: "Hi va haver un abans i un després per als drets humans arran de l'11-S"

BarcelonaL'advocat novaiorquès Reed Brody és l'autor del demolidor informe que Human Rights Watch va publicar el juliol del 2011 sobre les tortures practicades per l'administració Bush en la seva guerra contra el terror, després dels atemptats de l'11-S. Les pràctiques que descriu són esfereïdores, posen els pèls de punta. Algú ha pagat per allò? I com és possible que s'arribés a aquest extrem? Brody respon per telèfon des de París. L'advocat és conegut amb el sobrenom de Caçadictadors per les seves causes obertes contra Pinochet, Duvalier o els genocides de Ruanda. Malgrat això, admet, portar George W. Bush davant els tribunals seria molt difícil.

Com és possible que s'aprovés la tortura com a pràctica habitual?

— L'administració Bush, amb el suport de gran part de l'opinió pública, va fer creure després dels atemptats de l'11-S que la lluita contra el terrorisme exigia una política implacable, sobretot pel que fa al tractament i a l'interrogatori dels detinguts, i que no podia ajustar-se a les restriccions del dret internacional i de la Convenció de Ginebra. Vam saber que el 17 de setembre del 2001 el president Bush va autoritzar el programa de detenció secreta de la CIA, que va ser el detonant que va permetre a aquesta agència detenir en secret persones sospitoses de terrorisme.

On les portaven?

— La CIA enviava persones sospitoses de terrorisme a països coneguts per practicar-hi la tortura, per exemple a l'Egipte de Hosni Mubàrak, a la Síria de Baixar al-Assad, o a la Líbia de Muammar al-Gaddafi. De fet, a Trípoli es van descobrir documents que confirmaven que la CIA va enviar presumptes terroristes al règim de Gaddafi i fins i tot va proposar quines preguntes havien de fer-los els seus serveis d'intel·ligència. També hi havia presons secretes nord-americanes a Tailàndia, Romania, el Marroc... I a Guantánamo es va crear un lloc de no-dret que quedés fora de l'abast dels tribunals i de la Constitució dels EUA.

Quines pràctiques es duien a terme en aquests centres de detenció?

— A l'Afganistan es van dur a terme pràctiques medievals a la presó de Bagram, que després es van aplicar en altres llocs. Per exemple, penjar els presos pels braços durant dies, fer-los escoltar música rock a alt volum, tancar-los dins de caixes com si fossin tombes... També es va generalitzar el waterboarding [submergir el cap d'un pres en aigua fins que estigui a punt d'ofegar-se]. Bush va aprovar personalment aquesta pràctica per a dos suposats responsables d'Al-Qaida, Khalid Mohammed i Abu Zubaydah. El primer va ser sotmès al waterboarding en 183 ocasions, i Abu Zubaydah, 83 vegades.

Els Estats Units havien utilitzat aquestes pràctiques abans de l'11-S?

— Segurament que sí, a l’Amèrica Llatina durant la guerra bruta, però jo crec que mai es van aprovar aquestes pràctiques a tan alt nivell. Després de l'11-S el departament de Justícia de Bush va escriure un memoràndum per donar-los cobertura jurídica. Per exemple, es va establir que perquè una pràctica es considerés tortura havia de deixar empremtes físiques duradores.

Quina va ser la conseqüència de tot això?

— Doncs la conseqüència va ser que després molts països, com la Xina i Zimbàbue, van justificar les pràctiques que duien a terme amb els detinguts basant-se en el que feien els Estats Units. És a dir, hi va haver un abans i un després per als drets humans. Es pot dir que a partir de l'11 de setembre el paradigma va canviar i els governants van prioritzar la seguretat als drets humans.

Els Estats Units continuen fent servir aquestes pràctiques?

— No, perquè Barack Obama va abolir les presons secretes i va prohibir recórrer a la tortura, però no va exigir responsabilitats. O sigui, no es va obrir cap cas criminal contra Bush o contra Donald Rumsfeld [que va ser secretari de Defensa] per haver autoritzat la tortura.

Seria possible dur Bush davant la justícia?

— Seria molt difícil, però no podem acceptar que un responsable que va aprovar tortures no sigui processat per això.